La grisa, precària i narcotitzada Espanya del 1946 no era fàcil somniar, però una aventura empresarial va pintar de colors llampants, personatges fascinants alguns, dolents com la tinya els altres, i històries que t'atrapaven fins a l'última pàgina la vida de milers de ciutadans. La culpa la tenien uns llibres de 15 centímetres d'alt per 10,5 cm d'ample que, en el seu punt àlgid, van arribar a sumar cent mil còpies setmanals als quioscos. Una indústria de primer ordre que es va posar en marxa el 1946 quan l'editorial Bruguera va crear els Bolsilibros, un fenomen sense el qual no es pot explicar la història de la literatura popular de la segona meitat del segle XX espanyol. Una exposició que se celebra fins a final de març a l'Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, comissariada pel manresà Joaquim Noguero, n'explica les claus. Es podrà visitar fins al 29 de març.
«Me n'he arribat a llegir unes dues-centes», explica el responsable d'una mostra que amplia un treball precedent del mateix autor. Amb motiu del festival literari BCNegra de l'any passat, Noguero va muntar una mostra sobre els Bolsolibros de temàtica policíaca a la biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps de Barcelona. Un projecte que ara s'ha fet més extens i llueix a les sales d'un edifici d'arquitectura modernista per redescobrir i reivindicar un format que avui en dia cobegen els col·leccionistes i que es pot continuar trobant en mercats de segona mà com el de Sant Antoni de Barcelona. «Alguns autors van arribar a escriure un miler de novel·les», afegeix el manresà, «i avui en dia, les més buscades són les de ciència-ficció i terror, costen de trobar».
La primera pedra de l'enorme edifici que va bastir la Bruguera en el gènere de les novel·les de quiosc va ser la col·lecció Pimpinela, de temàtica romàntica. Fins aleshores, el sector de la literatura rosa era un territori dominat per l'editorial Joventut, que servia a les lectores les càndides històries de noies que no ofenien la moral catòlica imperant a l''poca. Els Bolsilibros van tenir més pretensions i van ser el trampolí d'una autora que esdevindria un fenomen de masses: Corín Tellado, el sobrenom artístic de María del Socorro Tellado López (1927-2009). «D'ella, Cabrera Infante en va dir que era una "inocente pornógrafa", apunta Noguero: Tellado no va trasbalsar l'ideari nacionalcatòlic del franquisme pel que fa a la concepció puritana de la dona, però de manera subtil va capturar l'atenció de les seves lectores amb uns personatges més corporis i passionals que la resta. Bruguera va mimar l'asturiana, que va facturar 2.500 novel·les.
No menys fortuna va assolir Marcial Lafuente Estefanía (1903-1984), que fins i tot després de mort arribava al públic perquè els seus fills i un net no van deixar que morís la gallina dels ous d'or, convertits en un taller que seguia els patrons del mestre. El western hispà no seria el mateix sense ell.
Pseudònims per fer volar la imaginació
Tal com anota Noguero en el text de benvinguda de l'exposició, els Bolsilibros van fer diana en el cor de la seva època. Un cop engegada, la maquinària ja no es va aturar durant quatre dècades: només la fallida de l'editorial va aturar el flux de novel·les cap als quioscos, si bé no és difícil pronosticar que el format no hauria resistit els canvis socioculturals de la darreria del segle XX. Però mentre va funcionar, nombrosos autors que s'amagaven rere pseudònims estrangeritzats inundaven cada setmana els punts de venda amb aventures d'indis i cowboys, relacions sentimentals tempestuoses, intrigues policíaques, viatges al cor de l'Àfrica i missions a l'espai, entre moltes altres temàtiques repartides en infinitat de col·leccions, algunes de creades expressament per fer lluir -i rendir- els autors d'èxit.
«Hi havia escriptors per als quals la novel·la de butxaca podia ser una plataforma cap a la literatura seriosa, per dir-ho així, però allò donava per viure, hi havia qui tirava 15.000 exemplars de les seves obres cada setmana», comenta Noguero, que a l'exposició dona testimoni dels hereus del gènere, escriptors que no han estat coetanis dels Bolsilibros però comparteixen el gust per les històries de ressò popular.
Les històries atreien l'atenció dels lectors però no es pot ignorar la importància de les cobertes que van il·lustrar artistes com Antonio Bernal i Salvador Fabà, de qui es mostren diversos originals.
I mentre continua oberta la mostra de Sabadell, Noguero serà el coprotagonista, juntament amb el berguedà Jordi Canal, d'una nova exposició que posa en valor un altre cas de literatura popular, la col·lecció de La Cua de Palla, que es va inaugurar aquest dijous a la Biblioteca Jaume Fuster dins la BCNegra d'enguany.
CRONOLOGIA
1946
L'editorial Bruguera inicia la publicació de Bolsilibros amb la col·lecció Pimpinela de novel·la romàntica. En el número 70, s'estrena Corín Tellado.
1947
La col·lecció Bisonte inaugura el gènere del western. L'èxit dels Bolsilibros farà que s'obrin infinitat de sèries en diversos registres temàtics.
1950
El gènere negre s'incorpora al fenomen dels Bolsilibros amb la sèrie Servicios Secretos, que esdevindrà la més longeva: només la va clausurar la fi de Bruguera.
1955
Bruguera crea la col·lecció Congo, basada en aventures que passen al continent africà. De mica en mica, Bolsilibros amplia el repertori de gèneres.
ANYS 50
Es consolida l'èxit popular dels llibres de format petit (15 x 10,5 cm), un cos de lletra molt petit i amb històries autocon-clusives. Se'n venen milers durant anys.
1967
La literatura popular i el cinema són vasos comunicants i els Bolsilibros no en són aliens: la sèrie Enviado Secreto remet a les pel·lícules de l'agent James Bond.
1970
Durant els anys 60, les històries d'anticipació científica feien fortuna en la cultura popular. Bruguera no s'hi suma fins que treu La conquista del espacio.
1983
La creació de la col·lecció Selección Terror Extra demostra que el fenomen dels Bolsilibros encara té el seu públic, tres anys abans de la mort de Bruguera.
1986
Bruguera es dissol i entre les víctimes que causa aquesta decisió hi ha la fi dels Bolsilibros. Un trajecte de gran ressò popular que dura quatre dècades.
2019
Joaquim Noguero comissaria la mostra Secrets de butxaca, que reivindica els Bolsilibros de tema policíac.
