ANÀLISI

Eleccions muncipals a Puigcerdà: Sota el temor del triple empat a quatre

PSC i PP presenten dues llistes que desgastaran els grans aspirants

Els sis candidats de Puigcerdà, amb l’alcalde sortint Albert Piñeira al mig | TV3

Els sis candidats de Puigcerdà, amb l’alcalde sortint Albert Piñeira al mig | TV3 / Miquel Spa

Miquel Spa

Miquel Spa

La disgregació del vot postconvergent a Puigcerdà fa planar sobre l’arena política de la capital cerdana el temor sobre un empat electoral, que podria ser entre dos o tres partits i a tres o fins i tot quatre regidors. Els sis candidats que es presenten no es cansen de dir que seran uns comicis molt ajustats i que, doncs, caldrà esperar les converses posteriors a les urnes per saber el nom de l’alcalde. En el fons, però, els principals aspirants somien en una victòria sobrada que els doni més marge. El govern haurà de sumar set regidors dels tretze del ple, de manera que amb tota probabilitat el que sumi quatre regidors podria tenir, si més no, la posició mínima per obrir negociacions.

El teòric candidat a la successió és Jordi Gassió, que, en nom de Junts, torna al cartell electoral després que ho fes el 2007. El traumatòleg parteix amb la majoria absoluta actual de nou regidors d’Albert Piñeira com a coixí. La incertesa que plana sobre la seva candidatura es basa a saber fins a quin punt li restarà vots, o no, el desgast que provoquen les legislatures seguides de l’actual equip de govern.

En la mateixa òrbita política, l’empresari i ànima de l’Aucer, Francesc Armengol, es postula com a principal aspirant a la renovació amb Futur per Puigcerdà. En segons quins entorns locals donen per fet que serà el nou alcalde. Armengol ha entrat en la precampanya amb la inèrcia que li dona una presència continuada en l’esfera pública des de fa dècades tant amb l’Associació Universitària com en nom de la patronal Empresariat Cerdanya. Armengol va formar part de l’equip de suport de la candidatura de Piñeira fa quatre anys. Un factor, però, que en municipis petits no és un factor clau perquè a Puigcerdà qui més qui menys tothom ha compartit espais.

En aquesta mateixa òrbita postconvergent, Carme Martí ha volgut tenir el seu rol amb un altre partit de nova creació, Treballem per Puigcerdà. La seva és una aposta incògnita que, en una situació d’empats, podria tenir la clau de volta. La seva vinculació a un dels sectors empresarials més potents i ben connectats de la comarca, el de la construcció, li pot aportar moltes paperetes.

L’altre gran factor incògnita a Puigcerdà és el paper que tindrà ERC. La formació està en etapa d’expansió i amb tres regidors ja a l’Ajuntament es veu molt a prop del quart, que pot resultar clau per liderar el govern. Els republicans repeteixen com una lletania que fa quatre anys es van quedar a una papereta del quart regidor i que ara estan preparats per agafar de nou el relleu ideològic on el va deixar l’últim alcalde d’ERC, Joan Planella, ja fa tres mandats. Finalment, PP i PSC, amb Matias Bertran i Ester Jiménez, han presentat llistes que desgastaran els principals candidats i, fins i tot, podrien decantar les majories. El PP té actualment una regidora.

Vinculat al temor d’un empat, Puigcerdà veu sobrevolar a la plaça de l’Ajuntament una altra ombra: la de les directrius dels partits nacionals. Un empat podria desencadenar en les negociacions dels partits nacionals un repartiment des de Barcelona viscut com a antinatural a Puigcerdà.