"Si portem tants anys al govern vol dir que la gent es creu i s'ha fet seu el nostre model de poble"

Agustí Comas Guitó és el nou alcalde de Santpedor, on va néixer ara fa 51 anys, i d'on ja ha estat regidor d'ERC quatre mandats seguits. Inicia el cinquè, ara com a líder d'un govern que ha renovat la coalició amb Sumem (Junts), i que deixa a l'oposició els independents SEAM i la CUP, i avalat per la seva experiència tant a l'Ajuntament com al Consell Comarcal, que va presidir en el mandat 2015-2019. En els primers anys, compaginava la política amb la seva feina en una empresa de producció de pales de pàdel, però ja fa un temps que es dedica plenament a la política, i ara exclusivament a la de l'Ajuntament .

Després d’una llarga trajectòria com a regidor, què el va animar a presentar-te d’aspirant a l’alcaldia?

Veníem de quatre anys complicats amb la covid pel mig en què tot es va aturar, i un cop es va reprendre l’activitat, va venir la guerra d’Ucraïna amb un augment de preus que també han fet que moltes coses s’encallessin. A més, Xavier Codina va dir que no es tronaria a presentar, i vaig pensar d’agafar-li el relleu una mica amb la intenció de continuar el meu propi cicle, després d’haver començat des de la base com a regidor i d’anar creixent amb responsabilitat, vaig pensar que era l’oportunitat, si el poble ho volia, de ser alcalde i poder acabar també tota aquesta feina que teníem començada i que les circumstàncies van fer que en molts casos s'aturessin. Em vaig animar a intentar liderar tot això que ens havia quedat per fer i poder-ho acabar.

En general, en aquestes municipals Esquerra ha baixat molt, però en canvi a Santpedor ha mantingut els 5 regidors que ja tenia. Com ho explica això?

Penso que es deu a la feina ben feta i a la trajectòria de seriositat que hem demostrat en els 20 anys de govern al poble. Hem anat canviant les persones, però la filosofia de treball i de compromís amb el poble s'ha anat mantenint, i els ciutadans ens han donat confiança una altra vegada, tant per la nostra trajectòria com per la manera com hem transformat el poble. Veient tot això, els ciutadans han apostat per la continuïtat.

ERC també repeteix el pacte de l’anterior mandat amb Sumem (Junts). Per la bona experiència?

Ens hem obert a parlar tant amb Sumem com amb la CUP, i al final, veient les línies de govern que plantejaven uns i altres hem vist que teníem més punts en comú amb Sumem, tot i que amb la CUP també coincidíem molt, i segur que acabarem fent moltes polítiques que aniran amb la mateixa línia. Vam estar parlant molt, però al final has d'acabar prenent una decisió. A més, amb Junts ja hi havíem treballat, i en aquest sentit, l’experiència també ajuda. De fet, estem contents de coincidir molt tant amb els uns com amb els altres, tot i que aquesta qüestió va fer que ens costés més prendre una decisió. No va ser fàcil. Que diversos partits del poble coincidim en línies de treball també ens dona força per seguir treballant en la línia com ho hem estat fent.

Hi va haver alguna línia vermella que va acabar fent decantar ERC?

Més que línies vermelles, potser hi havia diferents prioritats de treball, i amb Sumem vam coincidir més en les prioritats. De tota manera, vam negociar igual amb els dos i havíem d'arribar a un consens també intern. A més, això va ser una experiència que no havíem tingut perquè bàsicament sempre era només un partit amb qui d’entrada ens havíem d'acabar entenent, i no dos. Per tant, havíem de valorar molt bé amb qui entràvem a govern. Per això, al principi vam decidir començar a governar sols per buscar el pacte que fos el màxim d'estable possible, i això va demorar la nostra decisió. És important agrair la predisposició dels partits a voler entrar al govern pel poble perquè al final estem aquí per treballar per tots els ciutadans per igual.

