L’escàndol sexual que va afectar l’Acadèmia Sueca va impedir que el 2018 es nomenés un nou premi Nobel, però la institució va reconèixer la trajectòria de l’escriptora de Guadalupe Maryse Condé amb el premi Nobel Alternatiu. Tigre de Paper publicarà l’autora, fins ara inèdita en català, a través de la novel·la Jo, Tituba, bruixa negra de Salem. Serà un dels vuit títols previstos que l’editorial manresana, que enguany ha celebrat la seva primera dècada, publicarà entre setembre i octubre.

En aquesta novel·la, que sortirà el 6 de setembre, Condé tracta el tema de la bruixeria, que Tigre de Paper va abordar en un assaig de Silvia Federici. Les protagonistes són dues germanes i l’escenari un lloc comú del tema, el Salem dels judicis del 1692. La traducció és d’Oriol Valls. «Ja estem mirant altres títols perquè volem que sigui una autora nostra», va explicar l’editor Marc Garcés en la presentació de les novetats de la represa que inclouen cinc assajos, dues novel·les i l’estrena d’una nova col·lecció, Fil Roig, que vol recuperar títols emblemàtics de la tradició nacional popular catalana, el primer dels quals serà Catalanisme i socialisme, de Gabriel Alomar.

Així, entre els títols destacats del segell manresà hi haurà Apostes. Símptoma d’una època, sobre el drama social de la ludopatia causada per les apostes esportives. Un assaig de Cristina Barrial i Pepe del Amo, promogut per Tigre de Paper, que aborda «una problemàtica que fins ara no s’havia tractat i que afecta famílies treballadores d’arreu de l’Estat». A Catalunya, afegia Garcés, «no toca tant perquè hi ha una legislació pròpia, però a Madrid hi ha carrers de barris obrers amb molts locals de joc». I més enllà del tòpic de l’home blanc com a estereotip del jugador, «també veiem que el fenomen afecta mestresses de casa, joves migrants que pateixen persecució policial i es refugien en aquests indrets on tenen menjar gratuït i beguda a preu assequible…» El volum sortirà a mitjan octubre en castellà a Bellaterra i a Tigre de Paper en català traduït per Oriol Valls.

Abans, el 13 de setembre, és previst que arribi a les llibreries La voluntat de canviar, de Bell Hooks, una reflexió sobre l’amor i la masculinitat en un text que planteja que els homes han de renegar del sistema d’expressió patriarcal i redescrobrir la seva capacitat de mostrar sentiments. Amb traducció de Marta Pera.

I per la mateixa data, el feminisme negre tornarà al catàleg de Tigre de Paper amb Com alliberar-nos, de Keeanga-Yamahtta Taylor. Un assaig on es recullen «articles i entrevistes d’una autora vinculada al moviment Black Lives Matter», apuntava l’editor: «El feminisme negre està molt d’actualitat a causa de les violències sexuals contra les persones trans de color, la seguretat pública i la persecució de les persones de color». Al començament d’octubre arribarà La fi del control policial, del nord-americà Alex S. Vitale, en traducció de Lourdes Bigorra. «L’autor es pregunta si la policia serveix a la ciutadania o bé és un sistema de control i planteja altres tipus i models policials». El llibre arriba en un moment en què es fa palès com a diversos indrets del planeta la brutalitat i la repressió policials esdevenen un problema per a la convivència social.

I com a darrer assaig de la represa, Juan Carlos Pérez Cortes signa Anarquia relacional, que, traduït per Núria Vidal, sortirà el 4 d’octubre amb la voluntat de transcendir conceptes com el poliamor i l’amor lliure, que considera buits de contingut, i reflexionar sobre els diferents vincles afectius que estableixen les persones al llarg de la vida. «Hem de buscar l’empatia a l’hora de relacionar-nos», remarcava Garcés com una de les claus del llibre.

Finalment, la segona novel·la que editarà el segell i que sortirà al mateix moment que l’obra de Condé serà Una nova època, de Silvia Ballestra, «no tan política» com les que habitualment formen el catàleg del segell manresà. Garcés destacava que «té elements distintius com la memòria, el xoc entre el món rural i la modernitat, el desarrelament dels joves i l’ecologisme».

Fil Roig, una nova col·lecció que s’estrenarà amb Gabriel Alomar

Tigre de Paper, en coedició amb el segell tarragoní Lo Diable Gros, iniciarà el 18 d’octubre una nova aventura amb la creació de la col·lecció Fil Roig, que vol fer accessibles textos i llibres de principi del segle XX que «van vincular la qüestió nacional catalana amb la qüestió social». La idea dels editors és treure un parell de títols l’any com a mínim durant 4 o 5 temporades, amb la coordinació de Xavi Millan i Roc Solà.

El primer volum serà Catalanisme i socialisme, de Gabriel Alomar, que «per primer cop va plantejar la necessitat d’unificar la reivindicació catalanista amb la socialista», explica l’editor Marc Garcés. El llibre aplegarà les dues conferències de 1910 que són els documents clau de l’aportació d’Alomar, així com un conjunt de textos pràcticament inèdits perquè només es van publicar a la Revista Jurídica de Catalunya.

Els responsables de Tigre de Paper també van avançar que el setembre del 2022 sortirà La fi de la nostra petita ciutat, l’obra més traduïda de l’escriptor grec Dijmitris Hatzís, de qui fa uns mesos va arribar a les llibreries El llibre doble.

D’altra banda, el segell no publicarà fins a l’any vinent cap mes número de la col·lecció Els Petits Tigres «per deixar que els cinc que hem tret en poc temps tinguin vida i no fer allò que tan poc ens agrada que uns llibres es mengin els altres».