Quan Fontdevila agafa la sal, Monteys ja té l'oli preparat

Cinc retoladors (negres), un llapis, les ulleres i al costat, dues ampolles d'aigua. Això, en Manel Fontdevila. Un retolador (negre), les ulleres i, també, dues ampolles d'aigua. Això, Albert Monteys. Al mig dels dos dibuixants, un constant tràfic de dedicatòries dibuixades d'exemplars del llibre ¡Para ti, que eras joven! (Astiberri): ara la començo jo, ara l'acabes tu. La botiga de còmics manresana 2 de Piques es va omplir ahir a la tarda (cua inclosa) per aconseguir les signatures personalitzades del llibre, una recopilació d'algunes de les millors entregues de la sèrie (Para ti, que eres joven), que es van publicar a la revista El Jueves del 1997 al 2014, quan ells eren "joves" i "criats" amb una consigna: "es pot dir tot". Més o menys, deu minuts llargs per persona i llibre. Amb paciència. Però ara, pensa-t'ho dues vegades abans de dir res.

Parapetrats darrere la taula, el manresà Manel Fontdevila (1965) i el barceloní Albert Monteys (1971) van fer el que millor saben fer: crear petites historietes dibuixades per a cada persona que s'apropava amb un exemplar de ¡Para ti, que eras joven!, o de qualsevol altra publicació dels autors. En perfecta sincronia, com si ho haguessin fet el dia abans (bé, excepte alguns exemplars que es quedaven al mig: "Qui fa més estona que s'espera, el Manel o el Juli"). Entre les primeres a portar el seu exemplar, la manresana Sara Díaz, de 39 anys, que recordava amb els dos autors com El Jueves era el seu "refugi" quan sortia de l'institut cada dijous per comprar la revista (ella o el seu germà, o tots dos) al quiosc que hi havia al costat de la xurreria del Passeig. Un botí que el seu germà es van endur quan se'n va anar a Girona. Ahir, però, la signatura la tenia ella.

Abans d'agafar llapis o retolador (Fontdevila traça sovint primer en llapis i després ressegueix) es van situar davant de la taula per obrir la veda a les preguntes, dubtes i comentaris dels assistents. Van reconèixer que en fer la recopilació van trobar acudits que "ja no ens representen: Alguns tenen 15 anys i no fan gràcia". N'han adaptat, no perquè "ens faci por que ens diguin masclistes, racistes o impresentables a les xarxes sinó perquè ens hem fet grans. Però la majoria estan aquí". Van recordar quan havien participat en un programa de ràdio amb Josep Cuní i com "patíem cada setmana. Que facis humor gràfic no vol dir que siguis graciós", apuntava Monteys: "Jo per fer un acudit necessito 15 minuts i molt silenci" i a la ràdio el silenci és una llosa; una experiència "terrorífica", segons Fontdevila, que ja "hem oblidat". "Hem après a dir no" a propostes com tertúlies, remarcava Monteys. I han après que el que realment saben (i volen) fer és "dibuixar".

La sèrie recopilada en el llibre que ahir presentaven i signaven es va tancar abruptament 17 anys després de començar-la quan Fontdevila i Monteys van plegar després de la censura dels editors (RBA) per la portada d'El Jueves sobre l’abdicació del rei Joan Carles I, que signava Fontdevila. I com va anar la història? Què recorden de la seva etapa al Jueves? Per a dos dibuixants, entrar a El Jueves va ser una fita, sobretot perquè "viure dels còmics era per morir-te de gana", explicava Monteys, llicenciat en Belles Arts. "Estàvem al Consell de Redacció i feiem el que volíem", recordava Fontdevila. Com per exemple afrontar la proposta de la sèrie ¡Para ti, que eres joven! a quatre mans. "És la revista la que va canviar", explicava Fontdevila. El Jueves, va continuar, es va voler convertir en una "marca"; es va vendre a RBA i "no va acabar de funcionar" quan el "màrqueting" es va apoderar de decidir, fins i tot, si una portada groga venia més o menys que una vermella. Sí, "era així", assenyalava Monteys. Un any abans de plegar de la revista, Manel Fontdevila ja va sortir del consell de redacció a suggeriment de la seva dona quan li va dir: "Parles sol pel carrer". Ahir, Monteys se'l mirava (no se si mai l'ha vist parlant sol) però refermava que el manresà sortia d'aquelles reunions "enfilant-se per les parets". I què passava? "Que El Jueves ja no era casa nostra". I quan l'emèrit va abdicar, ells també: "Mai no hem sigut més pobres però més feliços", somreia Monteys.

Com és dibuixar a quatre mans? Monteys va explicar que van començar com un "matrimoni de conveniència" que, curiosament (i això no és l'habitual), va sortir bé: "érem com una parella ben avinguda que quan està a la cuina i un agafa la sal l'altre ja té l'oli preparat". Llista de temes, deglossar-los i cadascú, dibuixar-los. I això sí que "funcionava". I la mítica portada embargada? No han pensat mai fer-ne un llibre? El 2007, el manresà i Guillermo Torres van ser jutjats, condemnats i sentenciats en dues hores, en un judici a l'Audiència Nacional -"on es jutgen terroristes", apuntava Monteys- per un delicte d'injúries a la corona (els llavors prínceps d'Astúries practicant sexe al llit). I no, no han fet cap llibre però, segons Monteys, no quedarà per anècdotes: "L'instructor n'era fan, de la sèrie". Per a Fontdevila, el que llavors es podia definir d'errada del sistema" era, en realitat, "la fundació d'una nova època. El primer toc d'atenció: El poder decideix que no es pot dir tot". Però anar a judici no és cap ganga: "Nosaltres teníem al darrere la revista, que pagava l'advocat perquè sinó t'enfonsen la vida", explica Fontdevila. Has de vigilar: "Si t'ha de caure el pèl, que valgui la pena". La justícia i la censura i un clam sorneguer que el públic va rebre amb aplaudiments: "Som herois". Com els dels còmics. Monteys ara dedicat a la ciència-ficció amb Univers (Astiberri i Mai Més Llibres: "Un gènere que, com l'humor, em serveix per parlar del món en què vivim") i Fontdevila a l'humor polític (fantasia?). Marc Sierra, l'actual propietari del 2 de Piques, amb el manresà de client, somreia darrere el mostrador. La primera activitat programada i un èxit. Ahir no tots eren joves. Però ho semblaven.