Un projecte reconstruirà virtualment el paisatge vinícola d’Avinyó, Artés i Sallent

La iniciativa, amb el suport del Centre d’Estudis del Bages, pretén posar en valor la vinya a través de plànols parcel·laris de mitjans del segle XIX

Una panoràmica el paisatge vinícola del Bages

Una panoràmica el paisatge vinícola del Bages / Consell Comarcal Bages

Queralt Casals

Queralt Casals

La vinya ha estat una de les activitats fonamentals al Bages i cap el 1890 la comarca comptava amb prop de 24.000 hectàrees plantades. Per posar en valor la importància de la vinya en aquest territori, la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner promouen un projecte que preveu reconstruir de forma virtual en 3 dimensions el paisatge vinícola dels municipis d’Avinyó, Artés i Sallent a partir dels plànols parcel·laris de mitjans del segle XIX. El treball, amb el suport del Centre d’Estudis del Bages, l’elaboren els historiadors bagencs Llorenç Ferrer i Mireia Vila i la geògrafa Meritxell Gisbert, amb la finalitat de posar en valor el territori, així com mostrar al gran públic com era aquest paisatge agrícola l’any 1870.

El treball per reconstruir virtualment el paisatge de la vinya al Bages s’ha completat a Avinyó, que ja disposa de la versió interactiva del plànol parcel·lari del seu terme l’any 1873, i ara, fins a final d’any, es replicarà aquesta feina als municipis d’Artés i Sallent. Segons el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) Llorenç Ferrer, coordinador del projecte, «el que busca el treball és posar en valor la vinya a la nostra comarca, que havia sigut molt important, i saber com s’estava escampant abans de la fil·loxera i fins on va arribar». La tasca consisteix en «agafar el mapa i cartografiar-hi la informació que es té de cada parcel·la: el conreu que hi havia, el rabassaire que treballava la terra i qui n’era el propietari».

Tot i que hi ha algunes experiències d’utilitzar la cartografia històrica per reconstruir la realitat en el passat, no n’hi ha cap per mostrar al públic generalista com era aquest paisatge i la importància que havia tingut la vinya en el terreny. L’objectiu del treball és reproduir la realitat de la vinya amb plànols de 1870, quan estava en plena expansió abans de l’arribada de la fil·loxera i veure com va canviar el paisatge amb la següent cartografia disponible, de l’any 1956.

Els plànols parcel·laris són claus

Aquesta reconstrucció del paisatge es pot fer gràcies al plànol parcel·lari dels municipis del 1870 i del llibre de l’amillarament que l’acompanya. A mitjans del segle XIX, es va implantar un nou sistema fiscal en què es tributava pels rendiments que s’obtenien del conreu de la terra. Aquest tribut va significar l’elaboració dels amillaraments, que són una «excel·lent font» per conèixer com estava repartida la terra i els conreus que s’hi cultivaven. A banda d’això, segons Ferrer, «molts ajuntaments, no tots per desgràcia, també van fer plànols parcel·laris».

Aquestes dues documentacions permeten, segons el catedràtic, «disposar d’un mapa amb totes les parcel·les i saber de qui eren i què hi havia: vinya, cereal, olivera, horts...». A més, apunta, aquesta documentació estava feta «en el moment en que el preu del vi estava pels núvols perquè a França hi havia la fil·loxera i aquí tothom plantava vinya perquè era molt rentable», just abans de que arribés la fil·loxera al cor de la producció vitícola de la comarca. Resultat de tot això, n’és una cartografia municipal que està relacionada amb l’amillarament i, per tant, es detalla parcel·la a parcel·la, entre d’altres dades d’interès, la propietat i el tipus de conreu que hi havia establert.

Avinyó, Artés i Sallent són tres municipis que disposen de tota aquesta informació i on la vinya va tenir una gran importància en el passat ja que estan «situats gairebé al cor del Pla de Bages i ens permeten veure fins on arribava la vinya i cap a on s’expansionava», explica Ferrer. Un cop cartografiada la informació de mitjans del segle XIX es farà el mateix amb la documentació que es disposa del 1956, que és similar a la del 1870 i que permetrà saber «fins on s’havia reduït la vinya».

La idea és poder reconstruir, en una fase posterior, tota aquesta informació amb un disseny virtual a través de les tres dimensions (3D) que mostrarà les terres, «com si sobrevolessis el territori», per donar a conèixer com es va produir l’expansió i reducció de la vinya al Bages. A més, els promotors posaran a disposició de la Denominació d’Origen (DO) Pla de Bages aquesta experiència per poder desenvolupar polítiques de promoció turística que promoguin la vinya en el territori i el seu valor històric. El projecte, impulsat pel Centre d’Estudis del Bages, ha rebut 10.000 euros de finançament dels ajuts Creu Casas Sicart, destinats a promoure la recerca en el context local i comarcal.

Subscriu-te per seguir llegint