El film Terra de Telers, dirigit per Joan Frank Charansonnet, s´estrenarà simultàniament a Filmin i a 25 sales de cine de Catalunya el dia 11 de desembre. El realitzador va relatar ahir que, a causa de la covid-19, l´estrena s´ha hagut de cancel·lar en tres ocasions i va explicar que han apostat també per fer-la a la plataforma Filmin per «arribar a tot el territori espanyol». La pel·lícula, rodada a l´antiga Colònia Cal Vidal i a diferents localitzacions del Berguedà, és un emotiu viatge pel passat industrial del país, que transcorre des dels anys 20 fins als 80. Charansonnet va assegurar que el film vol «homenatjar totes les persones anònimes que amb el seu esforç han fet créixer el país» i «és un homenatge a la dona».

Degut a les restriccions de la covid-19, la pel·lícula produïda per Patchouli Films, que té la participació de TV3, va ajornar en tres ocasions l´estrena als cinemes. El film arribarà finalment a la pantalla gran el divendres de la setmana vinent en 25 sales catalanes. A més, es podrà veure a Filmin en versió original subtitulada. Abans, el 10 de desembre, es preestrenarà a l´antic cinema del Museu Colònia Vidal, una de les localitzacions de la cinta.

Charansonnet va explicar que Terra de Telers vol retre homenatge «a tota la gent anònima que va fer créixer el país el segle passat. La pel·lícula desmitifica aquesta imatge tan dramàtica que se li ha donat a les colònies». I afegeix que no han volgut fer «cap judici» sobre aquestes instal·lacions sinó que han volgut que sigui el mateix espectador qui el faci. «Que a una nena de deu anys la posin a treballar, amb la mirada del 2020 podríem dir que és explotació infantil, però s´ha de veure des del context de l´època», va dir.

De fet, Charansonnet va remarcar que el film parteix d´un «punt neutral» en què hi ha «llums i foscors, i alegria i tristesa». La pel·lícula també parla de pèrdues i exposa la seva vivència personal: «Jo recentment també he perdut tota la meva família de càncer i és la primera pel·lícula que faig des de l´orfandat».

El film també vol ser un homenatge a les dones. La coguionista del film i actriu que interpreta el paper de Julieta, Alba Lopez, va explicar que «no li hem posat l´etiqueta de feminisme perquè, en aquella època, el terme feminisme no se sabia què era». «Les dones, però, sí que sabien què vol dir ser dona i, per això, diem que és una pel·lícula de dones», va dir.

De fet, el personatge principal del film és la Julieta, una nena que, amb sis anys, juntament amb la seva família, fuig de la misèria del camp per establir-se a la Colònia Vidal. El personatge està interpretat per quatre actrius al llarg de la pel·lícula. Lopez n´és una. «Jo apareixo parint i, per tant, creo vida de nou», va detallar: «la Julieta és un personatge molt optimista i vital a la qual res no l´espanta, tot i les difícils circumstancies que li toca viure».

El film té la col·laboració del Consell Comarcal del Berguedà i de l´Agència de Desenvolupament del Berguedà. El president d´aquest ens, Lluís Vall, va posar de manifest la importància de la cinta per «recuperar la memòria històrica i oral del Berguedà», i va destacar la comarca i les colònies com a «espais d´inspiració» per al cine català i creu que l´aposta del territori per convertir-se en plató fa un «gran favor a la divulgació i recuperació del patrimoni industrial».

El rodatge va durar un any sencer i va tenir lloc en diferents indrets de la comarca, a més de la Colònia Vidal. I es va fer en diferents estacions per donar més credibilitat als seixanta anys que passen des de l´inici de la pel·lícula fins al final, en un període que va des del 1923 fins al 1980.