Ara fa 10 anys que la cantant Maria Coma va publicar tres discos d’estudi i un en directe. El 2012 va rebre el premi Puig-Porret, un guardó musical atorgat per la crítica que, fins que va desaparèixer, va ser el més ben dotat del país. Però un dia se’n va anar a viure a Berlín i la seva carrera musical va deixar de ser coneguda.

Més enllà d’alguna reaparició, com la que va fer al Konvent de Cal Rosal el 2016, a prop d’Avià, d’on és la seva família. Des de llavors que n’havíem sabut poc més, encara que artistes com Tarta Relena l’hagin reivindicant versionant-ne les seves cançons.

Ahir va reaparèixer a la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa. Ho va fer en la foscor, movent-se pel terra. A l’inici semblava que fos una aranya gegant la que es desplacés per l’escenari.

El seu ha estat un canvi de rumb total. Si fins ara l’havíem vist acompanyada d’un piano, aquest cop va enfrontar-se a l’escenari sense instruments. Sola, només amb la seva ombra, un diapasó i la seva veu. O, millor dit, el seu cos.

Si la fira busca anar a l’arrel, Maria Coma, en l’espectacle Vocal Roots, va a explorar el seu cos com a instrument total. En els pocs moments que va parlar va ser per referir-se a les cavitats de ressonància del cos.

Envoltada d’una desena de micròfons va deixar sentir el seu cor, va esbufegar, respirar, somicar, udolar i també va cantar en anglès i castellà, acabant amb la Tonada de luna llena de Simón Díaz, que més recentment han cantat Sílvia Pérez Cruz i Natalia Lafourcade.

És un espectacle de creació coproduït per la Fira Mediterrània que ara dura 35 minuts, però que té l’ambició de créixer i convertir-se en disc a finals d’any.

És per això que ahir van obrir una conversa amb el públic per conèixer la seva opinió.

«Ha estat un regal molt gran», va dir el primer espectador en agafar la paraula. Acte seguit es va posar a plorar.