"Em faria il·lusió tornar a jugar a l'ACB, però he de saber què vol el club"

El base Álex Hernández (Múrcia, 1990), va jugar al Bàsquet Manresa entre el 2010 i el 2016. Van ser anys complicats, sobretot els últims, amb descensos salvats als despatxos i permanències miraculoses en les últimes jornades, però va deixar un bon record al club. Vuit anys després de sortir-ne, i després d'haver jugat a Lituània, Polònia, el Palma i el Reial Múrcia, ha estat a Galícia on han tornat els èxits. Divendres va ascendir a l'ACB amb el Leyma Corunya i, a més, com a capità. Si segueix a l'equip, tornarà a jugar al Congost. I això l'il·lusiona a ell i als amics que hi va deixar.

Com han viscut els darrers dies, tant abans com després del partit decisiu de Melilla?

Han estat de moltes emocions. Ho vèiem a prop des de feia setmanes, però els perseguidors no ens donaven treva. Un cop aconseguit em va fer estar molt content veure la il·lusió que hi ha a la ciutat amb l’equip i com de feliços estan.

Hi ha hagut estrès, en l’equip, per mantenir la victòria d’avantatge que feia setmanes que teníeu respecte dels rivals?

Érem líders des de la jornada 21 (de 34) i els adversaris han fet una recta final de temporada molt bona. Ha estat dur, però ens sentíem privilegiats de ser en aquella posició, de dependre de nosaltres, i té mèrit la feina de l’equip per mantenir el primer lloc en una LEB Or molt dura i competitiva, amb projectes construïts per pujar.

Vostès tenien l’experiència de jugar el play-off l’any passat i no pujar. Era necessari fer-ho com a campions i no dependre de les eliminatòries, que són un tir a l’aire?

L’any passat vam fer una temporada molt bona, però vam ser tercers i en el play-off el Gipuzkoa va ser millor. No renunciàvem a res un cop que ens vam veure en el primer lloc. A l’inici de la temporada sabíem que hi havia d’altres projectes com el de l’Estudiantes, el San Pablo, els equips que van baixar, Betis i Fuenlabrada, que van arrencar molt malament, o el Lleida. Tots ells han fet una gran temporada i tenien bones plantilles, però nosaltres hem estat els primers.

Pujar era un objectiu o una il·lusió?

Una il·lusió. Hi havia d’altres equips que deien públicament que aquest era el seu objectiu, però nosaltres teníem confiança en les nostres possibilitats, un cop el club va apostar per mantenir el bloc de l’any passat i amb els reforços que van venir, però mai no ens hem posat aquesta pressió. Crec que ha estat clau. Treballar en el dia a dia i veure que tot anava donant fruit ens ha animat a empènyer fins al final i acabar primer.

El seu entrenador, Diego Epifanio, ja havia ascendit amb el San Pablo Burgos. Estar dirigit per tècnics així dona més confiança?

Sense cap dubte, però no tan sols per l’experiència, sinó perquè teníem molta confiança en la feina, en com preparàvem els partits i tots teníem el compromís de fer-ho el millor possible. No sabíem on arribaríem, però quan ens vam posar primers i vam jugar la Copa, ens vam veure amb opcions reals.

El Bàsquet Corunya no ha estat mai a l’ACB i ara arriba feina de despatxos. Es podrà consolidar, aquest ascens?

El club fa molts anys fent les coses bé, amb una directiva molt coherent en tot i s’ha anat preparant, fent passes endavant i arribar a aquest moment amb garanties que es pugui pujar. Estic molt content per tots ells, perquè la gent del club ha treballat de manera correcta i es mereix un èxit així.

Amb el descens de l’Obradoiro ara sou un dels dos millors equips de Galícia, juntament amb el Breogán.

Lamentem que l’Obradoiro hagi baixat i no puguem jugar el derbi contra ells a l’ACB. Ells han fet les coses bé durant molts anys, han estat un referent i segur que tornaran i tant de bo ens hi puguem enfrontar aviat.

