Si no els ho demanen, tampoc no en parlen. Però Kroke, que celebren vint anys, van trascendir, en un primer moment, quan Steven Spielberg els va escoltar a Cracòvia quan preparava La llista de Schindler, el 1993 i ells presentaven el seu primer treball, Klezmer Acoustic Music. D'aquesta trobada va arribar un viatge a Israel, una trucada de Peter Gabriel i una llarguíssima i extensa col·laboració amb músics d'arreu. Això fins avui. Reconeixen que al llarg de la seva carrera han tingut molts bons moments però que els inicis "van ser impressionants. I encara en continuem vivint!". Kroke són uns mestres en la música tradicional instrumental que interpreten els jueus de l'est en jiddisch. El grup es va fundar el 1992 per tres amics graduats a l'Acadèmia de Música de Cracòvia. Ells són Tomasz Kukurba (viola); Jerzy Bawol (acordió) i Tomasz Lato (contrabaix). Actuen avui a la Sala Gran del Kursaal (21 h)

Es diu que la vostra música és molt visual. Per què?

Potser ens ho diuen perquè volem recrear situacions... Fem música molt personal i, a la vegada, molt universal. Creiem que el què fem toca el fons del cor, et fa canviar la manera de pensar... Són sentiments que poden crear una imatge. És una mena de somni.

Kroke se sent part de l'escena de la world music?. Els beneficia?

Sentim que formem part de les músiques del món, però això no ens aporta cap benefici en especial.

I mediterranis?. Se'n senten, d'alguna manera?

Ens sentim molt mediterranis, sobretot quan ens prenem un bon vi i fem un bon àpat!. No, a veure, seriosament, hem vingut tantes vegades a casa vostra i ens heu tractat sempre tant bé... que bona part de la nostra ànima és amb vosaltres. Estem orgullosos de sentir-nos una mica mediterranis!

Time és una peça emblemàtica del vostre repertori. Algun significat especial?

És senzill. Ens va inspirar el tic-tac d'un rellotge i després es va convertir una cançó. I sí, és un tema que s'ha convertit en simbòlic.

Canvia la idea de temps durant els vostres concerts?

El temps és una qüestió relativa. Quan dorms, quan estàs content, quan estàs trist... el temps passa de manera diferent. En els nostres concerts volem crear aquests moments, aquesta atmosfera que fa que tot un seguit de gent tingui la mateixa percepció del temps i s'estableixi un mateix nivell de comunicació.

Al principi de la seva carrera se'ls associava sobretot a la música klezmer amb fortes influències balcàniques. Després, el jazz hi va tenir un paper important. Com ha canviat la seva música al llarg de vint anys?

Malgrat tot, en els vint anys que portem, la nostra música ha canviat poc. Potser és una mica més moderna, fem servir una tècnica sensiblement diferent, xuclem les influències d'altres artistes amb els quals col·laborem... Però l'essència continua sent la mateixa.

I què serà el proper de Kroke?

Hem acabat un projecte molt ambiciós que hem gravat amb una orquestra. Ens encantaria poder-vos-ho ensenyar! Es diu Fellharmony, n'estem molt orgullosos. Hi ha el nostre estil en els arranjaments però fets per un dels músics polonesos més coneguts, Krzysztof Herdzin (va rebre un Oscar per la banda sonora de la pel·lícula Finding Neverland). També hi ha la cantant polonesa Anna Maria Jopek. Això ho acabem d'enllestir. Després de Manresa anem a Jerusalem on volem començar un nou projecte amb un músic molt conegut a casa vostra, Amir-John Haddad. En tenim moltes ganes.

I expectatives?

Continuar el què hem començat.

Per acabar. Hi ha una connexió entre Polònia i Catalunya?

Ja sé per ons vas... desgraciadament hem de dir que estimen Catalunya però ens costa entendre el català, com a molta gent de l'estat. Ja ho veus, ser polonesos no ens ajuda gai-re en això!