Cor inCORdis: Els que canten per compromís de lluita

Deu anys de cantar cançons plenes de consciència, compromís i lluita han fet que el cor inCORdis, un dels col·lectius que s’integren a l’Ateneu La Sèquia de Manresa, hagi viscut actuacions excepcionalment emotives. La darrera va ser en la passada Fira Mediterrània, amb la Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra, que ja havien estrenat abans. Aquest cop, en acabar davant de l’estàtua d’Amat-Piniella, al Casino, el nombrós públic van afegir-se als cantaires per entonar Gallo rojo, gallo negro i ¡Ay Carmela!. També han cantat amb l’Elèctrica Dharma, amb Ovidi4, en els homenatges a Pete Seeger i al Grup de Folk, en les trobades amb altres cors socials d’arreu d’Europa... però, segons el director del cor, Josep Maria Vilar, especialment impactants han estat les cantades en manifestacions, com les que van fer als llocs on es votava l’1 d’octubre del 2017. O la interpretació d’En el pozo María Luisa a la plaça Sant Domènec en la concentració arran de la mort de Pau Camp a la mina de Vilafruns.

Quan a Vilar, professor de música a secundària actualment jubilat, el 2013 li va arribar la proposta de formar un cor vinculat a l’Ateneu La Sèquia, la primera intenció va ser fer cançons pròpies «per denunciar situacions concretes», però mentre això es posava en marxa es va decidir cantar cançons de lluita «que ja tenien la seva tradició com Bella Ciao o El pueblo unido jamás sera vencido, i així hem quedat aquests 10 anys, amb cançons vinculades a lluites molt diverses que continuen ben vigents». Són cançons sobre la lluita per la propietat de la terra, contra la discriminació racial i l’esclavatge, contra l’exili i les migracions, per la consciència de gènere, contra la manca d’habitatges...

Per celebrar el desè aniversari, el cor inCORdis oferirà demà (18 h, a l’Anònima) un concert que han titulat 10 anys, 10 lluites. Vilar destaca que, a diferència d’altres cors, en el seu cas «decidim entre tots quines cançons cantarem. Tothom pot fer propostes de repertori per al curs següent i aportar el seu vot si vol cantar unes o altres cançons».

En el concert de demà, s’han recuperat cançons «senzilles i resultones a les quals la gent ens pot acompanyar», com les que cantaran amb els exintegrants del cor que s’han volgut afegir a l’aniversari: En el pozo María Luisa, Andaluces de Jaén, Grândola, Vila Morena i A las barricadas. En aquestes peces, als gairebé 50 cantaires, d’entre 30 i 70 anys, que formen actualment inCORdis se n’hi sumaran una vintena més que han format part del cor en algun moment.

En dues cançons més, el cor inCORdis comptarà amb la «fantàstica» col·laboració de la mezzosoprano manresana Marta Valero, «amb qui tenim una boníssima relació de fa molts anys». L’octubre del 2017 va ser Valero qui els va convidar a sumar-se a l’espectacle Les cançons dels brigadistes, que va interpretar amb el Quartet Brossa al teatre Kursaal. «Era un repertori amb el qual evidentment connectem molt bé, i aquest cop hem estat nosaltres els qui li hem demanat si ens volia acompanyar». Amb la mezzosoprano cantaran Palabras para Julia, de Paco Ibáñez; i Dime donde vas morena, una cançó tradicional popularitzada en les revoltes mineres d’Astúries a principis dels anys 30.

Unes 80 cançons

Des que es va crear el 2013, el cor inCORdis ha anat integrant unes 80 cançons al seu repertori. «Hi ha bastant de tot. Cançons anònimes que vinculades a una determinada revolta s’han popularitzat, com La setmana sagnant, durant la Comuna de París a finals del XIX, Bella Ciao, dels partisans italians; A las barricadas, dels anarquistes durant la guerra civil. També cançons de cantautors com Lluís Llach, Ramon Muntaner, Joan Isaac... i sudamericans. I també temes de musicals, com és el cas d’Els Miserables». Abasten des del segle XVII, «quan visionaris anglesos reivindicaven la propietat de la terra per als qui la treballaven i els van pelar a tots», fins a l’actualitat.