Advocat a l'Ajuntament de Manresa, Jeroni Muñoz (Manresa, 1973) arriba a la literatura des de la posició de lector. Ha deixat enrere la «frustració dels projectes que no acaben mai d'arrencar». Ara fins i tot es considera un home amb sort. I és que el seu debut, l'any passat, amb Un vestit curt, del color de la sorra d'una platja vorejada de pins (Editorial Espai Literari), té continuïtat aquest Sant Jordi amb El torb sobre el mar (Onada Edicions), una novel·la que treballa i busca les emocions i que va ser mereixedora del 32è Premi de Narrativa Vila de Puçol . Ahir la va presentar a Manresa.

L'aval d'un premi amb llarga trajectòria suposa, explica, una sòlida empemta: «és molt difícil fer sortir una veu nova en la literatura; hi ha quatre noms que copen el mercat i els novells no ho tenim fàcil». Els premis, com el seu, «ajuden i molt». A El torb sobre el mar, l'escriptor situa el lector en una de les pitjors conjuntures de la vida: «la nostra obsessió a la vida és que tot vagi bé i, sobretot, els qui tenim fills, que creixin i tinguin una vida feliç i reeixida». Però què passa quan això s'estronca? Quan una trucada et comunica que el teu únic fill ha mort? Aquestes són les preguntes que configuren una novel·la escrita amb l'objectiu de provocar la reflexió, d'aproximar-se al dolor, al record, al dol i al consol des de la distància de la ficció per configura una narració «més honesta». Perquè, si passés, «ens limitaríem a sobreviure», subratlla.

El torb sobre el mar presenta l'Antoni, un vell pescador dedicat al palangre i ofegat en els records; a l'altre cantó del mirall, la seva dona, la Maria, que necessita mirar endavant. La novel·la planteja preguntes. Sobre el dol: «és un cant al respecte, cadascú ha de fer el seu procés i no tothom l'accepta». Sobre els records: «fins a quin punt tenim dret a oblidar? Però els records, quan són dolorosos, fan massa present la tragèdia». Sobre els personatges: «han d'aprendre a tornar a viure». I una conclusió: les tragèdies, en una vida aparentment endreçada, acaben per provocar una tempesta. L'ofici de pescador i la terminologia pròpia lligada al palangre han determinat l'escriptura de Jeroni Muñoz (amb una prosa artesana que combina el llenguatge més culte amb el més quotidià) i que li ha servit per pautar el caràcter de la novel·la: pausat, instrospectiu. Tendre. Emocional.

Ambientada a Vilanova («la seva confraria em va aportar moltíssima informació per documentar-me) i amb el mar d'escenari i de protagonista, El torb sobre el mar és, també, explica l'autor manresà, una novel·la que conté «molts silencis». Els de la parella, els dels fets transcendents. Els de l'Antoni. I sobretot, Muñoz ha volgut «humanitzar els sentiments» que es confronten a la novel·la i que es poden traduir en espais com la llar (refugi per als bons i mals moments) o en la flaire d'una camamilla.

El manresà es considera un escriptor «emocional», i és pel camí de les emocions que vol continuar la seva carrera. El perquè és clar: «gaudeixo amb els personatges».