El còmic manresà Miguel Espejo actuarà demà a la sala Voilà! de Manresa per presentar el seu espectacle Sonrisamente, on encadena una sèrie de monòlegs que posen en dansa diferents situacions de la vida quotidiana explicades des de la seva experiència vital. Després d’actuar en escenaris d’arreu del país, torna a casa per tornar a provocar rialles.

Demà portarà el seu Sonrisamente a Manresa. Com valora actuar a casa?

Ho visc amb molt de gust. A Manresa i als seus entorns he actuat periòdicament, però serà la primera vegada que presento Sonrisamente, el títol amb què he decidit batejar el meu espectacle de monòlegs. Dins de l’espectacle, parlaré d’aspectes de la meva vida, però també inclouré pinzellades humorístiques sobre Manresa.

Un dels trets característics del seu humor és parlar en primera persona.

La totalitat del meu monòleg és autobiogràfic. Sempre dic que és la meva vida portada a l’extrem perquè intento buscar l’acudit que pot fer riure el públic. Al final no deixen de ser situacions quotidianes que, en menor o major mesura, ha viscut tothom, com ara una mudança, un procés de ruptura amb la parella, una visita al psicòleg... Són experiències que ens uneixen i encara més si es miren des de l’humor.

Aprendre a riure’s d’un mateix és un treball personal que té molt mèrit.

Es tracta de buscar el costat positiu de les coses, aprendre a riure una mica de tot. Si la teva vida és caòtica, afrontar-la amb optimisme sempre serà una ajuda. Per a un comediant, el fet de saber riure’s d’un mateix és un avantatge a l’hora d’aproximar-se al públic. En explicar les teves misèries damunt d’un escenari, els espectadors solen empatitzar amb tu i et donen la llibertat d’interactuar més sovint amb ells, tot i que sempre s’ha d’anar amb compte.

En el seu ofici, sempre hi ha el perill de fer enfadar algú. Com ho gestiona?

L’humor està en perill, i l’últim capítol que ho demostra és la reacció de Will Smith a la gala dels Oscars. Avui en dia, has d’anar alerta amb allò que dius, perquè sempre hi ha gent que es pot sentir ofesa. Però, a vegades ens preocupa més que tothom rigui, que no pas aprendre a riure de tot, que no deixa de ser una actitud davant la vida que intento practicar com a humorista, posant-me a mi sempre com a primera víctima de les rialles.

Fa gairebé deu anys que es dedica a la comèdia. Com va ser la seva entrada en aquest món?

Si em dedico a l’humor, és per casualitat. Jo treballava en una empresa de construcció que va tancar amb la crisi econòmica del 2008. Aleshores em vaig apuntar a un curs de comèdia per fer alguna cosa diferent, sense tenir-ne cap noció. De mica en mica, vaig començar a escriure els primers monòlegs, a fer els primers espectacles i, de sobte, em vaig trobar vivint de fer riure a la gent, la millor feina del món.