Hi ha un nou actor, el SEAM, que ha estat segona força amb 4 regidors, tan sols un menys que ERC. Com ho valora?

Santpedor també els ha donat confiança. No sol ser habitual d'entrar amb tanta empenta, i per això hem d’analitzar què és el que ens està dient el poble amb aquesta votació.

Què pensa que està dient?

Hi pot haver dues lectures. La pròpiament política es pot lligar amb la desafecció cap a la política que hi ha en general, i ERC és clarament un partit que pot estar marcat per aquesta desafecció. En canvi, els partits sense una marca política clara han crescut a tot arreu. Hi ha una senyal no només a Santpedor sinó en general, de desafecció cap als partits, amb cicles clarament polítics i amb un clar missatge dirigit més a l'àmbit nacional, que també ens afecta a nosaltres. Hem de veure com ens tornem a apropar a la ciutadania perquè ens torni a tenir confiança. La segona lectura és que quan hi ha algun partit nou, sempre hi ha unes expectatives al darrere, i entre els que volien un canvi, molts l’han votat. A més, a Santpedor, la resta de partits tots érem d'esquerra o independentistes. Per tant, si algú volia una opció diferent i volia votar, només li quedava el SEAM.

No hi ha el PSC. L’ha integrat el SEAM?

Alguns anaven a la llista, i de fet la número 2 del SEAM era regidora del PSC en l'anterior mandat. Per tant, algun vincle hi ha, tot i que el SEAM s'ha manifestat sempre com un partit nou.

Tenint en compte que continua governant ERC amb Junts, serà un govern bastant de continuïtat.

La continuïtat la interpreto sempre com una cosa en positiu. Si portem tants anys al govern vol dir que la gent es creu i s’ha fet seu el model de poble que hem estat creant. Jo parlaria d’una continuïtat transformadora.

Quins projectes hi ha sobre la taula de l’anterior mandat?

Hem d'avançar sí o sí amb Cal Clarassó, que ja està en marxa, per convertir-lo en un espai polivalent, o amb l’ampliació del pavelló, que també anem arrossegant del mandat anterior. A banda d’això, hi ha pendent el projecte de conservació de tot el patrimoni vinculat amb el Sindicat Agrícola, que des que es va tancar encara conserva les tines. Hem de mirar com recuperem aquest patrimoni i com l’hem de conservar perquè no es deteriori tenint en compte que porta molt temps tancat. Amb la compra que volem fer de l’edifici donem una sortida al propi Sindicat Agrícola perquè ara ha quedat com un espai reduït dins del poble, i la compra farà que puguin buscar un altre indret més allunyat del nucli per evitar els inconvenients que ara hi ha amb el pas de tractors o per al transport del gra...

L’Ajuntament segueix amb el procés de compra?

Sí, amb la voluntat que sigui municipal i puguem cuidar-nos de conservar tot el seu patrimoni amb la possibilitat de museïtzar-lo. Estem parlant paral·lelament amb els propietaris i amb la Generalitat per veure com ens pot ajudar i perquè ens faci un pla d’usos i un altre per poder valoritzar tot el que hi ha a dins. Ho faríem a través del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, amb seu a Terrassa, amb qui podríem fer un conveni de col·laboració per aquest pla d’usos, per veure què conservem i com ho ensenyem. A l’edifici també hi ha un espai per a entitats que hauríem d’adequar. Però tot plegat és molt embrionari. En altres temes, seguirem buscant subvencions a Cultura i Patrimoni de la Generalitat per acabar de restaurar les pintures de Sant Francesc i veure com es poden fer visitables, i tenim pendent el desenvolupament de Can Jorba. Parlem amb els propietaris per veure com podem desenvolupar aquella zona i que pugui ser oberta al poble amb la voluntat de fer-hi una zona verda i conservar el patrimoni que hi ha, com la Torre de l’Aigua, que és de Puig i Cadafalch. La intenció és treballar el patrimoni en tot l’eix que conformen el Sindicat, Cal Jorba, el casc antic, i Cal Clarassó, i anar creixent cap a la nova zona de la Serreta. És la línia de creixement que podem tenir com a poble de part nova i de conservació de la part vella.

