L’estat d’ànim dins del Baxi Manresa és baix a una setmana de la gran cita de la temporada. Les declaracions dels protagonistes, incidint un cop i un altre que la baixa per lesió dels tres bases de la primera plantilla, Dani Pérez, Dani García i Sylvain Francisco, els han afectat molt entronquen amb el fet que ja s’ha assegurat un lloc en els play-off de l’ACB i que ara sembli que només compta la Champions.
Els jugadors, tot i que van donar la cara fins al final contra el Betis, en un duel que van perdre dimecres per 96-102, prioritzen la cita de Bilbao i, segurament de manera inconscient, poden pensar més a no lesionar-se que en cap altra cosa. A més, el discurs absolutament pessimista de Pedro Martínez després de perdre contra els sevillans fa pensar que la visita d’avui a La Laguna, en el que podria ser un duel molt vistós entre dos dels conjunts més potents del campionat, és més una nosa que cap altra cosa per al Baxi.
El Lenovo, que també va perdre entre setmana, precisament a la pista on es jugarà la final a quatre, sembla que arribi al partit més concentrat i pensant-hi més per diversos motius. Un d’ells, perquè juga a casa i guanyant de més de dos punts superaria l’average contra el Manresa, de +2 per als bagencs després del 95-93 de l’anada, amb un bàsquet decisiu de Dani Pérez, avui absent. I el segon, perquè els insulars sí que poden disposar de la totalitat de la plantilla, tot i que ells també pensin en una fase final de la Champions en què, molt probablement, parteixen com a favorits.
Dos ritmes diferents
Pel que fa al joc pròpiament dit, ahir al diari El Día de Tenerife apareixia un informe, signat per Carlos García, en què parlava de les diferents marxes que utilitzen el Lenovo i el Baxi per arribar a l’èxit. Així, segons estadístiques extretes del portal rincondelmanager.com, l’equip de Txus Vidorreta és qui més esgota els 24 segons en les possessions, amb circulacions sense presses i trobant habitualment un tir alliberat o un bloqueig i continuació per a Shermadini o Fran Guerra. Aquesta paciència provoca que els illencs tinguin el percentatge més alt d’encert en tirs de dos i també són els que anoten més punts per cada cent possessions, un total de 115,3, que pugen a 119,9 quan la seva estrella, Shermadini, és a la pista.
El Manresa, per la seva banda, és qui juga més possessions per partit, un total de 80,1, la qual cosa significa que aquestes són ràpides i intenten fer mal en els primers segons. El Lenovo, per exemple, només ataca 71,1 cops per enfrontament. Els robatoris de pilota i els rebots ofensius (el Baxi és líder en aquest aspecte capturant el 34% dels que hi ha al cèrcol rival) permeten als catalans engrandir aquest nombre d’accions ofensives per duel.
De cara al partit concret d’avui, van parlar dos jugadors dels manresans. Luke Maye va admetre que «estem batallant i és difícil no disposar dels nostres tres bases. Intentem jugar el millor que podem. Els entrenadors estan fent una gran feina de preparació». Del Lenovo, «els hem d’intentar treure de ritme i tiren molt bé des del perímetre».
Per la seva banda, Juampi Vaulet reincidia en el fet que «ens falten bases. Ens entrenem canviant de posició i jugant en llocs en què no acostumem a fer-ho». Del conjunt canari, «tenen jugadors de molt talent i amb Huertas i Shermadini juguen bé la continuació».
Shermadini, millor jugador del mes d’abril a l’ACB
El pivot georgià del Lenovo Tenerife Giorgi Shermadini arribarà al partit d’avui amb una nova nominació com a millor jugador d’un mes a l’ACB, en aquest cas del d’abril. Aquesta és la desena vegada que el jugador obté un guardó d’aquest tipus i empata en el lideratge d’aquest particular rànquing amb el nord-americà Tanoka Beard.
Durant el mes d’abril, Shermadini ha fet 18,6 punts per partit, el 83% de tirs de dos punts encertats i el 85,7 dels tirs lliures, 5,7 rebots i 27,4 de valoració en set partits disputats. El més destacable de tot això és que ho va aconseguit jugant poc menys de 23 minuts per partit. Avui tornarà a ser una amenaça.
