Els sons i la música de la Patum emocionen el públic

El concert de Patum Memorial Ricard Cuadra va omplir d'emoció el Teatre Municipal de Berga. L'escenari d'enguany no va ser l'habitual, la plaça de Sant Pere, perquè la previsió de mal temps que feia dies que s'anunciava va fer optar pel canvi d'ubicació. Tot i no ser l'espai de sempre del concert de Patum, les entrades es van exhaurir i l'expectació dissabte a les 10 de la nit era màxima. Els espectadors volien gaudir de la proposta MutaPatum, de la mà del músic berguedà Xavier Guitó, amb el paisatge sonor de la Patum com a protagonista i amb una cinquantena de músics dalt de l’escenari.

Sons i imatges van començar a omplir la sala. Unes imatges projectades a tota l’amplada del teatre, que, juntament amb els sons de les seccions de la banda dirigida per Robert Agustina, ara la fusta, ara el metall, ara només la percussió, ara tota, i el so incisiu de la tenora de la M. Antònia Pujol, aconseguien submergir el públic en tot aquest món de sensacions que és la Patum. 

Tan aviat se sentia i es veia el tabal circulant pels carrers i places de Berga, com l’esquella de la guita xica semblava que et passava per sobre o pel costat. Un soroll molt semblant al que produeixen les ampolles de plàstic buides quan s'aixafen. Un munt de paisatges sonors de la festa van estar constantment acompanyats de les creacions visuals de Jordi Plana. I, enmig de tot aquest univers sonor, de tant en tant el públic va tenir l'oportunitat de gaudir de la veu de Roger Mas recitant poemes de Jordi Cussà sobre la festa berguedana que ell tant estimava. 

Tot aquest espectacle de sons i imatges també evocava sensacions, perquè, fins i tot abans de començar, a la sala se sentia, poc o molt, l’olor de pólvora que deixen els fuets a la plaça, va passar durant aproximadament mitja hora amb una sonorització feta per Jordi Rotés i control de so de Sergi Vila. Tal com va començar es va acabar, amb foscor i el batec de tot plegat que es va fonent com la festa quan s’acaba. Aquesta primera part no va deixar indiferent ningú ja que va ser una aposta agosarada per part dels autors i amb un plantejament diferent del que s'havia vist i escoltat fins ara en aquests concerts de Patum. Un espectacle que enguany va comptar amb un intèrpret de la llengua de signes, de fet s’ha posat en marxa una prova pilot per promoure l’accessibilitat auditiva amb motxilles que vibren al ritme de la música.

La segona part de l’espectacle va ser un salt de Patum complet amb dues estrenes: el ball de gegants de Les nenes maques, obra del músic berguedà Lluís Gual. Un ball de gegants que va fugir una mica de l’estructura rígida dels balls de gegants tradicionals, tot i que se’n diferenciaven ben bé les dues parts. Laltra estrena va ser una adaptació de la dansa tradicional del Pallars La Tirotitaina, també de Xavier Guitó, a ritme de Reggae-Ska feta amb toc de complicitat amb la comparsa de la Guita Xica. 

Després d’hora i escaig de sensacions, música i imatges, el concert de la Patum es va acabar amb les tandes de tirabols típiques i la salutació de tots els participants, rendits als aplaudiments del públic. L’espectacle musical es va configurar com una bona manera de començar a viure la festa que aviat envairà els carrers, les places i les ànimes de tots els berguedans.