Municipis en emergència per sequera esgoten les opcions per continuar reduint el consum d’aigua

Municipis de les comarques centrals que es troben en situació d’emergència per sequera des del gener passat s’han posat les piles per situar el consum d’aigua per sota dels 200 litres de mitjana permesos per habitant i dia. En la majoria dels casos en què se sobrepassava aquest límit la situació s’ha pogut corregir amb mesures que han resultat eficients, però els alcaldes diuen que s’esgoten les opcions i temen que no n’hi hagi prou si s’ha d’entrar en una fase encara més restrictiva. En última instància sancionaran qui sobrepassi els límits, però diuen que tampoc és la solució a la manca d’aigua.

«Com a municipis estem molt limitats i lligats de mans i peus», apunta l’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, i recorda que «l’aigua no la podem comprar». Tenint en compte que situacions com l’actual es podrien perllongar o es podrien tornar a repetir, «algú ens hauria de dir d’on pensen portar l’aigua al Bages, quan a uns 150 quilòmetres d’aquí baixen litres i litres d’aigua per sobre del cabal mitjà dels rius».

Sant Fruitós és un dels municipis grans del Bages que més ha reduït el consum d’aigua en els darrers mesos, des dels 226 litres per habitant i dia del novembre als 167 del febrer, i «amb el hàndicap que tenim més indústria de la que ens pertocaria pels habitants que som», sosté Batanés. Diu que s’ha fet molta pedagogia amb BANS d’alcaldia, tríptics, a través de la web o amb bustiades per explicar possibles maneres d’estalviar, «des de controlar aixetes fins a com gastar menys a la dutxa». En l'àmbit municipal s’han tancat totes les fonts, i l’Ajuntament es proveeix d’aigua regenerada provinent de l’EDAR Manresa-Sant Joan que transporta amb camions cisterna per a la neteja de carrers i per al reg de supervivència de l’arbrat.

L’Ajuntament de Navarcles també està en vies de signar un conveni amb la depuradora de Manresa per poder utilitzar aigua regenerada per a la neteja de la via pública, «que ara es fa sense aigua i tan sols amb l’escombra», diu l’alcaldessa, Alba Pérez. També s’han tancat totes les fonts i les dutxes del gimnàs municipal, «però si la cosa va a més, difícilment ens quedarà més marge per actuar», afegeix Pérez, convençuda que, dins les limitacions que tenen els municipis, «com a Ajuntament, hem fet els deures». Com a Sant Fruitós, això també inclou accions pedagògiques amb pancartes penjades per tot el poble per conscienciar de la necessitat d’estalvi amb el lema «t’imagines un futur sense aigua? O actuem o ho viurem». També s’han fet recomanacions als hortolans «de no plantar perquè no podem garantir l’aigua de reg».

L’ordenança com a nova eina

Apagar les fonts, i sobretot netejar amb aigües tractades són mesures comunes en les poblacions més grans per reduir el consum, però més enllà d’això, o d’actuacions de millora a les xarxes per evitar fuites, els alcaldes diuen que tenen poc més a fer més enllà de les recomanacions i la informació a la població i a indústries o granges (on es generen els grans consums), entre altres coses perquè es tracta de domicilis i negocis privats, on són els mateixos propietaris que han d’aplicar les mesures, i l’únic que pot fer l’Ajuntament és conscienciar-los o sancionar-los, si cal.

D’aquí ve que municipis que no en tenien, com Rajadell, s’hagin dotat d’ordenances municipals per sequera per poder regular possibles mesures de restricció del consum d’aigua, i alhora, poder sancionar qui incompleixi els límits establerts. «Esperem no haver-la de fer servir, però veient possibles escenaris de futur, ens calia una eina com aquesta per poder actuar», assenyala l’alcalde, Joan Carles Lluch. Quant a les sancions, diu que de moment s’informarà de possibles anomalies o avaries que hi pugui haver «i proposarem l’adopció de mesures que, si no s’afronten, en última instància ho haurem de sancionar a través de l’ordenança». Així mateix, la nova normativa «ens dona potestat per actuar» de cara a possibles futures accions, com ara la reducció de la pressió de l’aigua, o bé restringir-la unes hores o a la nit».

