Pere Camprubí i Dani Díaz contestaven ahir a aquest diari des de la N-240, a tocar ja d’Osca. Eren les 6 de la tarda i els quedaven encara gairebé tres hores de camí fins a Egea de los Caballeros, on volien passar la nit. Aquest divendres a la tarda, ambdós han arribat a Bilbao: a temps de la cita. Els dos manresans s’han proposat una proesa per acompanyar el Baxi a la Final Four: fer el trajecte de Manresa a Bilbao en les seves Vespa de l’any 1982, tunejades per a l’ocasió amb samarretes i bufandes del Manresa. 600 quilòmetres en dos dies, tres-cents per jornada. Xupat.
Díaz és mecànic de motos i aficionat al bàsquet, però no en el grau que ho és Camprubí, enèrgic exregidor de l’Ajuntament de Manresa entre els anys 1983 i 1991 i un fidel acompanyant de l’equip en molts desplaçaments. Quan el Baxi va guanyar el primer partit de quarts de final, Díaz va proposar a Camprubí provar l’aventura.
El viatge el van iniciar ahir a 2/4 d’1 del migdia i es proposen arribar a Bilbao avui cap a l’hora de dinar. Sempre per carreteres on les seves veteranes Vespa puguin circular amb tranquil·litat. Ahir a mitja tarda ja havien passat per Fonollosa, Calaf, Agramunt, La Sentiu de Sió, Balaguer, Alfarràs i Binèfar. Als pobles se sorprenien amb la iniciativa, expliquen, i els desitjaven sort per a la competició europea.
Dani Díaz, de 54 anys, forma part dels Tirallongues i de Xàldiga. Ha estat àrbitre de futbol durant vint-i-cinc anys i és un apassionat de la Vespa, un entusiasme que ve de família. Amb la seva Vespa Primavera 125 participa de les activitats de l’Scooter Club Manresa. Mai no havia intentat una sortida així amb la Vespa. Però el motiu s’ho val. «Si l’equip segueix la línia que està portant tenim moltes possibilitats d’arribar a la final, malgrat les baixes», diu Díaz, que amb el seu company de viatge aprofitarà l’estada a Bilbao per visitar una exposició d’art i automoció al Guggenheim i per anar a la Catedral a veure el Bilbao-València.
Pere Camprubí, a punt de fer els 64, mestre fundador de l’escola Espill als inicis dels anys 80 i tècnic de Joventut de la Diputació de Barcelona durant pràcticament dues dècades, porta el bàsquet a la sang, malgrat haver-hi jugat una única temporada, a la Salle, i haver estat a pista «un minut en tot l’any». Està clar: prefereix veure bàsquet que jugar-lo. «Jo era molt del CB, i sóc soci del Baix des que era el Manresa Kan’s», el dels Julià, Colell, Moyano i Franquesa. En la seva llarguíssima trajectòria com a seguidor blanc-i-vermell ha vist un munt de partits però assegura no haver gaudit mai tant del bàsquet manresà com aquest any. «No pels resultats, però sí pel tipus de joc, que és molt divertit. I això t’ho reconeixen a totes les pistes on vas a animar l’equip». Per a Camprubí, aquest és un any irrepetible, que es podria coronar amb el títol europeu. Amb tot, no és un optimista a cegues. Entén que els homes de Pedro Martínez arriben a Bilbao amb desavantatge. «No hi veig massa possibilitats per les lesions dels bases. Quan juga el Dani Pérez l’equip vola», diu Camprubí, que recorda que el Ludwigsburg és quart a la lliga alemanya i serà un os molt dur de rossegar. Camprubí valora el conjunt de la plantilla, però Thomasson li té el cor robat. «És un ala molt fiable, amb un joc molt fi», en destaca.
L’exregidor tampoc havia fet mai una «bogeria» així. Però «què pot passar? Que s’espatlli la Vespa? Hi ha tallers a tot arreu». Camprubí sí ha acompanyat en moto l’equip a Andorra, a Saragossa, a Granada. Mai en la seva Vespa 74, un vehicle que adora «des de jove».
