El darrer inventari d'orgues realitzat xifra en tres centenars els exemplars que hi ha a Catalunya, una quantitat realment sorprenent. Arreu del país n'hi ha que són ben vius gràcies a la iniciativa ciutadana, com el de la parròquia de Sant Salvador, al Vendrell; d'altres que es moren de sentiment, com l'imponent artefacte que es pot veure, inutilitzat, a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc. La majoria són en esglésies, i també n'hi ha en temples laics com el Palau de la Música Catalana. Però si hi ha pocs concerts «no és per anticlericalisme sinó per falta de cultura», va afirmar ahir el pare Jordi-Agustí Piqué en la presentació del pòquer de concerts del Festival Internacional Orgue de Montserrat.
«Enguany recuperem una de les premisses dels inicis del festival: els concerts amb solistes», va dir el director del certamen, que té l'assessorament de l'organista Miquel González -tocarà el Blancafort montserratí en la cita de l'agost- i la coordinació general del P. Manel Gasch, a més del patrocini de Reale Seguros. La voluntat de donar veu a organistes d'alt nivell la certificaran la basca Loreto Aramendi -el dia de Sant Joan- i el txec Michal Novenko en les dues primeres convocatòries previstes.
La dimensió coral d'un concert d'orgue s'expressarà a l'agost amb l'esmentada intervenció de Miquel González -organista a la Par-ròquia Major de Santa Anna de Barcelona i a l'església de Santa Maria de Badalona- i del cor Barcelona Ars Nova, que dirigeix Mireia Barrera. Una vetllada amb Bach com a protagonista que té al darrere una història d'èxit.
«Barcelona és l'única gran capital europea on un diumenge qualsevol no es pot escoltar música litúrgica de qualitat en el transcurs de la celebració de la litúrgia», va apuntar Piqué. Fa cinc anys, un grup d'intel·lectuals va muntar a la capital catalana una temporada d'audicions de Misses Polifòniques interpretades en esglésies, i es va crear el cor Barcelona Ars Nova per donar-li contingut. Una formació d'alta categoria integrada per solistes vocals que col·laboren de forma habitual en l'elit continental dels cors de cambra. «M'explicaven les monges de Pedralbes que, si en una missa normal, hi va una desena de persones, quan actua l'Ars Nova superen els quatre-cents assistents», va afegir Piqué.
La darrera proposta del certamen, ja al mes de setembre, tindrà el sabor del risc i l'experimentació. Els germans anglesos Scott, Tom i Jonathan, uniran l'orgue i el piano, dos instruments que «en principi no es fonen, perquè un és de vent i l'altre de corda percudida. Abans, ja havia escoltat intents en aquest sentit, però no reeixien, fins que fa quatre anys, a Viena, vaig escoltar-los a ells i vaig pensar que ho havien trobat perquè es dediquen a recrear les obres que toquen», va comentar el director del festival: «els Scott lre organitzen i reorquestren les peces, i aleshores no hi ha límits».
Fa dos anys, el certamen abacial va acollir un concert amb el grup de gospel Messengers amb la voluntat d'ampliar horitzons. La proposta dels britànics incideix en aquesta mateixa línia.
Un nou màster universitari
Jordi-Agustí Piqué també va anunciar ahir que el curs vinent es posarà en marxa un màster en Patrimoni Musical Litúrgic, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i l'Ateneu Universitari Sant Pacià. El projecte respon a la necessitat de formar gestors per a arxius musicals, esglésies i altres institucions que tenen orgue, responsable de màrqueting turístic, organitzadors de festivals i altres ocupacions.
