L’augment de les temperatures com a conseqüència directa de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle ha començat a tenir una incidència negativa directa en les espècies vegetals i ramaderes. No es té constància encara que s’hagi produït la desaparició de cap cultiu determinat, però els científics han començat a alertar de la multiplicació de les plagues que castiguen els camps, cosa que, per tant, també afectarà els animals.
L’agricultura i la ramaderia a Espanya donen ocupació a un 5% de la població activa. No obstant això, si es tenen en compte també totes les activitats associades, la indústria agroalimentària, el transport i la distribució, contribueixen amb el 14,2% a l’ocupació i el 10,6% al PIB. Espanya és el segon país de la UE en superfície agrària i ocupa el segon lloc en termes de producció, amb 25.357 milions d’euros a l’any, el 13% de la producció europea.
L’agricultura pateix directament tots els efectes del canvi climàtic i també els impactes de l’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions i les sequeres, a més de l’increment de plagues i malalties. Temperatures excessivament altes durant l’època de floració i desenvolupament del gra (aproximadament des de mitjan abril fins a mitjan juliol) poden influir en el rendiment dels cultius herbacis.
Segons l’informe «Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya, 2021», del Ministeri per a la Transició Ecològica, s’estima que els dies amb temperatures superiors als 25° (llindar a partir del qual poden disminuir els rendiments) augmentaran els pròxims 30 anys. Això farà que creixin les necessitats hídriques dels cultius, cosa que, juntament amb la reducció de precipitacions, provocarà, per exemple, que el nombre de zones òptimes per als cereals disminueixi.
Menys aigua, menys producció
En secà, els impactes causats per temperatures més càlides i precipitacions més escasses depenen de la mena de cultiu. Així, està previst que en un escenari a curt termini (2030) els cultius de secà d’estiu (blat de moro, remolatxa i gira-sol principalment) de les regions del sud europeu siguin els que més experimentin els impactes. Per exemple, en algunes zones de Galícia les pèrdues de producció de blat de moro i remolatxa sucrera podrien arribar al 50%.
Els regadius constitueixen un 65% de la demanda total d’aigua. En les simulacions en què l’aigua no és un factor limitador, la baixada de producció dels principals cultius de regadiu seria deguda bàsicament a les altes temperatures, i se situaria al voltant d’un 20%, molt inferior que en secà. Si no hi hagués cap altre factor limitador (aigua, nutrients del sòl, matèria orgànica), la major concentració de CO₂ respecte dels nivells actuals tindria un efecte fertilitzant que podria compensar els altres impactes. No obstant això, els episodis de sequera sí que afecten la quantitat d’aigua que reben els agricultors, la qual pot ser insuficient per cobrir les demandes dels cultius, amb la consegüent baixada de rendiments i els seus efectes en la rendibilitat
Durant la segona meitat del segle XX ja es va detectar una reducció d’entre el 10% i el 20% dels recursos hídrics disponibles en moltes conques de la Península. En algunes, com les del Duero, el Guadalquivir, el Guadiana i el Xúquer, la precipitació mitjana va baixar entre un 2% i un 8% les últimes sis dècades, mentre que en altres, com la de l’Ebre i les conques internes de Catalunya, aquesta reducció no va ser significativa. Es preveu que aquesta tendència de disminució de l’aigua disponible continuï al llarg d’aquest segle.
A causa de la disminució de les pluges està previst que els rendiments baixin el 3,5% i el 7% per a oliverars irrigats i de secà, respectivament, en el període 2030-2050 respecte al període 1980-2009.
Entre el 2080 i el 2100 la reducció seria superior, de l’11% i 23%, respectivament. Aquesta mateixa reducció de les pluges limitarà la potencialitat de la instal·lació de regadius com a mesura per fer front a l’efecte del canvi climàtic, segons l’estudi del Ministeri.
Per aquest motiu, les comunitats de regants i els organismes gestors de conca hauran de capacitar-se per poder desenvolupar estratègies col·lectives de gestió de l’aigua.
Els impactes d’aquest canvi del clima, per exemple, en la vinya, depenen del període de creixement de la planta. Així, mentre que la pujada de la temperatura mitjana a l’hivern pot resultar beneficiosa per disminuir el risc de gelades, a l’estiu, durant l’època de maduració, es corre el risc de disminució de la qualitat (menys acidesa, color i tanins) i augment del grau alcohòlic. Això és pel fet que, amb temperatures elevades més primerenques, sobretot amb un descens del diferencial de temperatura dia/nit, la polpa aconsegueix una elevada concentració de sucre de manera precipitada, mentre que pells i llavors maduren més lentament. Així, si es cull el raïm en el seu nivell òptim de sucre, pot no tenir l’aroma ni el color buscats, però si s’espera a la maduració aromàtica, es corre el risc d’excessiu grau alcohòlic.
