Deu anys d'inCORdis musicals

El cor inCORdis, característic per les seves cançons reivindicatives, va celebrar ahir el seu desè aniversari cantant en un concert a l'antiga fàbrica de l'Anònima, a Manresa. Va ser una actuació especialment emotiva on van participar exintegrants del grup, en total sumaven gairebé una setantena de veus. A més, el concert va comptar amb l'actuació de la mezzosoprano Marta Valero, que va interpretar quatre cançons amb el cor.

La interpretació dels tres primers temes del concert es van fer al voltant de les més de 200 persones que formaven el públic i no pas a l'escenari. Aquest fet va crear un ambient de complicitat entre els espectadors i el cor que es va allargar l'hora i mitja que va durar el concert.

Seguidament, els actuals integrants del cor van pujar a l'escenari per fer vibrar l'Anònima en una compenetració gairebé perfecta de les veus femenines i masculines. Entre cançons, algun dels membres del cor deia unes paraules introductòries del següent tema, sempre amb un gir de compromís, consciència i lluita social.

"Luxe" i "plaer"

Al llarg del concert es va cantar sobre desigualtat de classes, guerres i feminisme, tot lligat i coordinat gràcies a la direcció de Josep Maria Vilar. El director va qualificar de "luxe" i "plaer" el fet de guiar tantes veus. Vilar es va desfer en elogis i paraules d'agraïment per les persones que formen i han format part del grup. A tall d'anècdota, va explicar que "una noia que viu a Alemanya ha vingut només per cantar amb nosaltres i demà ja se'n torna, això és molt bonic", relatava, visiblement feliç.

Va destacar també la bona qualitat acústica de l'antiga fàbrica i va confessar que van descobrir el lloc per casualitat. "Una vegada vam fer una actuació al pati i vam haver d'entrar per fer tècnica vocal i ens vam adonar de com de bé sonava l'espai", deia, content després del concert.

Les emocions a flor de pell, tant dels assistents com dels cantaires, es van notar en l'ambient al llarg dels noranta minuts de concert. Però aquesta sensació s'incrementava amb alguns temes determinats com I tu, sols tu d'El Diluvi o la mítica cançó de la lluita antifeixista italiana Bella Ciao. Després d'aquesta última cançó el públic es va aixecar de les cadires i va ovacionar el cor durant tres minuts de rellotge.