El novembre de l'any passat, la manresana Aina Huguet (1982) estrenava al Maldà de Barcelona l'obra Rastres_Argelers, escrita, interpretada i dirigida per ella. A l'escenari, el duet femení el completava la berguedana Ariadna Fígols. Després d'exhaurir localitats durant quatre setmanes, l'èxit del muntatge, basat en el testimoni de refugiats de la guerra civil als camps de concentració del Rosselló, va fer que es prorrogués el febrer tres setmanes més. Ara, l'obra engega una segona temporada i, com ja va passar al Maldà, ho fa amb entrades exhaurides a Manresa.

Rastres_Argelers arriba dijous (20h) a la Sala Petita del Kursaal, en un homenatge als refugiats de la guerra civil i a la fràgil memòria històrica. Després es podrà veure a Olesa, Igualada i, de moment, en cinc representacions més a Barcelona, en un circuit cultural als barris. Ahir, Huguet explicava el perquè d'una obra amb la qual ha signat la seva primera escriptura teatral i que va començar quan va veure que, del pas d'aquests homes i dones pels camps de concentració francesos, com Argelers, no en quedava cap rastre.

«Avui, la platja d'Argelers és una meca turística del sud de França; però fa vuitanta anys va ser un cementiri espanyol». El 2016, Huguet va fer un viatge a la Catalunya Nord. En aquells moments llegia Els vençuts (Edicions de 1984), de Xavier Benguerel, sobre l'exili republicà i l'arribada d'aquests homes i dones als camps de concentració francesos. «On són els rastres d'aquella barbàrie?», es va demanar. Cap placa recordava els centenars de milers de refugiats. I va decidir donar veu a «tota aquesta gent silenciada».

El procés de documentació va ser llarg i es va basar en testimonis escrits, en especial d'homes, molts d'ells escriptors. «De dones alfabetitzades n'hi havia menys però n'hi havia». I el seu projecte es va encaminar, precisament, a portar a escena una història explicada per dones, «encara més silenciades». Les protagonistes, la Maria i la Lola, dues germanes, vehiculen a l'escenari «l'experiència de testimonis reals». Després d'un any entre papers i parlant amb fills i nets de refugiats, Huguet va veure que en tots ells hi havia «uns denominadors comuns: el fred, els polls, la gana, les violacions, la sarna, el maltractament dels soldats...». Tot plegat li va servir com a base d'un text per «explicar què passava als camps», d'una manera realista, «gens adulterada, fins i tot amb un punt de vista documental» perquè, en definitiva, «la vida allà era una tragèdia». La proposta va arribar al Maldà, que, no només va decidir programar-la, sinó produir-la.

Les representacions, amb col·loquis posteriors, li han fet conèixer de primera mà «els nombrosos drames familiars que s'han silenciat» entre pares i fills o avis i nets: «Hem trobat molta gent que n'ha parlat arran de l'obra. Va ser com obrir la capsa de pandora. I això impacta». Com a exemple, una experiència que li va tocar de ben a prop i que ahir recordava: Ariadna Fígols, l'actriu berguedana que va fer la primera temporada de l'obra, es va assabentar, mentre duia a terme el projecte, que el seu propi avi havia estat al camp d'Argelers. L'àvia no l'hi havia dit mai.