El reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, autor d'obres tan emblemàtiques com el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, va ser l'autor del text de les Bases de Manresa. L'afirmació pot fer obrir els ulls a més d'un perquè la faceta política és un dels episodis menys coneguts del personatge, però la seva biografia resta incompleta si no es té en compte la militància catalanista que va exercir des de jove. En el marc de la celebració del 125è aniversari de la trobada convocada per la Unió Catalanista a la capital bagenca, i de la qual va emanar una declaració d'intencions sobre l'autogovern de Catalunya, avui s'inaugura a l'Espai Plana de l'Om l'exposició Domènech i Montaner i les Bases de Manresa.
«Quan es va commemorar el centenari, la figura de Domènech i Montaner va quedar en un segon pla», explica l'historiador Carles Sàiz, que comissaria la mostra juntament amb dos altres membres del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, Gemma Martí i Sergi Alcalde. «Preveient els 125 anys, en fa un parell que ens vam plantejar muntar una exposició que expliqués que Domènech va ser el pare de les Bases de Manresa i, també, que recuperés el personatge com a polític, un dels més actius del país durant anys», afegeix.
L'exposició s'articula a través de setze plafons que recorren la trajectòria de Domènech i Montaner prèvia a les Bases de Manresa i les repercussions que van tenir. «Hi ha historiadors que ubiquen en aquest punt l'inici del catalanisme polític, però les Bases van estar precedides d'anys de picar pedra i van ser una síntesi de la feina feta anteriorment», apunta Sàiz: «de fet, quan el van fer president de la junta de la Unió Catalanista, va ser com un homenatge cap a algú que ja portava molt bagatge al darrere».
La mostra no ensenya objectes però reprodueix fotografies, gravats, dibuixos i documents que contextualitzen el missatge. Així mateix, al centre de la sala s'ubicaran disset cubs que contenen cadascun d'ells una síntesi dels articulats de les Bases, segons Sàiz, que anota el fet que «els textos no són llargs, no volem que l'espectador estigui cinc minuts davant de cada plafó, sinó que volem transmetre idees».
Tot i que les tres ciutats a les quals Domènech i Montaner va estar més vinculat són Barcelona, Canet de Mar i Reus, «vam voler que l'exposició s'estrenés a Manresa». Un desig complert per la bona entesa amb el Centre d'Estudis del Bages i l'Ajuntament de la ciutat.
Un home de conviccions
Les figures poderoses d'Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch «van tenir més reconeixement en el camp arquitectònic que l'obra de Domènech i Montaner», explica Sàiz: «però des de fa quinze o vint anys, el seu nom ja és on toca. El mateix ha passat amb la seva condició de polític: com que no era un home de partit, ningú se l'ha fet seu i potser per això no va tenir el protagonisme necessari quan es va celebrar el centenari».
Tal com explica l'historiador maresmenc, «Domènech i Montaner va abandonar la Lliga Regionalista el 1904, quan estava en plena expansió electoral. Només tres anys abans, va ser un dels primers diputats catalanistes a Madrid. Però ell era coherent amb les seves idees i no estava d'acord amb el camí que prenia el partit».
La merescuda fama de Domènech i Montaner com a arquitecte reclama, doncs, anar acompanyada de la mateixa valoració en el camp de la política. El text de les Bases de Manresa n'és un exemple: «a nivell d'autogovern per a Catalunya, supera els textos dels estatuts que s'han fet després, ja que parla de coses com tenir moneda i exèrcit propis. S'ha de dir, però, que era molt romàntic i no apuntava com fer allò que proposava». Una prova de la implicació de Domènech és el fet que el mateix Puig i Cadafalch va dir d'ell: «aquest és l'home de les Bases de Manresa, les famoses Bases escrites per ell i gairebé imposades a aquell partit de poetes».
