L’amenaça de la pluja encara planava quan el duet occità Les Aoédées, format per Prisca Martial-Llaveria i Dorothée Pinto, va pujar sobre l’escenari de la plaça Sant Domènec per presentar el seu repertori de cançons tradicionals catalanes, franceses i italianes. Amb una proposta minimalista, amb polifonies a cappella i percussió, elles van ser les encarregades d’obrir la programació de l’Humus Mediterrani, un dels OFF de la Fira, en una nit de divendres que es presentava incerta per la pluja que havia anat caient durant bona part del dia. Malgrat un inici fred, mica en mica el públic va anar omplint la plaça i van començar els primers balls a ritme de jota.
L’altre punt neuràlgic de la nit va ser la taverna del pati del Casino, que es va omplir de gom a gom amb tres propostes originals i molt eclèctiques. Els primers en pujar a l’escenari van ser el conjunt Divanhana, vinguts de Bòsnia Hercegovina, amb un repertori de sevdah, la música tradicional del seu país, que va fer pujar la temperatura del recinte. La seva proposta, amb uns arranjaments innovadors, va combinar temes més lents amb els clàssics ritmes balcànics, on la trompeta, l’acordió i el violí compartien protagonisme amb la veu de la vocalista Šejla Grgić.
Omiri: un viatge sonor a través de Portugal
A partir de les onze de la nit, va arribar el torn d’una de les propostes més originals i trencadores de la Fira Mediterrània d’enguany. Dins de l’itinerari “Una mirada més enllà de la Mediterrània”, el músic portuguès Vasco Ribeiro Casais va presentar per primer cop a Catalunya el projecte Omiri: un viatge musical i emocional que combina la música electrònica i urbana del segle XXI amb les gravacions de melodies, cançons i sonoritats de la tradició rural d’arreu de Portugal, amb protagonisme especial per a la gent gran i els oficis tradicionals.
L’espectacle, que va fer ballar el públic que omplia la taverna, crea un univers sonor propi a través d’imatges de pastors, pageses o cosidores que canten cançons tradicionals portugueses. Aquestes gravacions, sons i melodies, projectades en format vídeo en una pantalla gegant, es barregen amb el so de l’electrònica i d’una gran varietat d’instruments tradicionals interpretats en directe per Vasco Ribeiro, com el sac de gemecs, la guitarra portuguesa, el cavaquinho –similar a l’ukelele– o la nyckelharpa, un instrument de corda fregada de principis del segle XIV, considerat un dels més antics que es coneixen actualment.
El projecte Omiri, que també va comptar amb la participació de dos ballarins de dansa contemporània, va desplegar un gran homenatge i reivindicació dels avis i àvies com a font de coneixement de la cultura popular i va aconseguir modernitzar la tradició, tot posant en valor la transmissió oral de la música popular portuguesa, que passa de pares a fills, així com les feines tradicionals que es desenvolupen als entorns rurals.
El ball folk, protagonista
A la plaça Sant Domènec, el conjunt manresà Giravolt –format per Laia Pedrol, Sonia Anton, Estíbaliz Bonastre i Ramon Navarro– va prendre el relleu amb una selecció de melodies tradicionals catalanes que va aconseguir animar l’ambient. A través de corrandes, balç i polques, la banda va anar aplegant cada vegada més balladors al centre de la plaça, amb un repertori que va incloure peces com Rossinyol, Ball Pla, la Polca de Gitanes de Palautordera o la Clavellinera.
Ben entrada la mitjanit, el trio Biterna encara feia ballar una quarantena de persones amb la seva innovadora proposta de música tradicional catalana barrejada amb el folk d’arrel celta, amb composicions pròpies que s’inspiren en el paisatge i la mitologia catalanes. El so del violí i les flautes sobresortia en un repertori que va incloure temes amb influències atlàntiques i europees, així com borrèies occitanes a dos i tres temps i una concorreguda corranda que va servir per tancar la vetllada.
Final de festa a la taverna
A partir de dos quarts d’una, el conjunt Fetus va ser l’encarregat de posar punt i final a la festa a la taverna del pati del Casino. Reivindicant la recuperació d’històries i llegendes de l'imaginari empordanès, el grup va exhibir una energia desbordant amb una particular barreja de punk-rock, cançó de taverna i tocs de folk, acompanyats per Carles Belda a l’acordió.
