Santi Arisa recupera la Sardanova implicant-hi entitats de la cultura popular de Manresa

Als seus 76 anys, el bateria manresà Santi Arisa encara se’n fa creus del rebombori que va provocar amb la Sardanova des que es va presentar el febrer del 1993 a la Pista Castell de Manresa i al primer Congrés de Sardanisme, a Calella. Una part dels sardanistes van veure en la renovació que aportava la Sardanova una manera d’atraure públic jove (va ser especialment benvinguda en la disciplina de punts lliures) i, de fet, els discos que es van publicar van tenir molt bona acollida, però una altra part «no em pensava que poguessin tenir tant d’odi en el fet de tocar la sardana, deien que era immortal, sagrada, intocable. A Olot van venir uns quants per fer-nos plegar, a Sitges van dir que prohibit tocar Sardanova, que no venia pas a substituir la sardana, sinó a afegir-s’hi, però explica’ls-hi!», va assenyalar ahir en la presentació del concert Sardanova avui, que aquest diumenge (18 ) tornarà a portar a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa la sonoritat que sorgeix de la fusió entre la sardana, el jazz i el rock.

La fórmula d’èxit de la Sardanova també va aconseguir agrupar al seu voltant les entitats de cultura popular, com va ser el cas de la primera Festa de Cultura Popular de Manresa (i germen de la Fira Mediterrània) que es va fer al parc de l’Agulla. Amb aquest mateix esperit, Arisa aplegarà en el concert de diumenge, liderat pel seu grup Lakatans i la Cobla Contemporània, un centenar d’artistes, integrants del Grup 2.0 de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, Grup de Dansa Cor de Catalunya, Estudi Folk, Casal Cultural Dansaires Manresans, Grup Sardanista Dintre el Bosc, Orfeó Manresà, Cor d’alumnes de l’Escola de Música Esclat i Nans de Manresa. «Fa molt de temps que somio aquest concert, tant musicalment, com pel fet que s’hi ajunta molta cultura. És irrepetible i s’ha pogut tirar endavant perquè la gent és collonuda», remarca el veterà i reconegut músic, encara ben actiu. 

A banda de Sardanoves, en el concert hi hauran també composicions d’Arisa que barregen el so de la cobla i el quartet jazzístic (bateria, baix, guitarra i teclats, a càrrec del mateix Arisa, Rafael Escoté, Agustí Mas, Meritxell Vinaixa) com La Princesa Petra i El ball de la Petra, compostes per als Jocs Paralímpics del 1992; i Montgrins Blues, en homenatge a la Cobla Montgrins, la primera que es va atrevir amb la Sardanova, gràcies al músic i arranjador manresà Florenci Trullàs, «que era un entusiasta de les coses noves. Tot i que em va avisar: ‘et mataran, sobretot a la part de Girona’». De La princesa Petra el Grup de Dansa Cor de Catalunya ja en tenia una coreografia feta i per a El ball de la Petra en Xavier Chaparro n’ha creat una amb carraques. I, d’entre les nadales musicades per Arisa a ritme de Sardanova, diumenge sonarà El cant dels ocells.

El músic manresà va iniciar el projecte de recuperar la Sardanova just abans de la pandèmia i ja n’ha fet uns quants concerts, a Granollers, Canet, Tiana i, més recentment, a Torroella de Montgrí, però considera que el de Manresa és el més especial, per la suma de disciplines de la cultura popular. Especial il·lusió li fa la participació dels Nans de Manresa, «que de petit em feien molta por. Ara hem intentat assajar, però res, que facin el què vulguin!».