Es poden escriure fins a 128 pàgines sobre la farigola? Montserrat Enrich i Elisenda Carballido responen afirmativament la pregunta en un llibre sobre la planta que és una de les propostes de Farell Editors per al proper Sant Jordi. La firma santvicentina certifica un any més que és un dels segells de referència en el camp del llibre etnogràfic, gastronòmic i geogràfic.

«Fins fa deu anys, no hi havia res», explica Enrich, «la bibliografia sobre plantes era escassa. Com a màxim, podies trobar algun llibre de Pius Font i Quer, que parlava de 20, 30, 40 plantes medicinals i comestibles, i dedicava una pàgina a cadascuna d'elles». Amb La farigola. Propietats, receptes i tradició, les dues autores -mare i filla, de Castellbell i el Vilar- reivindiquen la bibliografia sobre les plantes i l'estima per unes espècies de les quals expliquen des de fets històrics a anècdotes, passant per les maneres de collir-les i el seu hàbitat.

«No tenim costum de parlar de plantes, al nostre país, tot i que n'hi ha molta varietat», apunta Enrich: «Aquí no hi ha estima, a diferència d'Europa, on hi ha una altra cultura sobre les plantes». La bagenca afegeix aquest llibre a un treball de recerca i divulgació de fa anys que ha plasmat en diverses publicacions i en el blog Gastronomia salvatge i cuina silvestre.

De la farigola se'n poden destacar les propietats culinàries i medicinals, si bé a Enrich li agrada dir que «si fas servir molt la farigola a la cuina, si prens les plantes com a aliment, llavors no et caldrà usar-les com a medicina». La periodista explica que «jo poso molta farigola a tot, és una planta que desinfecta, mata paràsits... Precisament, he fet unes croquetes de farigola per a l'Eixarcolant, la Jornada Gastronòmic de les Plantes Oblidades que es farà aquest dissabte a Igualada».

En aquesta mateixa línia, Enrich anota que la farigola «no és només allò que es posa juntament amb una fulla de llorer sobre el pollastre per donar-li un toc aromàtic; això seria massa pobre. Se'n pot treure més suc, i pots fer una truita de farigola, posar-ne per damunt d'una llesca de pa amb tomàquet, fer tantes infusions com vulguis. Es tracta d'inventar, i en el llibre fins i tot hi hem posat una recepta de bombons de farigola».

Les autores també alerten que «la farigola està en retrocés a la Catalunya Central». Segons Enrich, «passejant per Marganell, Mont-serrat, he observat que hi ha camps on abans hi havia molta farigola i ara ja no. L'acció d'altres plantes com el romaní li prenen el lloc, però també l'acció de l'home».

Tal com comenta l'autora, «la farigola no vol sostres, i si té arbres i altres plantes més altes al costat, no creix i se'n va. Per això, es pot trobar en marges a la vora del camí».

Un altre aspecte que destaca el llibre és la necessitat de dur a terme una bona pràctica a l'hora de collir la farigola: «Quan en trobem, si té una mida acceptable, hem de pensar que un terç és per a nosaltres i la resta per a mosques, abelles, papallones i per a la renovació».

Dins del monestir

Dues de les novetats de Farell parlen del món monàstic. Jordi Bages i Querol Blanco tracten l'alimentació i el receptari de les cartoixes d'Escaladei i Montalegre a Cuina dels monestirs; els editors Jordi Suades i Begonya Molins signen Reial Monestir de Santes Creus, que indaga en l'establiment del Cister a Catalunya. En el terreny gastronòmic, també tenim Cuina i vi, receptes del Priorat, d'Eva Artal, M. Teresa Castelló i Cristina Giné.

Per als amants de trepitjar el país, Cims i miradors del Vallès, d'Aleix Puente, i Racons del Montseny amb aigua, d'Òscar Farrerons. Pirineu màgic, de Francesc Roma, presenta llegendes d'aquest territori, i Savalls, de Josep M. Mundet i Narcís Puigdevall, biografia el general carlí Francesc Savalls.