Les mateixes parets i els sostres del refugi antiaeri del col·legi Renaixença, que fa vuitanta anys aixoplugaven els manresans que es volien protegir de l'amenaça dels bombardejos feixistes, són l'escenari des d'avui fins al 3 de març d'una exposició que viatja a l'hivern dels anys 38 i 39 i homenatja la memòria de les 35 víctimes mortals que van causar els atacs dels dies 21 de desembre i 19 de gener. «Hi ha molta gent a la ciutat que ignora el que va passar i no coneix, ni tan sols, l'existència del refugi», explica Joaquim Aloy, cocomissari de la mostra juntament amb Conxita Parcerisas, Teresa Torra, Pep Corral i Pep Castilla, per reivindicar la necessitat del projecte, que s'inaugura aquesta tarda (19 h) amb entrada lliure.

«Des de l'Associació Memòria i Història de Manresa fa anys que estem treballant aquests temes, i l'exposició es basa en la recerca ja feta i publicada. Hi ha fotografies i documents que nosaltres tenim molt vistos però la majoria de la gent no», apunta Aloy, i insisteix en la necessitat d'explicar uns fets que ja es van posar a l'abast del públic fa deu anys amb una primera exposició sobre els bombardejos al Museu Comarcal.

I la mort va caure del cel -el títol de la mostra- es desplega en un dels espais que formen part de la història que explica: el contenidor és tan important com el contingut, malgrat que no és un àmbit museístic i té problemes d'humitat que han motivat, per exemple, que els plafons informatius s'hagin fet amb un material metàl·lic, el dibond, i no toquin directament la paret. La producció és a càrrec de Ramon Porta, Bernat Marquilles i Jordi Bordes, de l'entitat L'Arada-Creativitat Social. «Volem que sigui una experiència vivencial i sensorial que apel·larà a la vista i l'oïda», afirma Porta.

El rostre de les víctimes

El refugi del Grup Escolar Renaixença tenia cabuda per a més de mig miler de persones, i alguns càlculs apunten que, en un cas de màxima necessitat, s'hi podien encabir fins a nou-cents ciutadans. Tot i que encara no és el cas de Manresa, arreu del país hi ha refugis que són visitables de forma regular i s'han convertit en centres de memòria. El del carrer del Canonge Montanyà obre només en dates concretes, però dar-rerament s'hi han fet millores, com la instal·lació elèctrica i la neteja d'un fragment de quitrà que s'havia enquistat en una galeria.

L'exposició aprofita la majoria de passadissos del refugi i combina la informació (text, gràfics, mapes i fotografies) amb recursos escenogràfics que volen crear un impacte en el visitant. En un dels àmbits es pot escoltar una recreació sonora de 4 minuts amb guió de Jordi Estrada i lectura dramatitzada del grup de teatre dels Carlins. Al final de la visita, es projecta un audiovisual de 14 minuts de nova creació que exhibeix fotografies i testimonis orals.

La mostra té la voluntat de ser també un homenatge a les 35 persones que van perdre la vida, assassinades pels atacs feixistes, en els dos bombardejos de l'hivern de fa 80 anys. Per això, durant l'acte inaugural d'avui es descobrirà una placa oferta per la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Manresa i el Consell de l'Advocacia Catalana. I, a l'interior, en un espai despullat d'altres elements, 35 cadires de diferents mides aguantaran 35 petits cartells amb les fotos -dels qui encara se'n conserven-, els noms i les adreces de les 35 víctimes.