Els experts aposten per ajudar el bosc cremat a refer-se i no replantar-lo

Les tasques d’un incendi no s’acaben un cop s’ha extingit el foc. Des de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, s’està treballant en un nou mètode de regeneració de la vegetació després del pas de les flames, per accelerar que el negre de la cendra es converteixi de nou en el verd del bosc. Aquest sistema s’està implementant al terreny afectat pel foc de Santa Coloma de Queralt, que el juliol del 2021 va cremar 1.673,29 hectàrees, de les quals 1.552,91 a l’Anoia (Bellprat, Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles) i també a les 1.743,11 hectàrees cremades de l’incendi del Pont de Vilomara de tot just ara fa un any, que va cremar, a més del Pont, als municipis de Sant Vicenç de Castellet, Sant Fruitós de Bages i Talamanca. 

La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, explica que, en el cas de l’incendi bagenc, encara és molt d’hora per valorar si els resultats són positius tot i que avança bé, mentre que el que va afectar territori anoienc sí que se’n poden treure conclusions positives i, en cap dels dos casos, es plantegen haver de fer una replantació massiva d’arbres, com ha passat amb una petita porció dels incendis on, en la majoria de casos, per culpa de la pobresa del sòl per on ha passat l’incendi, però assegura que no és el cas de les zones afectades de casa nostra.

Aquest pla, segons explica Sanitjas, consta de dues parts. Abans de res, la directora general explica que «el que recomanen és no fer una intervenció molt ràpida, sinó esperar uns mesos per veure com reacciona la vegetació». Un cop fet aquest temps d’espera, una de les accions que es fa sobre el terreny és retirar els arbres que són morts, per a evitar que «plagues i malalties que puguin tenir saltin cap als arbres que no s’han mort». 

Així i tot, depèn de l’espècie se li dona més o menys temps: els pins, per exemple, són arbres que tenen molt poca capacitat de poder viure després de l’incendi, i es retiren prou ràpidament si estan morts, amb l’esperança de poder aprofitar la fusta, mentre que l’alzina, sobretot la surera, se li dona més temps per veure «si l’arbre té capacitat de respondre». 

A més, sempre s’intenta deixar alguns arbres, encara que estiguin morts i cremats, «com a refugis per la fauna». I, a vegades, sobretot quan són casos en què l’incendi s’ha produït en zones amb molt de pendent, es posa una espècie d’acordonat o afeixat, perquè quan baixi l’aigua, de la pluja, es trobi amb aquests entrebancs que evitin una erosió més gran, ja que frenen la velocitat de l’aigua i permeten que no s’endugui més sediments. En casos més extrems, on el pendent és elevada i el pas del foc ha arrasat amb la natura, es fan uns dics de fusta per garantir l’estabilitat del terreny.

Avaluació posterior

A partir d’aquí, es deixa que la natura faci el seu efecte. Al cap d’aproximadament un o dos anys, es comencen a avaluar els resultats. En funció de la valoració que se’n fa, com ja s’ha mencionat, es decideix si s’ha de fer una replantació «artificial», feta per l’ésser humà, tot i que, en la majoria de casos, això no és necessari, ja que la majoria de boscos s’autoregeneren sense necessitat d’intervenció humana. Segons Sanitjas, «en el país que vivim, la majoria de vegades no cal fer una replantació, d’anar a plantar arbres després de l’incendi, és clar que en el noranta per cent dels casos, el bosc es regenera per si sol, siguin d'espècies que rebroten, o sobretot el pi blanc que, després d’un incendi, les pinyes surten disparades i es queden al terreny, i al cap d’un any ja veiem un regenerat de petits pins que ja surten». El deu per cent de casos que no és així, generalment es tracta de zones en què el terreny és molt pobre o no hi ha crescut cap planta, i aleshores es planteja fer una replantació, sempre intentant fer-la amb espècies de la zona, autòctones, i les que tinguin més possibilitat de rebrotar i tenir futur, amb la prioritat que el terreny no s’erosioni.

Altres vegades, sobretot en zones on el pi blanc s’ha regenerat naturalment, el bosc pot arribar a regenerar-se massa, i que, aleshores, s’han de fer cleries. «Passem d’un bosc que té mil arbres i, després de l’incendi, quan s’ha regenerat, de cop tenir-ne deu mil, i el que hem de fer és treure arbres per ajudar a aquest bosc a poder créixer bé, en les condicions d’aigua i sequera que tenim ara, i anar-lo acompanyant a què creixi i també que no vagi acumulant combustible», per evitar un nou incendi a la mateixa zona.

Col·laboració veïnal

Sanitjas explica que, tant a l’incendi del Pont de Vilomara com amb el de Santa Coloma de Queralt, es van «concentrar tots els esforços en el temps de control de l’erosió i per mirar de garantir aquella zona de més pendent, on el sòl, el terreny, tenia més risc, afeixant i ordenant la zona». 

També s’han fet els treballs de retirada de la fusta cremada. En els casos que hi havia cases privades, les institucions, explica Sanitjas, s’han trobat amb la complicitat dels propietaris, que molt sovint han fet les tasques de retirada o, en altres casos, han sigut associacions dels mateixos municipis, com a Santa Coloma de Queralt o al Pont de Vilomara, qui han col·laborat activament en aquesta tasca, amb l’ajuda activa, lògicament, de la Generalitat, que destina una línia específica per ajudar, en cas d’incendi forestal, als propietaris que decideixen fer aquestes accions que, bàsicament, cobreix aquesta retirada de fusta cremada, i poder afeixar-la correctament. A més, Sanitjas afegeix que, en el cas de l'incendi bagenc, des del Govern s’han realitzat algunes zones de seguretat per a estabilitzar el terreny. Les tasques que s’estan duent a terme, principalment, són per evitar nous incendis en les zones ja cremades, però també en les zones del voltant.

«Els boscos estan patint molt els efectes del canvi climàtic»

Sanitjas alerta que, malgrat que, a la Catalunya central, enguany, no s’ha produït cap gran incendi, s’ha d’estar en alerta. «Hem tingut sort, però no podem baixar la guàrdia, perquè tenim grans zones forestals, grans boscos amb molta densitat i, el que ens cal és, per una banda, seguir treballant en les mesures de prevenció, en el manteniment de camins, en l’accés a punts d’aigua, en la preparació de zones estratègiques, entre d’altres, perquè els boscos estan patint molt els efectes del canvi climàtic». La directora general assegura que aquestes intervencions són necessàries perquè els bombers puguin treballar amb «el territori preparat» quan hi hagi un incendi, i que s’ha de dinamitzar la gestió forestal, perquè «els boscos es troben en un moment crític», en moltes zones estan patint mortalitats molt altes dels boscos, i Sanitjas afirma que hi ha una correlació amb les zones que no s’ha fet una gestió forestal adient i que el bosc està deixat, i que, en aquests casos, s’han de reduir el nombre d’arbres, ja que, d’aquesta manera, «puguin tenir l’aigua que necessita cadascú, i puguin tenir opcions de sobreviure de cara al futur».

Subscriu-te per seguir llegint