n Tot va començar perquè la il·lustradora i muralista Clara Oliveres Peig (Sant Fruitós de Bages, 1990) va tenir ganes de fer-se un regal a si mateixa. Havent format part de Misfru, continuava composant temes a casa: «fent la música que m’agrada, sense pensar en res més». Els seus referents són el rock anglès i americà (Foo Fighters, Biffy Clyro, Muse), però fa les lletres en català «que és la llengua en què em comunico millor». Però va arribar el punt que «tenia moltes ganes de regalar-me un disc, i gravar-lo bé: en un estudi professional i que m’acompanyessin músics de primer nivell». I fer realitat el somni li ha anat tant bé, que viu l’experiència «supercontenta, perquè la recompensa està sent molt guai».

Així que Oliveres va anar al Red Factory Studio que Gerard Cabot (Lipzia) té al recinte de la Fàbrica Vermella al camí vell de Sant Benet, i aquest fins i tot es va mostrar disposat a participar-hi, també cantant i amb la guitarra. «Va sortir de forma molt espontània, perquè és fàcil que el que ella composa m’agradi, perquè tenim referents similars i ens entenem molt bé», diu Cabot. I després van sumar-hi el baixista Miki Santamaria (Doctor Prats), «que és un referent»; i el bateria David González (TAO). «I un cop a l’estudi, ens vam anar animant: ‘osti, això peta molt bé’», recorda la santfruitosenca dels inicis de la formació de la banda, que diumenge (18 h) debutarà en directe a Els Carlins de Manresa, en el marc del cicle Tarima, i ja es presentarà amb un disc, T’he trobat (amb la discogràfica RGB Records, la del rock català), de 8 cançons, tres de les quals tenen videoclip: T’he trobat, Llençol o capa i Cara a cara (amb les jugadores de l’Uni Girona). I, com que és hiperactiva, Oliveres ja té a punt temes per a un segon disc.

Assajar amb una banda de músics que ja tenen una notable trajectòria, fer videoclips, «la bona rebuda», preparar el directe... tot el que ha anat venint va més enllà de les expectatives d’Oliveres, que diu que les cançons de l’àlbum «són sortides de les entranyes, a partir de vivències personals, perquè no pensava que anessin més enllà de l’estudi, però parlen de temes molt universals que la gent es pot fer seus».

Juriol reivindiquen el nou rock català: «fem una combinació particular, amb melodies melòdiques, tot i que la base sigui bastant canyera. Som de la generació dels 90, la del rock català [han comptat amb la col·laboració del guitarrista Pemi Rovirosa, de Lax’n’Busto, al tema Cabirols al vent], i tenim aquestes referències, però amb un toc d’actualitat. Crec que molta gent escolta rock en anglès perquè no n’hi ha en català. La primera, jo». I per presentar-se a l’escenari amb potència i èpica han preparat «un espectacle total», apunta Cabot, amb Xavi de Porrata (tècnic de so), Alejandro García Jou, tècnic de llums; i Xavi Torres, road manager.