Un dels últims batecs del Festival de Dansa de Manresa va donar un espai als moviments dels ballarins del territori. L'aiguat va impedir que els artistes de casa brillessin al carrer i l'alternativa va ser fer les actuacions a la Sala Els Carlins.

Les seves propostes artístiques estaven lligades a l'aire lliure, a la llum i a l'espontaneïtat que dóna l'espai urbà. Però es van haver d'adaptar a les dimensions reduïdes de l'escenari del teatre, a la foscor de la sala i al silenci. No obstant, aquest ambient va proporcionar un aire de misteri i força a les actuacions, que van acabar amb forts aplaudiments.

Els moviments d'Iris Hinojosa, la música d'arrel de Javier Olaizola i les paraules de Gerard Vilardaga van traçar la primera actuació, titulada Atàvic. La combinació d'aquests tres elements van dibuixar una història de lluita d'una dona atrapada entre cadenes. De fet, el festival ha presentat nombroses actuacions que acosten la dansa a altres disciplines, com la poesia o el teatre.

Si els moviments del cos del ballarí deixessin estela, l'escenari quedaria ple de circumferències i línies corbes brillants. En observar la ballarina Nàdia Pessarrodona, l'espectador té la sensació que l'artista vola. Es tracta d'una actuació que du el títol Ho sento, perdona'm, gràcies, t'estimo i pretén transmetre les emocions incontrolables de l'ésser humà i la incertesa de la vida. «El festival ha dut artistes d'una gran qualitat, malgrat els recursos limitats», considerava ahir una espectadora, Julieta Duran.

L'última actuació de la convocatòria de ballarins del territori va protagonitzar-la l'artista Mireia Vilanova, amb el títol Trajectòria de vida. Amb un escenari recobert de sabates de diferents colors i formes, l'artista pretenia transmetre el trajecte pel que tots transitem al llarg de la vida. «Les etapes de la vida es poden representar a partir de la dansa, a través dels moviments i els objectes», va remarcar Vilanova. Un mocador blanc la va acompanyar al llarg de l'actuació i, aquest ocupava diferents posicions segons el moment vital.

Un cop acabades les peces, els artistes es mostraven satisfets de poder actuar a casa. «Batecs és una forma de donar visibilitat a un treball que sovint es veu més a fora que no pas a la nostra ciutat», va comentar Iris Hinojosa. Va ressaltar que és una oportunitat per relacionar-se amb altres artistes de la vora i donar a conèixer el treball propi. Per a la ballarina Mireia Vilanova, projectes com aquest acosten la dansa a persones que mai s'havien interessat per aquesta disciplina.

Entre Viatges i Flors va ser l'espectacle de cloenda del Festival Batecs, una proposta de Jordi Ribot i Natàlia Vignatti. La dansa i la poesia van definir una actuació que feia reviure la veu de l'escriptora Mercè Rodoreda.