Quan han treballat plegats, el director Fernando León de Aranoa i Javier Bardem han ensenyat el millor i el pitjor d’ells mateixos. A la part bona, 'Los lunes al sol', pel·lícula que no acaba de ser rodona, però es va erigir en el símbol del cinema espanyol de tota una era, a banda de saber copsar unes angoixes socials que encara persisteixen. A la dolenta, Loving Pablo, esforçada, però molt fallida aproximació a la figura de Pablo Escobar que a estones sembla viure més pendent de la mística del personatge que no del seu desenvolupament dramàtic.

Sigui com sigui, l’han encertat definitivament amb 'El buen patrón', un dels títols més celebrats al darrer Festival de Sant Sebastià i la constatació que Bardem viu un excepcional moment de forma. A més, ha estat seleccionada per representar Espanya a la pròxima edició dels Òscar, i ves que la seva magnífica suma de gèneres (és, en essència, un monument al costumisme, amb tots els registres que això comporta) no li doni més d’una alegria.

El 'buen patrón' situa la seva acció en una fàbrica de balances industrials d’un poble indeterminat de províncies. L’ambient de treball està molt revolucionat perquè de manera imminent hi ha d’arribar la comissió que ha de decidir si se li atorga un certificar d’excel·lència empresarial. Seria molt important per a tothom i molt especialment per a 'Blanco', el patró, un home entregat a la seva feina que ho veu com una oportunitat de prosperar. Tot està preparat, tothom està mentalitzat. Però quan arriba el moment de la veritat, tot sembla girar-se en contra de 'Blanco' i surten problemes de sota les pedres. Així i tot l’home, lluny de rendir-se, es llança a una cursa desenfrenada per solucionar tots els contratemps imaginables.

León de Aranoa no assolia un equilibri dramàtic tan acurat des de la meravellosa 'Barrio': aquest és un film que sap ser irònic, divertit, emotiu i compromès a la vegada, ple de seqüències impagables i personatges que perduren a la memòria. Però el veritable rei de la funció és Bardem, que omple de matisos un paper molt difícil perquè, entre altres coses, podria haver incorregut en l’excés o la caricatura. I no cal dir que tant la pel·lícula com el seu protagonista són la perfecta metàfora d’un país que continua ensopegant amb les mateixes pedres des del punt de vista laboral i que sovint ho refia tot a una competitivitat que genera uns autèntics vodevils. Al costat de Bardem destaquen secundaris com Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Yaël Belicha, Martín Páez, Daniel Chamorro, María de Nati, Mara Guil i el gran Manolo Solo.