El Consell del Bages proposa crear una xarxa de busos d’alta freqüència a l’entorn de Manresa

Al Bages es produeixen en dies laborables més de mig milió de desplaçaments interns (sobretot amb Manresa com a nucli central d’entrada i sortida), dels quals més del 50% es realitzen en vehicle privat. Dels restants, el 38% es fan a peu o en vehicles ‘lleugers’ com ara bicicletes o patinets, mentre que només el 4% són en transport públic (autobús o ferrocarril). Per contra, aquesta darrera xifra creix considerablement en els desplaçaments cap a Barcelona i l’àrea metropolitana, en què l’ús arriba al 46,5% dels desplaçaments. Són algunes de les dades que mostra un estudi que ha elaborat el Consell Comarcal i que, més enllà de l’anàlisi de la situació, fa un plantejament per revertir l’escenari cap a una aposta, sinó majoritària, sí que molt més evident pel transport públic, que en aquest cas es concreta molt especialment en potenciar d’una manera notable la xarxa d’autobusos.

Com a nucli central, el document planteja la necessitat de crear una xarxa comarcal d’autobús que enllaci Manresa amb els principals pobles del seu entorn amb freqüències de pas de 15 minuts, el que s’ha batejat com a Metrobus Bages. L’estudi assenyala la idoneïtat d’escurçar a un quart d’hora la freqüència de pas entre Manresa i els municipis de Súria (línia de Sant Joan de Vilatorrada i Callús), Sallent, Santpedor i Navarcles (línia de Sant Fruitós de Bages) i Sant Vicenç de Castellet (a través de les línies alternades de Castellgalí i del Pont de Vilomara).

Es proposa l’ampliació de serveis a la demanda amb freqüències de 60-120 minuts per donar resposta a nuclis dispersos, urbanitzacions i àrees d’activitat econòmica

L’objectiu central d’aquest estudi per a la millora del transport públic interurbà de passatgers per carretera al Bages és concretar mesures per aconseguir reduir l’ús del vehicle privat i fer més sostenibles els desplaçaments a l’interior de la comarca i amb les àrees més habituals.

A banda d’aquest servei d’alta freqüència del Metrobus Bages, per a la resta de línies dels corredors troncals es plantegen freqüències de pas de 30-60 minuts. Es proposa també l’ampliació de serveis a la demanda amb freqüències de pas de 60-120 minuts per donar resposta a nuclis dispersos, urbanitzacions i àrees d’activitat econòmica.

«Amb la xarxa de busos plantegem un servei equiparable al d’una àrea metropolitana»

L’estudi parteix de la base del potencial d’una comarca que ja se situa per sobre dels 180.000 habitants; que genera aquells més de 500.000 desplaçaments diaris abans esmentats, que són majoritàriament interns; i que té molt identificat un radi de mobilitat molt accentuat sobre l’eix de Manresa i amb municipis de la seva primera corona, que per si sols ja sumen prop de 120.000 habitants. I ve marcat per un fet puntual que el fa especialment rellevant i oportú, que és que el 2028 cal renovar les concessions de transport per carretera, i en aquest context s’ha treballat aquesta eina per impulsar la millora de la mobilitat i definir quin model es vol per a la comarca. Model que es posarà sobre la taula de la Generalitat, que és qui té a les seves mans l’atorgament de les futures concessions i les condicions amb què aquestes es treuen a concurs.

En aquest sentit, el Consell del Bages començarà a coordinar-se amb la Generalitat, titular de les concessions de transport, per tal d’implantar les mesures que indica l’estudi, segons ha explicat el conseller comarcal de Sostenibilitat Ambiental, Carles Garcia Estany.

El document fa una anàlisi exhaustiva dels serveis de transport públic a la comarca en què també s’assenyala la importància d’avançar en la digitalització per millorar la informació, comoditat i accessibilitat pel conjunt de la ciutadania. Aposta per a la creació d’una xarxa de transport combinada i que també tingui com a prioritat la màxima coordinació amb els diferents serveis d’autobús (exprés, de proximitat i demanda) que respongui a les necessitats de mobilitat internes i externes per arribar al màxim nombre de ciutadans.

