La Catalunya Central implanta un programa d'intel·ligència artificial per ajudar pacients amb covid persistent

A través de la seva unitat de recerca, l’ICS Catalunya Central ha implementat un programa pioner adreçat a persones amb covid persistent que utilitza la intel·ligència artificial per orientar-los des de l’atenció primària amb un pla personalitzat segons les necessitats i la situació de cadascú. «No dona solucions mèdiques», però acompanya el pacient i l’orienta en l’adquisició d'hàbits saludables perquè pugui millorar la seva qualitat de vida, apunta la farmacèutica i tècnica de recerca de l’ICS Catalunya Central Aina Fuster, encarregada del management dels pacients en aquest estudi.

El programa, que porta per nom Covid-AI, consta d’un rellotge que porten els pacients per analitzar les seves constants i obtenir-ne dades fisiològiques, d’electrocardiograma, de saturació d’oxigen...; i d’uns qüestionaris periòdics que han de respondre i que analitzen els nivells d’ansietat, depressió, son o d’estrès, entre altres. A partir d’aquí, una aplicació mòbil que utilitza algoritmes d’intel·ligència artificial, fa una diagnosi el màxim de personalitzada de cada cas i aconsella els pacients amb missatges motivacionals perquè amb aquestes informacions «l’algoritme ja sap en què ha d’incidir i quin tipus de missatge ha d’enviar». El programa es va començar a treballar l’estiu del 2021 però no va ser fins mesos més tard que es va desenvolupar l’aplicació, i actualment encara està en fase de prova pilot però ja dona els primers resultats entre la trentena de pacients de la Catalunya Central que l’utilitzen (el programa també es desenvolupa a Sevilla amb una trentena d’usuaris més). De mitjana, el puntuen amb un 4,2 sobre 5, i fan servir l’aplicació tres cops per setmana.

Fuster explica que, en general, la fatiga és una de les seqüeles que més pateixen els pacients de covid persistent, i per això aquest programa va molt encaminat en aquesta vessant, amb orientacions sobre el maneig d’aquesta fatiga associada a la covid. No només és una fatiga física a nivell de dolor muscular o articular, sinó que se’n deriva el fet de tenir «una boira mental, el cap espès, o la falta de concentració», fins al punt que la majoria d’aquests pacients «no ha pogut tornar a fer vida normal». I aquest és l’objectiu que busca aquesta aplicació, mitjançant un acompanyament que ajudi els pacients en el seu dia a dia «i a sentir-se millor emocionalment». En aquest sentit, fa recomanacions adaptades a cada situació, des d’aconsellar de sortir a caminar distàncies més o menys llargues segons el que convingui, fins a exercicis de motivació o relaxació, i missatges motivacionals segons el que cadascú ha anat contestant en els qüestionaris. A més, el programa adapta allò que va demanant segons allò que es respon, de manera que «si l’algoritme detecta que el pacient està més ansiós o té més fatiga, incideix més en aquestes qüestions, i per exemple incideix en la qualitat del son», apunta Fuster. I és que són preguntes individualitzades i personalitzades segons les necessitats de cadascú, «i la periodicitat en què s'han de contestar també depèn dels propis pacients». Igualment, i més enllà d’aquests consells en base als qüestionaris i a la informació que pugui aportar el rellotge, a l’aplicació hi ha tot un contingut educacional «que poden consultar quan vulguin per al maneig de la fatiga en el seu dia a dia, i també hi ha un apartat on poden fer exercicis de relaxació i de motivació». Finalment, hi ha un apartat amb un coach que els fa un seguiment, i que permet la interacció directa amb una persona real en el moment que els pacients vulguin per demanar-li consell o ajuda. Fuster insisteix que aquesta aplicació no dona directament solucions mèdiques, però explica que per exemple «gràcies a aquest rellotge, des de l’atenció primària hem pogut detectar una arítmia a un pacient que no sabia que la tenia».

Ara que ja s’està acabant la fase de prova, el programa es preveu consolidar i ampliar a més pacients que ho necessitin dins i fora de la Catalunya Central, pensat com una eina «que no t’obliga a res, però que t’orienta fins allà on pots arribar. És com una autoguia i un autoconeixement, amb eines que cadascú ha d’adaptar a la seva vida diària».

1.355 persones diagnosticades a la regió central

Segons dades de l'ICS Catalunya Central, actualment hi ha 1.355 persones diagnosticades de covid persistent a les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès. Osona i el Solsonès. D’aquestes, prop d’un miler (en concret 986), reben un seguiment directe des de l’atenció primària, i les 369 restants reben atenció hospitalària. Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès acumulen gairebé la meitat dels pacients diagnosticats (511 entre les quatre comarques), mentre que a l’Anoia en són 384, i a Osona 218.

Els pacients reben una atenció continuada

A l’atenció primària les persones diagnosticades amb síndrome covid persistent reben un seguiment amb proves complementàries per veure quina és la seva evolució, i el mateix passa als hospitals de Sant Joan de Déu de Manresa, Igualada i Vic, on hi ha circuits de derivació definits i unitats específiques d’atenció als pacients.

A primària es realitza un cribratge amb anàlisis i es fan les derivacions oportunes a la unitat de pneumologia de l’atenció hospitalària. Segons els símptomes, poden ser derivats a reumatologia (si hi ha dolor articular, miàlgies i astènia), medicina interna, neurologia, cardiologia o otorinolaringologia, i en casos molt extrems a hospital de tercer nivell. Si predomina la fatiga i la pèrdua de memòria i concentració, el pacient és visitat inicialment per medicina interna. Tan aviat com es pot es fa la rehabilitació.

Als hospitals, les unitats específiques estan configurades per equips multidisciplinaris de professionals que treballen de forma coordinada i tracten conjuntament els casos més complexos juntament amb primària. Són professionals mèdics, d’infermeria, fisioterapeutes i psicòlegs clínics de medicina interna, pneumologia, rehabilitació i medicina física, salut mental, neurologia, reumatologia i dermatologia.  

Subscriu-te per seguir llegint