Vuit jugadors retinguts en un estiu és la segona millor fita del Manresa en els últims vint anys

Només el 2010 es va aconseguir una continuïtat més gran a la plantilla, tot i que aquest fet no ha estat garantia de millors resultats la temporada següent

Geben i Robinson, dos dels jugadors que el Baxi ha aconseguit retenir aquest estiu

Geben i Robinson, dos dels jugadors que el Baxi ha aconseguit retenir aquest estiu / Arxiu/Oscar Bayona

Jordi Agut

Jordi Agut

Un dels èxits de l'estiu del Baxi Manresa ha estat poder retenir dos terços de la plantilla que tan bé va finalitzar la temporada passada. Vuit jugadors, cinc amb contracte i tres més renovats, formaran el nucli dur d'un grup que va dur a terme una gran segona volta, amb més victòries que derrotes i en sisena posició de tota la competició. Aquest fet ha estat destacat per a tothom com a molt important de cara a poder afrontar el nou curs, amb mecanismes ja apresos entre tots i sense els problemes que hi va haver ara fa poc menys d'un any. De fet, és els vuit retinguts representen la segona millor fita del club en les últimes dues dècades, tot i que el recull d'aquestes temporada no mostra ben bé que com més jugadors et quedis, millor ho facis l'any següent.

De fet, el rècord d'aquest període el té l'estiu del 2010. En aquell moment, l'equip que dirigia Jaume Ponsarnau venia d'una molt bona dotzena posició en una temporada en què s'havien guanyat catorze partits (dos més que en el cas actual) i no s'havia patit gaire. Es va apostar per retenir fins a nou jugadors i només es van fer tres fitxatges, el base Álex Hernández, que s'estaria molts anys al club, la cessió de Marcus Eriksson del Barça i el pivot serbi Milan Majstorovic. També és cert que un dels que van seguir, Brian Cusworth, només va durar un partit abans de lesionar-se i el va rellevar l'eslovè Uros Slokar. La temporada següent va ser complicada, amb sis derrotes en els sis primers partits i nou en els onze últims i l'equip va ser quinzè, amb tres triomfs sobre el descens.

Canvis de jugadors a l'estiu en els últims vint anys

Canvis de jugadors a l'estiu en els últims vint anys / Jordi Cirera

L'any següent, en canvi, va passar al contrari. Només es van retenir quatre jugadors i l'equip va fer un salt endavant, amb fitxatges com els de Doellman, el retorn d'Asselin o Hanga, entre d'altres, es va lluitar fins al final per entrar a la Copa i al play-off. Va ser l'últim dels anys brillants d'aquesta època, abans d'encadenar-se cinc de descensos no consolidats per via administrativa i d'altres de salvacions miraculoses l'últim dia, previs al retorn definitiu a la LEB del 2017. En els tres cursos anteriors, sí que s'havia donat el fet que haver de fer una plantilla nova des de gairebé zero és perillós, ja que només es van poder retenir sis jugadors en tres estius. De fet, el 2014, en l'anterior arribada de Pedro Martínez, només es va quedar Álex Hernández i es va viure un curs inestable d'entrades i sortides salvat l'últim dia a Madrid.

Qualitat i quantitat

Davant d'aquests exemples, sembla clar, per tant, que no compta tant la quantitat dels jugadors que es queden o se'n van, com la seva qualitat. De fet, la temporada passada, tot i la impressió que el Baxi es va quedar sense moltes peces, van ser set els basquetbolistes que es van aprofitar de la magnífica campanya 2021-22. Un d'ells era Brancou Badio, que només va jugar quatre partits d'aquella campanya. La realitat, però, és que van marxar molts dels jugadors cabdals i referents (Moneke, Thomasson, Bako i Francisco) i els seus recanvis, sobretot Hamilton i Tyson Pérez, per diversos motius, no van donar el resultat esperat.

En aquesta ocasió, sembla que els vuit que s'han quedat sí que són prou referencials com perquè el Baxi, tret de sobtades baixes formes o lesions, pugui mantenir el ritme iniciat el gener. Ara caldrà encertar amb els quatre fitxatges.

Cinc equips encara no han fitxat

De moment, el Baxi Manresa és un dels quatre equips que la temporada passada ja eren a l'ACB, sis si comptem el MoraBanc Andorra i el Zunder Palència, que encara no han fet cap incorporació, més enllà de repescar jugadors cedits. De fet, andorrans i castellans encara han de ser admesos a l'ACB per l'assemblea i els segons sí que han incorporat un nou entrenador, l'exajudant de Txus Vidorreta al Lenovo Marco Justo, que substitueix Pedro Rivero, amb qui van pujar.

Així, el Reial Madrid, l'Unicaja i el Joventut tampoc no han fet fitxatges. Això sí, els malaguenys han recuperat de moment Nzosa, que segurament sortirà, i els verd-i-negres han fet el mateix amb Maronka, cedit al Betis. El MoraBanc, en teoria, també recupera Tyson Pérez, tot i que l'hispano-dominicà és desitjat per moltes formacions.

A l'altra banda de la moneda hi ha els equips que s'han reforçat més. Al capdamunt, el Río Breogán i el Surne Bilbao, amb cinc jugadors. Els gallecs han contractat Jogela (Neptunas), Rudan i Sisko (Bayern), Polite (Hamburg) i Diouf (Reggio Emilia), tots sense cap experiència a l'ACB. Els bascos, Pantzar (Valladolid), Renfroe (Granada), Kullamäe (Lietkabelis), Killeya-Jones (Hapoel Galil Gilboa) i Hlinason (Saragossa). Els segueixen València i UCAM, amb quatre.