Fa tres anys que Álex Hernández va arribar a la Corunya. Com s’hi ha arrelat?

Hi estic molt bé. Des del primer moment tota la família ens hi vam trobar molt còmodes. Els meus fills estan feliços i la meva dona també, i això em permet centrar-me només en el bàsquet. Va ser una adaptació ràpida. A la ciutat s’hi viu molt bé. Residim al centre, a prop de la platja.

Com és la seva situació contractual amb el club?

Tinc la possibilitat de seguir, però primer vull saber què vol el club, que també pot exercir o no aquesta opció. Encara no n’hem parlat, perquè estem de celebracions, però segur que tot és fàcil, estarem a la mateixa pàgina i tot anirà bé.

Des del 2016 que no juga a l’ACB. Ho desitja?

És una il·lusió, però no em treu la son. Busco seguir gaudint del bàsquet, en projectes que em facin sentir bé com aquest i amb això n’estic satisfet.

Si torna a l’ACB, tornarà a jugar a Manresa. Això també li deu agradar.

M’encantaria. Em faria molta il·lusió. Hi tinc molts bons records, molts amics. M’agrada veure com de bé ho estan fent els últims anys, com aquest, i vaig viure grans moments al Congost.

Vostè va estar sis anys a Manresa. Què va significar aquesta trajectòria tan llarga i sovint dura, amb dos descensos esportius i dues salvacions en l’última jornada?

Van ser anys durs en què vaig madurar molt. Ho vaig donar tot perquè anessin les coses bé. Vam baixar dos cops, però em quedo amb els bons moments. De les sis temporades, acabar amb la salvació a Vitòria [amb Ibon Navarro] i l’any anterior a Madrid [amb Pedro Martínez] són records que em costarà d’oblidar. Segueixo tenint-hi molts amics amb qui mantenim el contacte. Veure com de bé estan em fa il·lusió.

Li hauria agradat ser al club durant aquests anys més bons, i no en aquells?

A tothom. Des de fora es transmet com es gaudeix del bàsquet a Manresa, en un ambient fantàstic, tot i que el record que tinc del Congost també era molt bo. Em va tocar una altra etapa i vaig tractar de gaudir-la. Com que no ho puc triar, estic satisfet amb el que vaig fer.

L’any 2015, el de la salvació a Madrid, va coincidir un any amb Pedro Martínez. Com va viure-ho?

Va ser una experiència molt bona. De vegades ens escrivim i en tinc un record magnífic. És molt exigent, però et fa millorar, fer passes endavant. Ho vaig gaudir, em vaig sentir agraït d’haver jugat per a ell. La temporada va ser dura perquè sempre érem a la part baixa, però l’alegria que ens vam endur el darrer dia ho va compensar tot.

Com veu el Baxi, a l’hora d’afrontar el play-off contra l’Unicaja?

Estan jugant a un nivell altíssim. Estan molt ben entrenats per Pedro i és un equip molt bon construït per Xevi Pujol. Se’ls nota units a la pista. L’Unicaja ha fet una temporada magnífica però confio que pugui ser una eliminatòria disputada.

A les xarxes socials se’l nota sempre seguit tot allò que fa el Baxi. És així?

Sempre he seguit els seus partits perquè em sentia un més d’ells, dels aficionats i hi tinc molts amics. Dani Pérez, amb qui vaig coincidir tota la infància, Guillem Jou, molta gent de les oficines, Damià Badia [cap de premsa], Xevi Pujol, Marc Estany... Molta gent a qui desitjo el millor.

Parlant de Dani Pérez. Vostès tenen la mateix edat i van coincidir al Barça. Com s’explica, que cada any sigui millor?

És espectacular. Gaudeixo de com està jugant, de la trajectòria que està tenint. Vam coincidir al planter del Barça i els estius amb les seleccions espanyoles. Hi tenim molt bona amistat, ara també amb la seva dona, amb els seus dos fills, petits com els meus. És un gran amic que he aconseguit en el bàsquet.