Cambra i Pimec promouen una gran plataforma sense partits per reclamar una C-55 desdoblada

El sector empresarial del Bages lidera una nova plataforma per reclamar que els 12 quilòmetres de la C-55 que van des del túnel de Bogunyà, a Castellbell i el Vilar, fins a l'inici de la variant de Manresa per l'entrada sud, es converteixin en una carretera de 4 carrils. S'oposen al 2+1 (tres carrils) que vol imposar la Generalitat (i que compta amb la defensa dels càrrecs d'ERC comarcals) i, cansats que l'administració no doni resposta a les seves peticions, s'han decidit a crear un grup de pressió que lideren la Cambra de Comerç de Manresa i PIMEC de la Catalunya central. Els representants de les dues organitzacions han convocat empresaris i els representants de la societat civil dijous, a les 6 de la tarda, al restaurant la Sala, de Sallent, per fer la presentació i començar a sumar adhesions. En aquests moments, asseguren que tenen el suport d'una quarantena d'entitats i que s'han posat en contacte amb un centenar, moltes d'àmbit social, i sense cap partit polític. Volen rebre un suport inicial important aquest dijous i, a partir d'aquí, eixamplar els suports. El nom del grup és la seva raó de ser: Plataforma pel desdoblament de la C-55.

La presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs, i el president de PIMEC de la Catalunya central, Esteve Pintó, han explicat a Regió7 que reclamen que es construeixi un segon túnel a Castellbell, paral·lel al que hi ha i que des d'aquest punt neixi una autovia de 4 carrils, el que es coneix com a 2+2, fins a la zona de Sant Pau, a Manresa. Entenen que aquest és el tram amb una major densitat de vehicles, i tot i que no descarten que en un futur hi hagi la carretera totalment desdoblada des d'Abrera fins a Manresa, afirmen que aquest és el tram prioritari, mentre que en aquest moment el que hi ha en estudi al departament de Territori és un projecte de 2+1 de Sant Vicenç/Castellgalí fins a Manresa. Dijous, Cambra i PIMEC voldrien sortir amb un primer comunicat no excloent que permetés parlar de punts bàsics partint de la defensa innegociable de tenir una carretera de 2+2. I amb el manifest amb les principals idees poder sumar el màxim de compromisos del territori, sempre tenint present que el que es faci ha de tenir molt present el factor mediambiental.

A partir del túnel de Bugunyà, el trànsit per la C-55 disminueix, perquè una part es desvia cap a la C-58 (corredor del Vallès), mentre que la C-55 continua fins a l'entrada sud de Barcelona, port i aeroport. Pintó i Gratacòs no descarten intervenir de Monistrol de Montserrat a Abrera, però entenen que és un tram de major dificultat geològica i proposarien una millora i anar cap a una primera fase de 2+1. El futur de les peticions de millora de les comunicacions entorn de Manresa s'ha canalitzat a través del grup Consoci Viari, que presideix el Consell Comarcal del Bages, amb una representació de sectors empresarials i socials, però que ha esdevingut un ens dominat pels partits polítics i que "no és una taula per al desdoblament. Hi ha tots els punts de vista, i ja entenem que també hi ha de ser", però Pintó veu que "no s'avança". I Sílvia Gratacòs és ben clara: "ha arribat un moment en què no ens en sortim" dins del Consorci perquè és un ens amb posicions diverses, però s'exploren les que, sobretot, planteja el Govern català.

Gratacòs assegura que els col·lectius empresarials que Cambra i PIMEC representen "al final es pregunten si es pot fer alguna cosa per millorar la C-55 o ja no s'hi pot fer res més" i Pintó afegeix que es tracta d'"una necessitat empresarial", des del punt de vista del grup que representa, per millorar el desenvolupament econòmic del Bages. "Les empreses d'aquesta comarca són menys competitives que les d'altres llocs pel tema de les infraestructures", afirma Pintó, i afegeix que "actualment hi ha més de 100 polígons a la comarca, les dades parlen en aquests moments d'un trànsit de 35.000 vehicles/dia, que anirà a més perquè la comarca està en creixement i desenvolupament". I encara que el lideratge d'aquesta nova plataforma sigui eminentment econòmic, Gratacòs i Pintó voldrien exercir un paper d'aglutinadors.

Gratacòs ha especificat que cal abordar les solucions mediambientals, que "ens preocupen a tots", però les entitats promotores volen tenir un document base, amb el suport del territori, per presentar-lo a tots els partits polítics i demanar-los, en campanya, que es pronunciïn i ho facin públic. Pintó hi afegeix que ara "això sí que va de vots" i volen fer-los posicionar abans no s'hagi format un nou govern. El moment econòmic, que els representants de les entitats veuen que és de creixement, també ajuda a reclamar aquesta ampliació en gran de la carretera.

Gratacòs veu que "tot i que hi ha hagut inversions en aquesta carretera, no ha acabat de donar la resposta que necessitem" i sobre l'efecte que puguin tenir mesures a la C-16, com la gratuïtat anunciada pel govern a partir de l'1 d'octubre, de dilluns a divendres, considera que es tracta de dos eixos diferents, un entra a Barcelona des del Vallès i l'altra des del Baix Llobregat, on hi ha molta relació industrial amb Manresa i el seu entorn econòmic. Defensa que el que es faci a la C-16, l'autopista, no influeix en un trànsit intracomarcal "molt important" ni amb el trànsit de camions, que no volen passar per la C-16 si van a la zona del Baix Llobregat.