Finalment, després de més d'una dècada perseguint-ho, el director del Museu de Montserrat, el pare Laplana, ha aconseguit un dels seus objectius: remodelar i dignificar l'accés al museu. Ho ha fet amb la instal·lació d'un conjunt de models de guix de l'escultor Joan Rebull, un dels més importants del s.XX a Catalunya. Rebull va fer les escultures per encàrrec de l'arquitecte Francesc Folguera a qui l'any 1941, l'Abat Aureli M. Escarré li va demanar que construís la façana de l'Abadia de Montserrat.

L'arquitecte va proposar a Rebull que fes la part escultòrica i ell ho va acceptar i va disposar sobre la balconada tres frisos que representen una desfilada de monjos benedictins. Els models de guix que va utilitzar per fer aquestes escultures estaven molt malmeses i s'han hagut de restaurar minuciosament per exposar-los ara a l'entrada del museu.

Satisfacció del pare Laplana, director del Museu de Montserrat, després d'haver fet realitat un dels seus objectius: dignificar l'entrada de les instal·lacions que dirigeix des de fa 40 anys. Tenia clar que el lloc dels guixos que l'escultor Joan Rebull havia utilitzat per fer les escultures que presideixen la façana de l'Abadia de Montserrat havien d'ocupar aquell espai del museu.

Per fer-ho, segons ha explicat, ha calgut un minuciós treball de restauració, ja que les peces estaven molt malmeses després d'anys traslladades d'un lloc a l'altre sense trobar la seva ubicació definitiva. De fet, els models de guix, previs al tallat definitiu de la pedra, encara conserven els punts i les anotacions que va fer l'escultor.

El fris de monjos s'ha completat amb la instal·lació, al capdavall de les escales que accedeixen al museu, de l'escultura de guix de la Mare de Déu Assumpta. Aquesta peça monumental, que s'ha pogut conservar, forma part del mateix conjunt de Rebull.

Un dels museus més importants de Catalunya

Amb aquesta instal·lació, Laplana ha explicat que s'aconsegueix lligar el Museu a l'Abadia, i atreure així més visitants a les instal·lacions, que estan ubicades al subterrani de la plaça del santuari i que, actualment, reben de mitjana uns 110.000 visitants l'any.