La floració s’altera
D’altra banda, l’avanç de les temperatures primaverals provoca avançaments en la floració en fruiteres de climes temperats , que de mitjana a Europa s’està avançant 2,5 dies per dècada des dels anys 70. No obstant això, en els fruiters de pinyol conreats en climes més càlids, la falta d’un nombre suficient d’hores de fred mentre estan en estat latent pot generar la dinàmica oposada, és a dir, retards en la floració. A més, la floració es mostra irregular i amb més tendència a caure.
Molts d’aquests fruiters (ametllers, albercoquers, cirerers) tenen flors hermafrodites les parts femenines de les quals i masculines maduren a diferents ritmes. Tradicionalment, els agricultors han resolt aquest desfasament combinant files de diferents varietats, com les d’ametlles, ajudats per fauna pol·linitzadora.
La tendència cap al retard en la floració i el desacoblament de les interaccions planta-insecte ha estat observada durant els últims 40 anys, així que és probable que l’actual sincronització per a la pol·linització canviï.
Això pot provocar reduccions en la producció, però sobretot un desquadrament en la planificació, que pot fer que no resulti viable la recollida i la comercialització de la fruita. La conseqüència a escala europea és que hi haurà més territoris òptims per al cultiu de la cirera i altres fruiters de pinyol restringits per les temperatures fredes i això suposaria la pèrdua de l’avantatge comparatiu d’Espanya.
Efectes a la ramaderia extensiva
Quant als efectes del canvi climàtic sobre la ramaderia extensiva, la pujada de les temperatures provoca estrès tèrmic en els animals, i aquest fet comporta una sèrie de repercussions negatives. Entre aquestes, hi ha una reducció del creixement i la producció, disminució de les taxes de reproducció i taxes més elevades de mortalitat. L’estrès tèrmic també redueix la resistència dels animals als patògens, paràsits i vectors, ja que les creixents temperatures afavoreixen la seva supervivència hivernal, segons un informe recent de la Plataforma per la Ramaderia Extensiva i el Pastoralisme.
Així, «múltiples factors estressants afecten considerablement la producció, la reproducció i l’estat immunitari dels animals», assenyala aquest estudi.
A més, la creixent variabilitat de les pluges provoca escassetat d’aigua potable, així com un augment de la incidència de les plagues i malalties del bestiar, i canvis en la seva distribució i transmissió. També afecta les espècies vegetals que componen les pastures, els seus rendiments i la qualitat del farratge.
Existeixen estudis basats en les experiències dels mateixos ramaders i ramaderes. D’una mostra de 100 professionals del sector de la ramaderia extensiva espanyola, el 78% diuen haver observat un increment de períodes de sequera (menys pluja a l’estiu i primavera), un 73% desplaçaments de les estacions, un 70% una disminució del cabal dels cossos d’aigua i un 69% increments en les temperatures màximes.
Per fer front al nou escenari climàtic, la Plataforma per la Ramaderia Extensiva defensa el pasturatge com la millor eina, tal com ha passat sempre: «El pasturatge, com que és mòbil, permet allunyar-se d’algunes catàstrofes climàtiques imminents, com sequeres o pics de calor, buscant refugi en terrenys amb millors condicions. També permet gestionar la disponibilitat d’aliment, es pot traslladar els animals a la recerca de condicions òptimes de la pastura i garantir els períodes de descans dels pasturatges».
A més de recordar els avantatges que suposen les races autòctones, el mateix informe assenyala que la ramaderia extensiva té altres avantatges respecte de la intensiva: «A la possibilitat de moure’s s’hi afegeix la de reajustar ràpidament les dimensions del ramat per prevenir situacions de risc. Per exemple, davant una sequera prolongada es poden vendre animals, reduir les dimensions del ramat i fer front a la necessitat de comprar aliment per als restants. En una època millor, el nombre d’animals de reposició s’eleva per augmentar el ramat i aprofitar l’abundància».
Tant el Ministeri com els col·lectius ramaders i agrícoles destaquen la necessitat de fer una adaptació general a la nova situació per mantenir la rendibilitat de les explotacions.