De 130 polígons, 58 (el 45%), que sumen més de 4.000 treballadors, no disposen de cap parada d’autobús en un radi de 300 metres

Referent a aquesta mobilitat, l’estudi mostra que dels més de 500.000 desplaçaments (amb les diferents modalitats, inclosos els trajectes a peu) que es generen diàriament a la comarca, el 86% són interns, mentre que el 14% restants cap a ‘l’exterior’ (que s’anomenen de connexió, gairebé 100.000) són sobretot cap a l’àrea metropolitana i la seva segona corona (uns 60.000 entre el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat).

En els desplaçaments intracomarcals es fa evident que el gran gruix es dona al voltant de Manresa, sobretot amb els tres grans municipis amb els quals fa terme (Sant Joan, Sant Fruitós i Santpedor). Centrant-ho en l’oferta de transport públic, l’estudi identifica que actualment es comptabilitzen 49 línies interurbanes de transport regular per carretera que donen servei al Bages repartides entre 7 empreses operadores.

En el corredor de Barcelona es demana que s’incrementi el nombre de vehicles i es posi línia exprés directa

Assenyala que hi ha tres municipis amb una oferta de bus força consistent, en especial Sant Joan de Vilatorrada (amb un centenar d’expedicions diàries entre ambdós sentits), però també Sant Fruitós i Sant Vicenç, mentre que en aproximadament un terç de poblacions petites i mitjanes és minsa (per sota la trentena d’expedicions) o molt minsa (menys de 10), i que hi ha també un bloc de municipis a la banda alta en habitants (Sallent, Súria, Navarcles, Cardona...) «amb baixes freqüències en comparació amb municipis similars».

També es radiografia la connectivitat cap a àrees d’activitat econòmica i es posa de manifest, per exemple, que de 130 polígons, 58 (el 45%), que sumen més de 4.000 treballadors, «no disposen de cap parada d’autobús en un radi de 300 metres». O que hi ha atractius turístics (Món Sant Benet o la Muntanya de Sal) que no disposen de parada de transport públic a prop, i per als quals també se sol·licitarà oferta.

A partir de la radiografia feta, l’estudi promogut pel Consell Comarcal del Bages proposa, d’entrada, una estructura de la xarxa intracomarcal de busos amb tres nivells. D’una banda, l’esmentat Metrobús Bages, línies que donen servei a l’àrea més poblada d’influència de Manresa, amb freqüències de pas elevades, d’entre 15 i 30 minuts, i fins i tot amb carrils bus segregats «on l’estructura urbana ho permeti». D’altra banda, hi hauria el que s’anomena, senzillament, bus Bages, amb freqüències de pas d’entre 30 i 60 minuts, coordinats amb línies de serveis a la demanda, que poden disposar de parades també a demanda i que abastirien «corredors actualment infracoberts com el de Cardona o Balsareny». I en un tercer nivell hi hauria el transport a demanda, donant servei a nuclis de població dispersos i urbanitzacions, millorant els serveis actuals i actuant «com a línies d’aportació al bus regular, correctament coordinats», amb freqüències d’entre 60 i 120 minuts sempre que algun usuari ho sol·liciti.

Pel que fa als serveis més enllà de la comarca, es demana que en el corredor de Barcelona s’incrementi el nombre de vehicles i es posi línia exprés directa. Amb Igualada, es proposa reforçar el servei directe amb una nova línia exprés «coordinada amb la futura línia exprés Igualada-Vilanova». Cap a Calaf i Lleida es planteja reforçar el servei d’Eix Bus passant de 4 expedicions per dia i sentit a 10. Al corredor Bages-Solsona es proposa establir freqüències cada hora de dilluns a diumenge, «coordinades el màxim possible amb la nova línia Cardona-Manresa». També es requereix aquesta freqüència al corredor amb Berga, Puigcerdà i la Seu. Pel que fa a Vic, la demanda és la d’integrar tarifàriament el servei Eix Bus a l’ATM i «vetllar per una bona coordinació d’horaris per als estudiants de les universitats de Manresa i Vic». D’altra banda, es requereix que s’incrementi el nombre d’expedicions amb la UAB, que se n’ajusti l’oferta als principals horaris d’entrada i sortida i que s’incorpori Sant Vicenç com a parada.

A més, es demana dotar tots els polígons d’oferta de transport públic per carretera amb dues modalitats: incorporant parades a la demanda a les línies regulars, sigui dins del recorregut o amb petits desviaments; i crear transports a demanda per a les zones d’activitat econòmica on l’anterior no sigui possible.

Subscriu-te per seguir llegint