El govern de Súria (PSC i GIIS) dona per bona la solució que ha adoptat la Generalitat de permetre ampliar el runam del Fusteret de Súria més enllà del que tenia autoritzat fins ara, podent créixer en alçada i també estenent el dipòsit pel sector sud-oest, cap al nucli de Cererols. El beneplàcit de l’executiu surienc ve donat essencialment perquè es considera que aquesta ampliació, que des de l’inici de la tramitació s’ha qualificat com a «dipòsit temporal», és una necessitat per al futur immediat de la que és l’empresa cabdal del municipi, i perquè es valora que s’ha optat per l’alternativa «amb menys impacte», i que és la que defensava el consistori en les seves al·legacions.

«Nosaltres tenim molt clar que aquest dipòsit temporal és necessari per poder mantenir l’activitat de l’empresa i, per tant, considerem que és una molt bona notícia que ICL pugui tenir aquesta continuïtat en el runam perquè pugui seguir desenvolupant la seva activitat, ja que per al nostre municipi és fonamental», argumenta l’alcalde de Súria, el socialista Albert Coberó, en referència a la modificació que Urbanisme ha aprovat provisionalment aquest dimecres de modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages, el canvi que obre la porta a aquest creixement del Fusteret. Ho considera un pas clau perquè, subratlla, l’empresa minera «és un pol econòmic molt important, que fa una funció laboral i social essencial, ja que hi ha centenars de persones hi treballen, directament o indirecta, i se’n beneficia el comerç i el conjunt del poble», i entén que el retard en el calendari d’execució del nou col·lector «fa que disposar d’aquest nou espai de dipòsit sigui una necessitat».

La doble via de poder fer créixer el runam una part en alçada i una part en superfície és una opció que «ens satisfà», diu Albert Coberó, perquè «és cap a on apuntàvem nosaltres des d’un primer moment i que, de fet, considerem que és la més lògica. La de treballar sobre el dipòsit actual per evitar al màxim altres impactes en el territori. I, a més, ens alegra que es prioritzi el creixement en alçada, ja que en aquest cas el que s’afecta de ple és una zona que ja és del tot runam a dia d’avui».

L’alcalde de Súria també ha apuntat com a positiu que «a la part d’ampliació en superfície, que es preveu cap al sector de Cerarols, sabem que en l’aprovació de la modificació del pla director s’han introduït com a necessàries un seguit de mesures correctores per evitar al màxim l’impacte visual cap a aquest nucli, que és el que hi queda més proper. S’haurà de veure com s’acaben plantejant en el projecte, però es parla de fer un esglaonat, perquè no els quedi al davant un mur salí».

El nou col·lector, una necessitat urgent

Coberó ha insistit que «nosaltres confiem que es pugui prioritzar i utilitzar sobretot el creixement en alçada, perquè d’aquesta manera s’ocupi el menor terreny nou possible. Tot i que molt probablement, segons els càlculs de l’empresa, haurà de fer servir les dues opcions perquè el col·lector és un fet que va tard i que no el tindrem fins al 2025 o 2026».

Quant al fet d’acabar tenint al municipi, un cop acabi aquest període extre, un runam igual o fins i tot superior al del Cogulló de Sallent, Coberó exposa que «el que és un fet és que aquest dipòsit que ara es permetrà és temporal i així se’l qualifica. La proporció de restauració és la que s’anomena 1:4, per cada any d’abocament en tens quatre per retirar el que s’ha abocat. I el que cal tenir molt clar és que tan bon punt arribi el nou col·lector aquest dipòsit ha de començar a disminuir».

En aquesta línia, l’alcalde de Súria també posa en relleu que «partint d’aquesta base que ara se li proporciona a l’empresa aquesta solució temporal que permetrà que sigui sostenible econòmicament, és evident que s’ha d’anar avançant cap a que l’empresa sigui més sostenible ambientalment. O és sostenible o no podrà ser. El que és essencial és que el nou col·lector arribi el més aviat possibles a Súria, perquè com abans arribi menys residu s’abocarà al runam i es podrà començar a treure’n».

Tal i com va explicar Regió, el que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aporvar provisionalment amb la modificació del PDU de la Mineria del Bages és que el dipòsit salí del Fusteret de Súria pugui, d'una banda, arribar a créixer fins a una cota de 515 metres sobre el nivell del mar, 40 metres per damunt de la permesa fins ara, sobre un màxim de 15,9 hectàrees (un terç de la superfície total).

Alhora, ho podrà fer en amplitud per la banda de Cerarols, fins a una superfície màxima afegida de 16,8 hectàrees.