El Festival de Llegendes de Catalunya (FesLleCat), a Sant Martí de Tous, tancava ahir una desena edició de rècord que va portar al poble unes 3.500 persones durant tot el cap de setmana. La gran afluència de públic va fer que, per primer cop, es fes el darrer passi de l'Apagada del Misteri diumenge a dos quarts de dues de la matinada, fins ara programat sobre paper però mai realitzat. I és que l'espectacle estrella del festival el van poder gaudir un total de 1.300 persones. Ahir, a més, cada muntatge va necessitar més cadires a les platees dels diferents escenaris, com per exemple el passi únic de la teatralització del conte de La revolta de Santa Jordina, amb David Fernández i Lyona; l'obra Relats entre pinzells, amb Josep Julien i Toni Ortiz; la irreverent Esperanceta, amb Noemí Busquets, o el passi del Teatre Nu de la icònica llegenda de la Senyora de Tous.
El desè aniversari del FesLleCat va disposar també d'espectacles especials, com el Room Escape del Panna, basat en una llegenda del mític bandoler de Tous, del qual es va haver de programar tres passis més dels previstos. També era un espectacle especial un laberint del qual el públic solament podia sortir-ne si encertava les preguntes relacionades amb les llegendes programades al llarg de les deu edicions. Tot i el ruixat del dissabte al vespre, que va malmetre part de l'equip tècnic de l'espectacle Veus que no veus, de Pepa Plana i Noël Olivé, i va obligar a suspendre la funció, que no es va poder reubicar, la resta d'activitats van fer gaudir grans i petits de les històries i llegendes del festival. Ahir al migdia es va celebrar l'acte central de la celebració, amb el pastís d'aniversari. Sergi Vallès, director artístic del FesLleCat, va viure la seva última edició al capdavant de l'organització. A partir de l'any que ve, Teatre Nu serà qui portarà la batuta del festival. Vallès celebrava tancar l'etapa amb unes xifres de rècord i, sobretot, posava l'accent en «l'excel·lent voluntariat que formen les 200 persones que fan possible el festival», sense oblidar «els patrocinadors».
