Sylvester Stallone insisteix a desafiar el pas del temps i oferir revisions en clau crepuscular dels seus personatges més populars. Si a John Rambo va explorar la franquícia en clau de revival hiperviolent, Rambo: Last Blood aposta per un western d'aires fronterers que sembla directament inspirat en els actioners més crus dels 80.

Rambo creu haver trobat la pau en un ranxo d'Arizona. De dia es dedica al seu ramat i de nit gestiona com pot els seus malsons recur-rents sobre la guerra. Un bon dia rep la notícia que la seva neboda ha desaparegut després de creuar la frontera amb Mèxic i, pel que sembla, els càrtels de la zona hi tenen alguna cosa a veure. Rambo s'hi desplaça i s'infiltra als baixos fons per provar de resoldre el conflicte sense sang. Però els narcotraficants el prenen per boig i li neguen qualsevol possibilitat d'endur-se la noia cap a casa. El protagonista, doncs, i com era inevitable, haurà de recórrer a la violència per rescatar-la. És l'inici d'una sagnant guerra que el perseguirà fins a casa seva, i que pensa guanyar costi el que costi.

Dirigida per Adrian Grunberg, autor del divertit western amb Mel Gibson Vacaciones en el infierno, Rambo: Last Blood està plantejada com un festival per a iniciats en què Stallone porta la saga a uns nivells de bestialitat més propis del torture porn que del cinema d'acció tradicional. Però del que no se'l pot acusar és de voler enganyar ningú: és Rambo, i no Bergman, i demanar-li més arriba a resultar fins i tot ridícul. Al costat del seu veterà protagonista, també guionista del film, destaquen Paz Vega, Adriana Barraza, Yvette Monreal, Sergio Peris-Mencheta i Óscar Jaenada.