La dansa es vol obrir camí a Manresa amb l'objectiu de donar continuïtat al Festival Batecs. L'esforç dels ballarins del territori ha permès omplir la ciutat de música i moviment, al llarg del cap de setmana. Però l'objectiu és que aquest primer certamen no deixi de bategar i quedi com una bella anècdota.
En la seva primera edició, el festival ha tingut al darrere el suport pressupostari que comporta que Manresa sigui capital de lal cultural catalana. Però, ara, per crear un vincle ferm entre els ciutadans de Manresa i la dansa caldran trobar altres vies econòmiques que permetin encarar una segona edició. Un dels reptes de Batecs era acostar la dansa al públic. I això s'ha complert: dissabte, en especial al carrer i ahir, malgrat la pluja, a l'escenari d'Els Carlins, on es van traslladar els espectacles.
«Les perspectives de futur del festival depenen de la capacitat de la Plataforma per la dansa de la Catalunya Central (impulsora del del certamen) per trobar persones que creguin en el projecte», subratllava ahir la regidora de cultura de Manresa, Anna Crespo. Aquest any la capitalitat cultural ha permès fer lluïr un festival com Batecs, «però de cara el futur caldrà buscar i trobar suport econòmic» per fer-lo viable.
De fet, una de les impulsores de Batecs, Laura Bataller, explicava que ja s'està pensant en el cicle de l'any vinent. «Hi ha moltes persones il·lusionades en tirar endavant aquest projecte perquè creiem que la dansa pot fer vibrar la ciutat», considera la ballarina. Comparava l'experiència d'organitzar el primer festival de dansa a la ciutat amb el gest de calçar-se per primera vegada amb les sabatilles de punta d'una ballarina de ballet clàssic. «Teníem dubtes sobre la resposta ciutadana, però penso que hem fet bategar les persones i aquests batecs s'han de cuidar», diu Bataller. I eixamplar línies. Enguany, el festival s'ha centrar en la dansa contemporània, «però la voluntat és obrir el certamen a altres estils, com el ballet clàssic».
El millor per a Bataller ha estat la màgia que transmetia veure els carrers i les places convertits en escenaris pels ballarins: «Observava a la gent i veia com s'emocionaven o somreien, és evident que dur l'art al carrer el fa autèntic». Però també als teatres perquè, com assegurava Crespo, els espectacles de pagament han tingut més participació de l'esperada. Els tallers de dansa amb coreògrafs reconeguts van esgotar totes les places disponibles.
