El padró d’habitants creix a totes les comarques, i en especial a la Cerdanya i el Moianès

La Cerdanya i el Moianès s’han convertit en les dues comarques que més van créixer en nombre d’habitants oficials durant els tres anys de pandèmia. És a dir, els que consten com a empadronats, que és la dada de població a la que les administracions donen màxima formalitat. En relació amb la que tenien en tancar el 2019, en els tres anys posteriors aquestes dues demarcacions van créixer el 7,1% (1.323 habitants més) i el 5,6% (780 persones més), respectivament. I totes dues són també les que han crescut més al nostre territori, i entre les nou que ho han fet més a tot Catalunya, en l’últim padró que l’Institut Nacional d’Estadística ha fet oficial (que dóna les xifres a 1 de gener del 2023) en relació amb el de l’any anterior. Unes dades que situen la Cerdanya molt a prop de superar els 20.000 habitants (en són 19.848); i el Moianès en el camí progressiu, tot i que més llunyà, d’assolir els 15.000 (ara hi ha pràcticament 14.700 persones empadronades).

D’aquest últim padró fet públic per l’INE en destaca que totes les comarques de Regió7 han crescut en població, una tendència que ja es veia a venir en els darrers exercicis, però que en l’anterior encara va tenir el Bages com a excepció. Ara augmenten totes en relació amb el padró del 2022 i, com es deia, la que ho fa més en termes relatius és la Cerdanya, que va guanyar 405 habitants (l’única que creix per sobre del 2%), seguida del Moianès, amb 271 habitants més (un creixement de l’1,88%).

Al conjunt de l’àrea d’influència d’aquest diari (set comarques oficials i els set municipis del Baix Llobregat Nord) s’ha produït un guany de població de 6.291 persones, el 0,5%, de manera que se supera el mig milió d’habitants (524.766).

En tota aquesta àrea, gairebé tres de cada quatre municipis va guanyar població durant el 2022. El Bages és la comarca on aquest paràmetre és més elevat: 25 municipis van créixer en nombre d’empadronats (el 83%) per només 5 que van decréixer. Amb 2.790 habitants més, la comarca ha passat d’estar fregant els 181.000 (a 1 de gener del 2022) a apropar-se als 184.000.

Només al Berguedà hi va haver més pobles amb xifres negatives (17) que positives (14), però tot i això el balanç global també ha portat un augment d’habitants. Gairebé 300 més, que consoliden la demarcació just per sobre dels 40.000.

En el cas del Solsonès, ja està per damunt dels 15.000 habitants, comptant-hi (tot i que en la data en què es formalitza aquest últim padró encara no s’havia produït) la incorporació dels dos nous municipis que abans eren de la Segarra: Torà i Biosca. Aquestes dues poblacions, segons aquest darrer registre, hi han afegit 1.385 habitants. El nombre de municipis que guanya població i el que en perd és gairebé paritari, 9 que sí, 8 que no.

En el cas de la Cerdanya, que es destacava a l’inici, aquests 19.848 habitants empadronats que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 50 anys. En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just sis anys ha guanyat 2.225 empadronats, un augment del 12,6%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb gairebé 6.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

I, pel que fa a l’Anoia, pràcticament tres de cada quatre municipis (d’un total de 33) guanya població, que en conjunt han aportat a la comarca 1.540 persones més, de manera que ha passat d’estar just per sobre dels 125.000 habitants a superar els 126.000.  

Totes les capitals creixen i Manresa va camí dels 80.000

Pel que fa a les capitals, totes han sumat població. Manresa un miler llarg, que la van apropant al llindar dels 80.000 habitants. En aquest últim registre fet oficial per l’INE n’eren 78.877, la qual cosa suposa que en una dècada ha guanyat més de 2.500 habitants (el 2013 eren 76.170).

La que més creix en termes relatius és Puigcerdà (gairebé el 3%). N’ha sumat 280 i els 9.764 habitants que ha assolit fan que pràcticament la meitat de la població de la Cerdanya (19.848) hi visqui. La capital de casa nostra que aglutina més percentatge de població del territori que encapçala és Solsona. Tot i que, de totes, és la que menys ha crescut (el 0,44%) i que la comarca ha incorporat dos municipis més, a Solsona hi viu el 60% dels habitants de la demarcació. Berga ha sumat entre un padró i l’altre gairebé 200 habitants més i la xifra la situa a tocar dels 17.000, llindar per damunt del qual va estar entre el 2008 i el 2011. I Igualada, que el 2020 va superar la barrera dels 40.000, ara ha pujat un graonet més, els dels 41.000, després de sumar en aquest últim balanç gairebé 400 habitants nous.

Subscriu-te per seguir llegint