Va sonar el telèfon de la luxosa suite de l´hotel Dorchester de Londres. Eddie Fisher va despenjar l´aparell. Era el productor Walter Wagner, que oferia a Elizabeth Taylor el paper de protagonista de Cleopatra, un film mastodòntic amb el qual la Fox volia sortir d´un mal pas econòmic, tot seguint les petjades de la Metro amb l´èxit obtingut amb Ben-Hur. La Taylor era a la banyera prenent un bany relaxant i va etzibar al seu marit: «Eddie: digue-li que ho faré per un milió de dòlars». El productor, a l´altra banda del fil, va respondre: «Ho consultaré». Al cap de mitja hora, va tornar a trucar per dir que el gran capitost Spyros P. Skouras hi estava d´acord. La Liz encara surava a l´aigua escumosa i per poc s´ofega.

Cleopatra va constituir un dels desastres de la història del cinema, la suma d´una sèrie de desgràcies, males decisions i esbojarrades fugides cap endavant. Amb el seu cost declarat de 44 milions de dòlars d´aquells temps, el film va representar el final de la política d´impunitat dels grans estudis. El primer contratemps fou la conseqüència de la idea de rodar als Estudis Pinewood de Londres. El rodatge es va haver de suspendre a causa de la boira i el fred. El primer director escollit, Ruben Mamoulian, fou acomiadat i els actors previstos per a Juli Cèsar i Marc Antoni, que eren Peter Finch i Stephen Boyd, van renunciar per problemes d´agenda. Per si no fos prou, la protagonista Elizabeth Taylor va emmalaltir, sembla que de meningitis, i el metge personal de la reina Elisabet II, Lord Evans, en va tenir cura fins a una primera guarició. Al cap de poc temps, la Taylor va agafar una pneumònia doble, tan greu que la van posar dins d´un pulmó d´acer, va tenir cinc atacs de cor i va sobreviure gràcies al fet que li van practicar una traqueteotomia.

Quan el rodatge es va traslladar a Cinecittà -amb alguns exteriors al desert d´Almeria-, els actors per a Cèsar i Antoni eren l´anglès Rex Harrison i el gal·lès Richard Burton. La Taylor i en Burton es van enamorar com bojos durant la filmació, de tal manera que les seves escenes d´amor al set es notaven volcàniques i, encara pitjor, tots dos desapareixien sovint per fer entremaliadures fora de càmera. Burton estava casat amb Sybil Williams des de feia 14 anys. La Taylor en feia dos que s´havia casat per quarta vegada, aquest cop amb el cantant Eddie Fisher, que fins llavors era el marit de Debbie Reynolds. Encara bo que l´afer sentimental va desvetllar un gran interès per part dels paparazzi i això va redundar en la publicitat del film.

Joseph L. Mankiewicz, que havia estat escollit per salvar els estris, volia fer una pel·lícula en dues parts, inspirant-se en Bernard Shaw i, sobre tot, en Shakespeare, no en va havia rodat un Juli Cèsar l´any 1953, amb Marlon Brando i James Mason. El conjunt durava sis hores i s´hauria de veure en dues sessions. Els patrons de la Fox no li van atorgar el dret al final cut, o sigui, el dret al muntatge definitiu. Així doncs, el metratge més extens de 240 minuts es pot veure ara mateix tan sols en la versió en DVD. Mankiewicz renegava de la seva autoria, però Cleopatra ha restat com a mostra d´una èpica intimista, amb el gran moment espectacular de l´entrada de la reina a Roma.