08 de febrer de 2020
08.02.2020

El servei de mediació del Consell tanca una cinquantena de casos l'any a través del diàleg

La conflictivitat veïnal i el soroll són les principals àrees d'actuació d'un procés voluntari, imparcial, confidencial i gratuït

07.02.2020 | 21:54
Sessió de treball del servei de mediació del Consell amb Marta Subirana, Lola Montejo i Helena Vilà

El diàleg com a eina fonamental per a la resolució de conflictes. Aquest és el paradigma principal amb què treballa el servei de mediació ciutadana del Consell Comarcal del Berguedà. Un servei públic gratuït al servei de la ciutadania que assisteix el conjunt del territori berguedà des de l'any 2010.

Des de la seva creació, el servei tanca una mitjana de 45-50 processos individuals anuals. La casuística amb què es poden trobar és molt diversa. Conflictes veïnals, situacions derivades d'activitats econòmiques, problemes familiars, dificultats en l'àmbit de l'escola o confrontacions en organitzacions i entitats. El que estadísticament predomina sobre tots els altres, però, són els casos veïnals, sobretot per problemes derivats del soroll. Durant l'any 2019 es van fer 20 atencions a veïns i totes 20 eren per soroll.

Però, el servei de mediació com aconsegueix, per exemple, que dos ciutadans que tenen un conflicte veïnal pel soroll d'un gos que lladra i molesta una part dels veïns, arribin a un punt d'entesa en comú? Ens ho explica Marta Subirana, coordinadora del servei de mediació del Consell Comarcal del Berguedà: «A la persona que sol·licita la mediació al Consell se li fa una entrevista individual per explorar la situació, veure si és un tema mediable i preparar la part per parlar amb l'altra part. Un cop tenim la persona A entrevistada, anem a entrevistar la persona B. Es fa el mateix procés, ja que les dues parts han de tenir les mateixes oportunitats. No ens posicionem mai a favor de ningú».


Voluntari i confidencial

Dues de les principals característiques de què presumeix el servei de mediació és que és voluntari i totalment confidencial. És per aquest motiu que, si una de les dues parts no vol participar en la mediació, no hi està obligada. Si es dona aquesta situació, el Consell s'aparta i les persones poden optar per altres vies, com la judicial. Lògicament, molt més llarga i costosa que la mediació.

Anna Maria Serra, consellera d'Atenció a les Persones, Salut i Polítiques d'Igualtat, explica que del procés de mediació «no en surt una imposició com podria ser una resolució judicial sinó uns acords que han proposat i es comprometen a assumir les dues parts».

I què passa si els dos ciutadans accepten la mediació? És en aquest punt quan entren en joc les habilitats comunicatives i psicològiques de les dues professionals que el Consell té contractades de forma externa i que treballen 30 hores setmanals, Lola Montejo i Helena Vilà. «Un cop hem fet les entrevistes individuals i trobem l'equilibri, els citem conjuntament. El procés de mediació és un procés pensat des de l'òptica de l'adult. El mediador no es posiciona. Si hi ha un conflicte entre dos, no ens podem posar ni de la banda de la part A ni de la B».

Aquestes sessions de mediació es poden fer al Consell Comarcal o també a qualsevol punt del Berguedà, ja que el servei es pot traslladar en cas que sigui necessari. Qualsevol persona major d'edat que visqui al Berguedà pot sol·licitar el servei: «Si la persona o la situació ho requereix, hi anem, per això som Consell i som territori», explica Subirana.

Immersos en ple procés de mediació entre les dues parts, les situacions es poden tornar complexes, ja que els casos poden arribar a ser «dolorosos». Segons afirmen les responsables del servei, la seva duració sol ser de mínim «un mes o un mes i mig». És per aquest motiu que sempre hi ha dues mediadores presents, una per «conduir» i l'altra per «contenir». En aquesta negociació per arribar a un punt d'entesa preval per sobre de tot la imparcialitat del mediador. «Si no hi ha imparcialitat no hi ha mediació, i això s'aconsegueix donant les mateixes oportunitats a A i a B, oferint els mateixos espais de treball a les dues parts. S'han de fer entendre les dues mirades i no sempre és fàcil poder-ho aconseguir en un espai tancat, en un cara a cara».

Finalment, l'objectiu de la mediació a través del diàleg és aconseguir que les dues parts arribin a un acord per elles mateixes. Mai són les mediadores del Consell les que proposen les solucions, sinó que només són un mitjà, un canal, per arribar a bon port i apaivagar el problema plantejat a l'inici. Per tant, aquest servei és una mostra que mitjançant el diàleg tot es pot solucionar? Subirana afirma que ella ha vist fer i solucionar casos «increïbles» a les seves mediadores. «Si no ho veus, no t'ho creus», finalitza.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit