La sequera fa créixer la demanda de cisternes d’aigua a la regió central

La sequera ha deixat en una situació de vulnerabilitat als municipis més petits sense connexió a les grans xarxes de proveïment d'aigua de boca. L'assecament dels pous i dels aqüífers ha provocat que les empreses que distribueixen aigües mitjançant dipòsits i cisternes mòbils, així com les especialitzades en les perforacions verticals per la captació d'aigües subterrànies, registrin una alta demanda de serveis per parts de les administracions locals que pateixen de forma més directa les conseqüències de la manca de precipitacions.

En el cas de la Catalunya central, la majoria dels municipis depenen de la pluviometria. Aquest fet provoca que l'abastament es faci a partir de captacions pròpies, com ara l'extracció directa en pous, rius o basses, i que no depenguin de cap reserva d'aigua. En aquest sentit, en el moment que un municipi comença a tenir problemes en el subministrament, s'adopten les mesures pertinents, com ara l'adquisició d'aigua a través dels camions cisterna, que s'ha convertit en la taula de salvació dels municipis que pateixen més els efectes de la sequera.

"Els serveis que prestem als ajuntaments s'han gairebé duplicat respecte al mateix període de l'any passat", explica Josep Calvet, responsable de la distribuïdora de dipòsits i cisternes mòbils Calvet Maians, establerta a Igualada. La major part de la demanda, explica, prové dels municipis que fins ara s'abastaven a través de pous o aqüífers que s'han assecat, "fet que provoca que hàgim de portar cisternes d'aigua a les poblacions més petites que no tenen connexió a les grans xarxes de proveïment d'aigua de boca".

En la mateixa línia s'expressa David Berenguer, de l'empresa dedicada a la distribució d'aigua per a nuclis urbans Aigües Berenguer Espelt, al terme d'Òdena, quan afirma que "els municipis es troben en una situació d'emergència i requereixen els nostres serveis". En molts casos, destaca que els problemes més greus els pateixen aquelles poblacions més disseminades que no compten amb una xarxa de proveïment per al conjunt de la població. En aquest sentit, sovint els seus serveis es dirigeixen a garantir l'abastament d'aigua a través de dipòsits o cisternes a aquelles barriades o masies que es troben més allunyades dels nuclis urbans.

Els professionals del sector coincideixen a definir aquesta primavera com a "atípica", tenint en compte que ha canviat el perfil del contractant del servei. "En un any normal, durant aquesta època ens dedicàvem principalment a cobrir la demanda de dipòsits per a les piscines", apunta Berenguer. Enguany, però, les restriccions que ha imposat la Generalitat per omplir les piscines particulars ha provocat que hi hagi menys demanda en aquest àmbit, tot i que hi continuen havent sol·licituds per a omplir les piscines de centres esportius o d'establiments hotelers.

Amb tot, asseguren que l'increment de la feina respon a la necessitat per part dels ajuntaments de garantir l'abastament d'aigua als municipis. En aquest sentit, temen que si no arriben precipitacions de cara les pròximes setmanes es produeixin pics en la demanda que no siguin capaços de cobrir. "De moment, podem donar resposta a tots els municipis que ho requereixen, però si la situació empitjora durant aquest estiu, existeix la possibilitat que no puguem donar l'abast", adverteix Calvet.

Captar aigua subterrània

La situació de sequera que s’està vivint a Catalunya des de fa mesos també ha fet que augmenti l’interès per obtenir aigua del subsol, especialment per part d’administracions públiques com, sobretot, ajuntaments. Les empreses Elèctrica Pintó i Catalana de Perforacions fa dècades que treballen en la construcció de pous per tal d’aconseguir aigua i el seu gerent, Esteve Pintó, ha explicat a Regió7 que arran de la sequera han augmentat aquest tipus d’actuacions per captar aigua subterrània.

“Amb els anys les xarxes d’aigua han anat agafant més dimensió i s’ha tibat més d’aigua de superfície i alguns pous havien quedat abandonats. Ara s’estan rehabilitant moltes d’aquestes captacions per tal d’aconseguir aigua un altre cop dels aqüífers”, explica Pintó, que destaca, però, que el fet d’aconseguir aigua a través de pous no és una alternativa a la manca de pluja, sinó que és un complement a les aigües de superfície.

En tot cas, els pous tornen a tenir importància. De fet, la mateixa Agència Catalana de l’Aigua recomana utilitzar pous per obtenir més quantitat d'aquest recurs tan bàsic. Per aquest motiu, molts d’aquests pous que havien quedat en desús s’estan rehabilitant. També es construeixen nous punts de captació paral·lels a altres ja existents per obtenir més aigua i, finalment, també es desenvolupen estudis per localitzar nous possibles punts de captació i construir-hi pous nous.

Tot i això, Pintó apunta que la sequera també afecta la quantitat d’aigua que hi ha el subsol i altres dificultats com la qualitat de l’aigua que se n’obté, actualment contaminada en diversos punts de Catalunya a causa dels purins, els nitrats o els sulfats derivats de l’activitat agrícola i ramadera. Això comporta que s’hagi de tractar o barrejar amb aigua obtinguda per alguna altra via, augmentant-ne el cost econòmic.

Pel que fa a la Catalunya Central, Pintó assegura que els aqüífers no són molt rics en aigua subterrània, però que sí que hi ha molts pous oberts que poden arribar fins als 300 metres de fondària i amb cabals de 20 metres cúbics cada hora.

Tot i la importància de l’aigua subterrània, de la qual Pintó assegura que “s’ha explotat sempre i s’ha de continuar fent”, també assenyala que la mesura més efectiva per revertir la sequera seria la renovació de les canonades que transporten l’aigua, ja que “un de cada quatre litres d’aigua que posem als dipòsits es perd per les fuites de les canonades”.

Els municipis s'acullen a subvencions

Al llarg de 2022, l’Agència ha destinat més de 600.000 euros a través de dues línies d’ajuts, amb un total de 72 subvencions atorgades, per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i obres d’emergència en tot el territori català. Enguany, està previst resoldre una línia d’aquestes característiques, amb una dotació de dos milions d’euros (inicialment la inversió prevista era de 800.000 euros i s’ha incrementat en un 150% arran de l’elevat nombre de peticions rebudes, que superen la vuitantena).

«La manca de pluges ens ha deixat en mans dels camions cisterna per proveir aigua a tots els veïns»

També per aquest 2023 està previst adjudicar una nova línia d’ajuts per a la millora de l’abastament en alta dels municipis, amb una dotació de 40 MEUR (inicialment la dotació era de 15 MEUR). Entre 2016 i 2022 s'han destinat fins a 100 MEUR en 7 ajuts d’aquest tipus.

Subscriu-te per seguir llegint