«La Manresa del XIV va haver de superar uns obstacles que van posar a prova els ciutadans»

El periodista i historiador Jesús Ávila Granados (Granada, 1950) presenta aquest dimarts (18.30 h) a Manresa la novel·la La quimera del agua (Usagi), ambientada en el segle XIV de la capital bagenca. L’acte, que tindrà les intervencions de l’alcalde Marc Aloy i la musicòloga Glòria Ballús, se celebrarà a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om amb entrada lliure.

Quina és la seva relació amb la ciutat de Manresa?

La relació amb Manresa i el Bages ve de lluny, de quan, als anys 70, vaig començar a escriure en diferents mitjans catalans, sobre el desenvolupament del romànic, visitant els tres grans complexos monàstics del centre de Catalunya: Montserrat, Sant Benet de Bages i Santa Maria de l’Estany. També em vaig sentir atret per la història de la Santa Cova i l’arribada de Sant Ignasi de Loiola, que vaig desenvolupar a El libro negro de la historia de España.

Per què ha escrit una ficció ambientada a la Manresa del XIV?

Cada ciutat té un període històric de referència. Manresa té els seus ciments en èpoques llunyanes, però va ser a la Baixa Edat Mitjana, i concretament al segle XIV, quan va haver de superar una sèrie d’obstacles que van posar a prova els seus ciutadans, des dels estaments més alts (els consellers) fins les classes més humils, passant pels gremis. Com a assagista, m’hauria estat més fàcil desenvolupar aquesta sorprenent història en una obra acadèmica, però vaig creure que havia de ser en forma de novel·la històrica, per tal que el lector es fiqui a la pell dels personatges, per assimilar molt millor la gravetat i la incertesa dels esdeveniments.

Fa anys que estudia el passat medieval de Manresa?

La ciutat de Manresa i, sobretot, diferents llocs de la comarca del Bages, van ser comentats en diversos articles i reportatges periodístics, fet que m’ha permès conèixer nombroses persones plenes de força vital, en diferents àrees (viticultors, arqueòlegs, historiadors, geòlegs, apicultors, forners, reposters, fotògrafs, ...), parlant de rutes culturals, el romànic, la muntanya de sal de Cardona, els vins del Bages, les barraques de vinya, les tines, els pous de gel, la muntanya de Montserrat i els seus miracles, ... Tot això encara no ho havia posat en un llibre.

Quin argument té la novel·la?

La història comença en un lloc proper a Mura, el puig de la Balma, on un viatger dels nostres dies, professor d’universitat, descobreix casualment una arqueta que conté uns pergamins que va deixar escrupulosament guardats per a la posteritat un personatge de ficció, en Llorens, nascut en una masia propera a Moià. Ell va tenir el privilegi de presenciar en primera persona els grans esdeveniments que van sacsejar Manresa al XIV, per això esdevé el cronista d’aquest període de l’edat d’or de la ciutat.

Com era la Manresa del XIV que vostè descriu?

Manresa va ser la segona ciutat en importància de Catalunya, després de Barcelona. La seva situació estratègica al centre del Principat la va fer ciutat d’acollida de tota classe de gremis, col·lectius socials, comunitats monàstiques, viatgers, peregrins, ... Si a tot això hi afegim els tres grup religiosos de la societat medievl (cristians, jueus i musulmans), és fàcil comprendre els problemes que podien sorgir davant de catàstrofes com la gana, les sequeres, les epidèmies, les excomunions, les guerres, assassinats i robatoris, ... Enmig de tanta desesperació social, fins i tot es van produir episodis de canibalisme.

Al XIV, es van fer a Manresa la Seu gòtica, la sèquia, ... Tenen protagonisme a la novel·la?

Va ser precisament la construcció de la sèquia el fil vertebrador, ja que es va convertir en una vareta màgica que va resoldre gran part dels problemes. En resoldre’s el traçat des de Balsareny a Manresa, el canal va calmar la set dels habitants de la ciutat i va sobrar aigua per al reg d’horts i jardins, i la convivència social va assolir una harmonia exemplar, en tots els sentits. Manresa va créixer i es va modernitzar, millorant notablement la qualitat de vida de la gent.

Sortirà la traducció al català?

Espero que es faci aviat, i també que es tradueixi a altres idiomes. D’altra banda, seria fàcil dissenyar rutes a través de les dues comarques, Bages i Moianès, per comprendre millor el desenvolupament dels esdeveniments que es narren al llibre, i posar en valor un patrimoni historicoartístic, ecològic, antropològic, gastronòmic i paisatgístic.

Subscriu-te per seguir llegint