Així mateix, Rajadell també ha tancat fonts en un municipi on «sol venir molta gent amb garrafes a buscar aigua», explica l’alcalde. Igualment, fa uns mesos que s’han deixat de regar camins i torretes públiques, i determinats punts d’aigua que fins ara servien per a tot el municipi, es reservaran només per als bombers. També s’ha parlat amb els ramaders perquè posin en marxa plans de sequera, i s’inverteix en la reparació de possibles fuites al llarg dels 75 quilòmetres de xarxa que hi ha al municipi, si bé «fa molt temps que hi invertim i això ja ha reduït les pèrdues a menys del 15%», sosté Lluch.

Revisió de comptadors

En el cas de Solsona, que supera de poc la mitjana dels 200 litres de consum per habitant i dia permesos per la seva situació d’emergència, també està en procés de dotar-se d’una ordenança de sequera. De moment, el que es fa és avisar per carta als consumidors que sobrepassen el límit, després que hi ha casos que «no se n’han adonat», diu l’alcaldessa, Judit Gisbert. Parla, per exemple, de la detecció de comptadors «que no paren mai perquè hi ha alguna fuita. Potser són unes simples gotes que van rajant i que l’afectat no percep, però la fuita hi és».

De fet, en l’últim mes Solsona ha tingut un lleuger increment dels nivells de consum d’aigua, que Gisbert, atribueix al Carnaval. I és que, el municipi ha iniciat accions per reduir-los, i que es volen perfeccionar encara més. D’una banda, es vol sectoritzar la xarxa «per poder tractar diferent cada zona en funció de les necessitats que hi hagi sense haver d’aplicar una mesura de forma global per a tot el poble», diu l’alcaldessa, com ara les reduccions de la pressió. Tot plegat es complementa amb un sistema de detectors de fuites que s’ha posat en marxa, i que detecta els punts de la xarxa on hi ha moviments d’aigua durant la nit, la qual cosa indica que allà hi pot haver possibles pèrdues «que fins ara no havíem vist».

Solsona també ha deixat de netejar la via pública amb aigua potable, i de moment s’abasteix d’un pou i de les aigües pluvials que, quan n’hi ha, es recullen de sota la sala polivalent.

De cara a l’estiu també es vetllarà per les piscines «i continuarem fent molta pedagogia», que és una de les poques eines que els alcaldes diuen que tenen els municipis per poder fer front a la sequera.

Fonollosa és un altre municipi que ha reduït considerablement el consum. Fa uns mesos que «la situació era crítica», admet l’alcalde, Eloi Hernández, fins al punt que a la tardor es va haver de fer front a una multa de 5.200 euros per un excés de consum. Tanmateix, «hem fet un esforç per ajustar-nos», diu l’alcalde, i explica que s’han tancat tots els regs automàtics i les fonts ornamentals, i s’ha fet una tasca de sensibilització tant a particulars com a ramaders, en alguns casos amb plans de reutilització de l’aigua i amb projectes per a petites depuradores.

Així mateix, l’Ajuntament ha més que doblat (fins a 70.000 euros) els diners destinats aquest 2024 a millores de la xarxa d’aigua per evitar fuites, i a l’espera d’afrontar intervencions majors amb una subvenció de 800.000 euros que s’ha demanat per a la reparació «de canonades molt antigues» al llarg dels 120 quilòmetres de canalitzacions fins a les masies. Ja s’han identificat els punts malmesos i ara es repararan.

Amb previsions que hi hagi més períodes llargs de sequera com l’actual, apunta que «els nostres esforços hauran d’anar cap aquí», considerant que els municipis de les dimensions de Fonollosa ja no tenen gaire més marge per aplicar mesures que els ajudin a reduir el consum.  

Subscriu-te per seguir llegint