La progressió de la temporada passada de Yankuba Sima va sorprendre molta gent. El gironí va passar de tenir un peu fora del club l’estiu del 2020 a convertir-se en pivot titular en molts partits del tram final de la temporada. Totalment consolidat, es prepara per al primer any que comença amb la previsió que gaudirà de molts minuts. Ell, però, vol tocar de peus a terra i afirma que sense treball dur no hi ha res segur.

Com li ha canviat la vida esportiva d’un any a l’altre?

No disposava de gaires minuts la temporada passada i era una decisió arriscada comptar amb mi com a segon pivot. L’any passat me’l vaig prendre com per veure si podia ser important per a l’equip. Des que he arribat a Manresa he treballat moltíssim. Vaig tenir una oportunitat, em van donar minuts i tot el treball va donar resultat. Però encara és molt aviat. Vull continuar treballant i no posar-me cap sostre.

Per tant, la clau va ser una combinació entre el seu treball i la confiança rebuda?

Sí. D’una banda no era fàcil. Aquest és meu quart any aquí i hi havia molts partits en què no tenia minuts. Has d’estar mentalment preparat per quan arribi l’oportunitat. Són moltes hores d’entrenament que ningú no veu. Has de confiar en tu mateix, qui sap què hauria passat. A més, sempre estaré agraït al Pedro [Martínez] per donar-me minuts i confiar en mi.

Aquesta confiança l’ha percebuda sempre o també hi ha hagut una evolució?

Quan vaig arribar aquí no tenia experiència a l’ACB. T’has de guanyar la confiança cada dia. La temporada passada teníem molt bona plantilla i això fa les coses més difícils. Si una cosa va bé, s’ha de tenir personalitat per canviar-la i hi havia molt bons pivots. Penso que ell veia com treballava cada dia i em va donar l’oportunitat. De moment, va bé i estic preparat pels reptes que venen, però encara falta molt.

La temporada passada el joc interior estava format per dos quatres i tres cincs i aquesta, en canvi, hi ha tres quatres i dos cincs, com és vostè. Això li pot facilitar les coses?

Puc pensar d’aquesta manera, però no ho faig. Quan soc a la pista he de produir. El Pedro és un entrenador molt exigent i si estic malament, no tindré minuts. A més, hi ha quatres que poden jugar de cinc. No he de tenir aquesta mentalitat sinó treballar com ho faig, guanyar-me els minuts i quan sigui a la pista ajudar l’equip.

De fet, vostè va tenir una ràtio molt alta de producció per minut jugat a la Lliga Catalana.

Sí, no saps mai quants minuts jugaràs. Sempre que surto ho faig al màxim. L’estil amb el qual juguem és molt exigent per a la posició de cinc. De vegades no pots jugar tants minuts perquè cada cop que surts ho has de donar tots. Jugar al cent per cent a aquest ritme fa que no puguis tenir molta estona seguida.

La temporada passada, tot i tenir un equip baix van quedar tercers en esmaixades, una acció que vostè sovinteja. Creu que com juga l’equip, sobretot els bases, amb tanta passada, l’afavoreix per les seves característiques?

Sí, perquè tenim molt bons exteriors que juguen molt bé el bloqueig i la continuació. Això és fonamental per a un cinc. A més, ens agrada imposar molt ritme i això em va bé. Puc funcionar bé en el seu estil.

La temporada passada compartia posició amb Eatherton i Sajus i aquesta, amb Bako. Quines diferències veu, entre ells?

L’Ismaël pot intimidar més a sota del cèrcol perquè té molta envergadura. Potser és més atlètic. Són jugadors diferents però tots tres són bons jugadors i estic content d’haver pogut compartir vestidor amb ells. Però no els veig com competidors, sinó com a companys d’equips. Ens hem de compenetrar, som un equip i ens hem d’ajudar els uns als altres, no pensar en prendre’ns minuts.

