Jugar en el món real

La relació entre el cinema i els videojocs ve de lluny i durant molts anys havia estat molt menystinguda per la crítica. Tampoc no era estrany, perquè la majoria d’adaptacions eren discutibles i algunes d’elles punxaven a les taquilles malgrat comptar amb grans pressupostos. Ara bé, des de fa un temps, això està canviant. Primer, perquè econòmicament sí que han començat a resultar rendibles, com ha passat amb Uncharted i sobretot Super Mario Bros, i després perquè la sèrie The Last of Us ha prestigiat el videojoc com a font d’inspiració. Ready Player One especulava amb què passaria si la nostra afició per la virtualitat tingués un impacte directe al món real, com altres títols ho han anat fent al llarg dels anys (la sèrie Black Mirror inclosa), però faltava veure una pel·lícula que ho documentés des d’una òptica més realista. És exactament el que proposa Gran Turismo, basada en el fet real d’un jove expert en el videojoc del títol que va acabar convertint-se en un pilot professional de curses. És a dir, que el film funciona com a adaptació directa d’una marca molt coneguda (Gran Turismo no té una història pròpiament dita, sinó que és un simulador de conducció en què el jugador aprèn a controlar el vehicle i entendre les vicissituds del món de la competició) i al mateix temps analitza com els videojocs s’han tornat una part indissoluble de les nostres vides. Al final, no deixa de ser una típica pel·lícula esportiva de cotxes, hereva directa de petits clàssics com Days of thunder, però no deixa de resultar curiós que jugui amb el metallenguatge.

Gran Turismo és la història de Jann, un adolescent que ha perfeccionat la seva tècnica fins al punt que, quan Nissan organitza unes competicions a l’univers del joc, les guanya totes i crida l’atenció dels promotors de les curses reals, desesperats per trobar al·licients que enganxin nous aficionats. Per descomptat que hi ha qui té molts recels amb l’operació, però la tenacitat de Jann i la complicitat del seu equip el porta a protagonitzar una de les ascensions professionals més singulars del món de l’esport.

Dirigida per Neill Blomkamp, autor de District 9, Gran Turismo dedica dues hores i quart a reproduir el model tradicional de la pel·lícula esportiva, amb espectaculars escenes de curses i els típics moments de discursos èpics, però amb l’originalitat de convertir el videojoc en un contrapunt constant de la narració. Entre els seus atractius hi ha la banda sonora de Lorne Balfe, compositor actual de la saga Mission: Impossible i un notable repartiment que encapçalen David Harbour, Orland Bloom, Archie Madekwe, Djimon Hounsou, Thomas Kretschmann i la cantant i exSpice Girls, Geri Halliwell.

David Harbour, de la segona línia a la popularitat televisiva

S’ha fet popular gràcies a la sèrie de Netflix Stranger Things, però el cert que és la carrera de David Harbour ve de lluny i ja era un dels secundaris més eficaços del cinema nord-americà dels darrers anys. Ara té pendent d’estrena la nova temporada de la sèrie que el va fer conegut; el veurem a la producció de Marvel Thunderbolts (on recuperarà el seu impagable personatge de Black Widow) i escoltarem la seva veu a la refundació del videojoc Alone in the dark.