Les aventures i desventures viscudes per un adolescent de Navès durant la guerra del Francès, nar-rades a la novel·la La presó, van merèixer fa uns dies el premi de narrativa Paraules a Icària, organitzat pel districte de Sant Martí de Barcelona. L'autor de l'obra, el periodista barceloní Jordi Vilagut (1964), es declara «enamorat» de la comarca del Solsonès, en un dels paratges de la qual, la serra de Busa, situa l'acció del relat.

«He novel·lat la visió de la guer-ra a partir de la mirada d'un noi que té 15 anys quan comença i 21 quan s'acaba», explica Vilagut, autor d'una ficció que veurà la llum abans de Sant Jordi publicada per Edicions Saragossa. La presentació oficial tindrà lloc a Barcelona el dia 4 de juny, però prèviament l'escriptor signarà llibres per Pasqua a Moià, on té casa. Passada la diada, Vilagut ja té confirmada també la presència a la Fira de Sant Isidre de Solsona.

« La presó és una novel·la històrica al voltant de la guerra del Francès des de la perspectiva d'un jove solsoní que es veu arrossegat pels esdeveniments fins al punt d'acabar-hi tenint un paper rellevant», comenta Vilagut: «L'atzar acabarà portant el protagonista a sumar-se a l'exèrcit, per eludir un captiveri motivat per la col·laboració amb desertors (entre ells el seu germà), i després a convertir-se en guerriller davant el conflicte moral intern que pateix en haver estat responsable d'haver proposat l'habilitació d'un cruel penal on s'abandonen els presoners francesos a la seva dissort».

Aquesta presó, a la qual al·ludeix el títol, és la de Busa, «una presó natural que es va fer servir per mantenir-hi captius els soldats francesos. Els tenien abandonats, passant fred i sense menjar. Per això, n'hi va haver que es van suïcidar llançant-se al buit».

Història i paisatge

A Jordi Vilagut, el Solsonès fa molts anys que el fascina. «El meu pare és de Torà, un poble que pertany a la Segarra però té molta tirada a Solsona», explica: «Quan vaig descobrir la comarca i la serra de Busa, em vaig interessar molt per la història i la natura del Solsonès». Fins al punt que durant anys ha organitzat jocs i excursions amb els seus amics per descobrir les virtuts de l'indret.

La idea de la novel·la va ser fruit d'aquest pòsit d'admiració per una comarca poc tractada per la literatura. El cas més proper és la novel·la Els estranys, on el solsoní Raül Garrigasait parla de la guerra Carlina a la seva ciutat. «M'agradaria que La presó servís per dinamitzar la comarca», apunta Vilagut, «tant des del punt de vista del coneixement de la seva història com de descoberta dels paisatges i la natura».

Vilagut es va autoeditar la novel·la Se7 el 2014, i la bona resposta que va trobar, que va superar el propòsit inicial de, com a mínim, recuperar la inversió, el va animar a posar-se de nou davant del paper en blanc, i el resultat del treball fet entre juliol del 2014 i febrer del 2017 és La presó, «un drama rural on afloren els sentiments de les persones d'un petit poble del Solsonès davant les conseqüències del conflicte, amb les enveges, les pors, l'odi, el ressentiment i, esporàdicament, l'amor».

La novel·la, continua Vilagut, exposa la crueltat de la guerra, l'abús de poder i la capacitat del poble per resoldre els problemes, des dels polítics i militars fins als que afecten la vida quotidiana. «Trobo que el Solsonès és una comarca molt atractiva», conclou.