N'hi ha que van conèixer l'italià Cesare Dell'Anna per la col·laboració que va fer el 2010 amb Quimi Portet, al Mercat de Música Viva de Vic. Des de llavors que el trompetista ha anat actuant sovint a Catalunya.
Aquest any s'ocupa de l'espectacle de clausura de la Fira Mediterrània, que l'ha portat a instal·lar una cassa armonica, una glorieta com les que són típiques al sud d'Itàlia. De nit, quan s'il·lumina, sembla una enorme corona multicolor indescent que protegeix els músics que hi toquen.
Ha estat fàcil portar una 'cassa armonica' fins aquí?
Més o menys. Cada vegada són tecnològicament més avançades i permeten muntar-se ràpid, portar-les d'un lloc a un altre. A més, tenim la sort que la gent que en fabrica, com que els agrada el projecte i que es pugui veure en un festival així s'han ajustat per fer-ho possible.
N'hi ha per tot Itàlia?
Són molt utilizades al sud, per a rituals sagrats. N'hi ha a cada poble. Als parcs se'n troben de ferro, amb estil modernista Aquesta té l'estil de les de Salern, que ara fins i tot els japonesos han començat a fer servir per les seves celebracions.
I per a vostè era indispensable per a l'espectacle?
Sí i, de fet, quan he arribat a la plaça i l'he vista... m'he emocionat. És una sensació única. Em porta records d'infància.
Hi tocava amb les bandes?
Amb el meu pare, després de treballar hi anàvem a tocar amb la banda. Et diria que he après més així que al conservatori.
Aquest projecte és com un retorn a aquella època?
Sí, totalment, 40 anys després. Volíem innovar el que s'hi toca, perquè arribava a un punt que sempre hi havia el mateix repertori. Per això ha nascut Girodibanda, el nom ve perquè fan concerts sense parar, durant 200 dies l'any. Funerals, processons, tots els rituals sagrats imaginables.
Com és el repertori que sonarà aquest vespre?
Combinem una mica de tot, des de Giacomo Puccini, jazz, cantautors, la pizzica que és la típica de Salento... Aqueta combinació fa que les places es tornin a omplir. Les bandes musicals tornen a estar de moda.
Per què?
Estan en auge, perquè toquen enmig de la gent, al carrer, el contacte és directe. Nosaltes també ho fem.
I el nas vermell, hi ha una part de clown?
Sí, tot no busquem fer riure i prou. Darrere del nas vermell hi ha molta cultura i poesia. Hi veureu la influència de la pel·lícula I clowns (1970) de Federico Fellini. És el nostre homenatge.
Qui l'acompanya?
Músics que fa 20 o 30 anys que toquen en bandes. La diferència és que barregen músiques que sempre hi ha hagut a les nostres terres, com els ritmes balcànics, la lírica, el folk... Aquesta és la nostra màgia. Tot i que aquí només fem l'espectacle d'una hora, serà sense la part africana, que és important per nosaltres en un moment en què el racisme i l'extrema dreta està en augment.
Avui col·laborarà amb la Unió Musical del Bages
Hi ha un nom clau per a tot això que és Ferran Morillas, de Qadar Produccions Culturals. És qui em va obrir les portes... Tinc ganes de seguir experimentant. Cap on? Això encara s'ha de veure.