I com veu la configuració que s‘ha fet de l’equip per a aquesta temporada?

Tenim un equip molt jove i amb moltes cares noves a l’ACB. Hi ha molt potencial per fer una gran temporada, tot i que serà complicat perquè l’ACB mai no és fàcil. Hi ha equips molt experimentats i no serà senzill assolir els nostres objectius, sobretot perquè venim de fer temporades molt bones. A la Lliga Catalana es va veure com podem arribar a jugar i penso que podem fer il·lusionar a la graderia un altre any.

A més, la competició europea els deu fer molta il·lusió?

Tot el que sigui jugar competicions d’alt nivell ens motiva a nosaltres, a l’afició i a la ciutat. Intentarem donar la millor imatge possible per donar-los alegries.

Precisament, parlant del públic, com van notar la seva presència a la Lliga Catalana, malgrat que encara fos en un percentatge baix d’afluència?

Hi ha una diferència molt gran entre jugar amb aficionats i fer-ho sense. Quan no hi són, sembla que sigui un entrenament, no per la intensitat, ja que els partits són igual en aquest sentit i els jugadors van actuar a un nivell molt alt, però al pavelló no hi ha energia, el plus que pot donar una afició quan vas perdent o passes per un moment difícil. No sembla bàsquet. Juguem perquè la gent es diverteixi i s’ho passi bé amb nosaltres. A la Lliga Catalana el Congost era un lloc elèctric, tot i que només hi havia el 30% o el 35% de gent. Semblava que fos ple. A més, guanyar el títol contra un equip d’Eurolliga va ser molt bo.

Vostè acaba contracte l’any vinent i a l’estiu es va parlar que tenia bones ofertes, sobretot una del Lenovo Tenerife. Que arribin aquestes notícies li demostra que està fent bé les coses?

Aquestes coses passen. Al final és esport i negoci alhora. No em preocupo per aquestes coses. Vaig fent el meu camí, provant de fer el millor paper possible. No penso en ofertes, sinó viure el present. Estic treballant bé i estic content aquí, no ho negaré. A més, el club està creixent i també està fent bé les coses. Veurem què passa, però anem tots dos en bona línia i espero que continuem així.

Si fa les coses bé potser també s’obren les portes de la selecció. Ara que n’han plegat els Gasol, hi ha espai per als pivots.

Tant de bo. Seria fantàstic, però no em preocupen aquestes coses. Vaig dia a dia, intentar millorar cada cop que puc. Ja veurem què passa però sí que és un repte que m’agradaria assolir.

Vostè és de Girona i, parlant dels Gasol, sembla que Marc hi pot jugar aquesta temporada. Què significaria per a la ciutat, un fet així?

Si és veritat, ole per ell. S’ha de tenir molta confiança per fer un pas així. Si passa m’encantaria. Conec el Marc d’haver-hi parlat algunes vegades i és clar que ell vol que l’elit del bàsquet torni a Girona. Seria un pas molt gran per a la ciutat per tornar a apassionar tothom. Seria molt bo que tornés el Girona a l’ACB i és de tenir molta personalitat prendre aquesta decisió.

I, per acabar, què li diria a l’afició del Baxi, que està tan il·lusionada davant del nou any?

Abans que res, els vull agrair que sempre estiguin amb nosaltres i ens animin. Tot i que la temporada passada no podien ser al pavelló presencialment, ens feien arribar molts missatges. Ens aturaven al carrer i ens deien coses i ens demanaven fotos. Moltes gràcies per fer-ho. No he estat a cap altre equip, però són una de les millors aficions de l’ACB. Els vull demanar que ens segueixin animant. Ens ajuden moltíssim, són una part fonamental del club. De la nostra banda els prometem treballar al màxim i lluitar no només per nosaltres sinó pels aficionats, el club i la ciutat. No els podem prometre cap objectiu, però lluitarem moltíssim i treballarem per donar tot el que tenim.