I quant a noves propostes, quines prioritats té ERC per aquest mandat?

Temes de mobilitat. Per exemple, desenvolupar i potenciar els carrils bici, i buscar un encaix de la circulació pel casc antic amb interessos de veïns i comerciants. I de cara a la part exterior, volem tornar a posar sobre la taula la ronda sud, que ja es va plantejar fa anys, i que també ajudaria a descongestionar tot l'eix que ens travessa per la carretera de Navarcles i la carretera de Callús.

És un projecte bastant gran. El podríem preveure ja per a aquest mandat?

No serà una decisió constructiva nostra si no de la Generalitat, però hem d’apretar perquè sigui una cosa àgil. Si més no, hauríem de tenir clar per on ha de passar i tenir-ho tot endreçat. Hem de parlar amb la Generalitat a nivell de planejament perquè una cosa és la idea inicial que hi havia i l’altra el que es vulgui fer ara. Quan es va dissenyar fa anys era un projecte molt faraònic, amb dos carrils per banda, i potser és millor només un per banda i que no afecti el que tenim. Això va per a llarg termini però com a mínim, revisem el projecte que hi havia i que almenys en tinguem un altre de fet. Hauria de connectar la carretera de Manresa amb la carretera de Navarcles sense passar per dins del poble. Hi ha unes cues al migdia que fa por. En principi, el projecte va en paral·lel a la via i no afecta els aiguamolls, però igualment el projecte inicial s’hauria de replantejar a nivell tècnic.

Hi ha manca d’habitatge assequible al poble?

Tot el que hi havia buit per la crisi del seu moment més o menys s'ha anat omplint, i s'està fent nou habitatge, i habitatge que es fa, habitatge que s’omple, però és un tipus d’habitatge molt concret. El problema és que hi ha una manca d'habitatge de lloguer i d'un lloguer assequible. En aquesta línia, una de les prioritats d’aquest mandat és que l'Ajuntament ha de créixer amb estructura de personal perquè el poble ha anat creixent i l'Ajuntament se'ns ha quedat petit per donar resposta a necessitats com la de l’habitatge, però també en l’àrea d’administració, d’urbanisme, de drets socials, de les persones... Tenim l'oficina d'habitatge comarcal que fa aquest servei, però si des d'aquí podem tenir alguna persona que sigui interlocutora en aquesta línia, per fer un primer cribatge, per exemple, doncs millor.

Aquest creixement estructural implica una ampliació física de l’Ajuntament?

Aquí encara hi ha espai i tenim marge de maniobra, però també pensem en l'Ajuntament vell per on podríem fer créixer l’Ajuntament actual. A més, és municipal i està dins la mateixa plaça. Pensem en la possibilitat que alguna de les àrees pugui traslladar-se, i no seria gaire lluny. És un equipament municipal on ja hi ha la Policia Local que s’ha de reformar per dins, però el tenim i el podem utilitzar. Al costat és on es fan els plens i a sobre també serviria. Ara hi ha l’escola d’adults, i un espai de material de l’àrea de les persones. Hi podríem destinar l’arxiu o altres àrees. Es tracta d’estudiar quina redistribució d’espais podríem fer aprofitant tots aquests edificis, incloent-hi Cal Clarassó, on podríem portar l’aula d’adults i alliberar l’espai que ara ocupa per a altres àrees.

La qüestió de les vaquetes està del tot tancada?

És un tema de fa quatre anys. El poble va votar, va decidir, i ara ja no està sobre la taula. Ningú no ho va portar al programa, ni ha sortit en cap moment en la campanya electoral. Entenc, doncs, que per part dels altres partits també està tancat.