L’esperaven i el van veure. I encara millor. El van fotografia i el van gravar. Al crit de «Liam!!!», l’actor que ha estat Oskar Schindler i Michael Collins, ahir vestit de Philip Marlowe, de blau fosc, barret i corbata granatosa, va agrair amb deferència l’espera i la paciència d’hores de desenes de fans que es van congregar a la Muralla de Sant Domènec de Manresa. Va saludar fins a tres vegades. Sempre, abans i després de rodar a l’interior del bar Miami, en el moment en què Liam Neeson entrava o sortia del Ranger Rover que el traslladava de l’Anònima al centre de la ciutat.
Amb desenes de mòbils apuntant-lo, Liam Neeson es va posar la mà al cor, va esbossar un somriure i va saludar la concurrència. I n’hi va haver prou per satisfer les dosis de mitomania que s’entreveien a través de les mascaretes dels reunits buscant el glamur del setè art. I és que, de fet, cada dia no hi ha una estrella de Hollywood als carrers de Manresa. Ni cada dia Manresa es transforma en Los Angeles del 1939. Els crits quan Liam Nesson va sortir del Miami, corejant el seu nom, i els mòbils, alçats per no perdre’s cap detall, van ser la banda sonora i la imatge d’un dia en què el sol va fer lluir l’estrella.
El nou Marlowe cinematogràfic, que agafa el relleu de Humprey Bogart, Robert Mitchum o Elliott Gould, que l’any que ve complirà 70 anys i al qual es va veure en plena forma, va arribar dimecres al vespre i, amb l’equip, es van instal·lar a l’Anònima, en set caravanes de 17 metres de llarg, on van dormir per al rodatge d’ahir.
També, on van dinar just abans de tornar a filmar Marlowe, adaptació de 'La rubia de ojos negros', una de les novel·les amb què l’escriptor irlandès John Banville com a Benjamin Black -tot és molt irlandès, en aquest film- va perllongar la carrera del detectiu després de la mort de Chandler.
Neeson, nord-irlandès, va rodar a l’interior del bar Miami, transformat en la Schmidt’s Liquors, situada en la ficció en el 1145-1147 de Granvielle Street, a Bay City, el nom amb què Raymond Chandler, el creador del detectiu Marlowe, es referia a Santa Monica, a Los Angeles. Per què? No se sap amb certesa. Al costat, el teatre Conservatori era el Bank of Bay City... amb l’escut de Manresa.
Fins a la capital del Bages també es van traslladar el director, l’irlandès Neil Jordan -Oscar al millor guió original per Juego de lágrimas», quasi de camuflatge amb un gorro calat, i Colm Meaney -un ídol trekkie a final dels vuitanta, també irlandès-, que mentre esperava el seu torn no va dubtar a asseure’s tranquil·lament en una de les típiques cadires de lona dels rodatges, situada a l’exterior del Miami, per fumar-se una cigarreta acompanyat a estones del mateix Jordan, un tipus amable a qui li agrada improvisar.
Liam Nesson, per exigències del guió, se’l fumava a dintre de la Schmidt’s Liquors, que va recuperar durant unes hores i pel guió l’enrajolat original del Miami.
L’expectació al carrer va ser constant al llarg de tot el dia, amb una breu pausa per dinar, trencada pel retorn, en menys d’una hora, de Neeson. A primera fila, fans amb cartells de Star Wars -l’actor va ser el jedi Qui-Gon Jinn en la saga de la Guerra de les Galàxies- i, sobretot, fans amb ganes d’aconseguir el que ahir era el trofeu més preuat: la foto de l’actor de Hollywood. I les hores d’espera van tenir el seu fruit tot i que més d’una -a primera fila guanyaven les dones- va fotografiar el doble de Neeson.
Podem assegurar que se li assemblava... però no era tan alt. L’entrada de Meaney al Miami, al matí, on l’esperava Neeson, i una escena amb figurants a la cantonada del carrer Jaume I, envoltat de cotxes d’època i palmeres d’attrezzo, van ser el plat fort del carrer.
Però el menú principal es va cuinar a foc lent, amagat de la vista de curiosos: les escenes interior de la Schmidt’s Liquors, on el detectiu Marlowe es troba amb Meaney, en el paper de policia. El menú del local? Per triar i remenar: de tomàquets fregits amb bacó a hamburguesa amb ceba. Tot pagat amb dòlars americans.
El rodatge va suposar una alteració substancial del trànsit rodat, amb la Muralla tallada durant hores, però també per als vianants, avisats constantment pel personal que controlava el perímetre de filmació (que tot i la seva flexibilitat va rebre alguna increpació) de la prohibició de creuar les tanques. Complint l’horari previst de finalització del rodatge, Liam Neeson enfilava per darrer cop cap a L’Anònima abans de la 5 de la tarda.
L’equip de Marlowe continuarà rodant de moment a Catalunya tot i que el gros de la pel·lícula es filma a Irlanda. I a Manresa, com ha passat arreu, també es van desplegar desenes de camions, furgonetes i caravanes i un equip, entre tècnics, actors i extres, d’unes 170 persones. Com explicava Aleix Farrés, responsable de la Manresa Film Office, encarregada dels rodatges a la ciutat, l’equip internacional marxava ahir de la ciutat «satisfet» d’una filmació que va modificar per unes hores el ritme habitual del novembre a la capital del Bages.
Així mateix, Farrés destacava l’aposta de l’Anònima com a espai de logística i producció «indispensable» per acollir rodatges de la magnitud de Marlowe però també com a escenari de produccions més petites. «A Manresa li van bé els rodatges pel posicionament de la ciutat com a plató i ciutat de cinema i pel benefici que hi deixa: els bars de la zona van tenir feina».
