Carlota Gurt: "Per al nou llibre em feia falta distància emocional"

Carlota Gurt treu un nou llibre de relats, Biografia del foc, on ha buscat una certa distància emocional perquè tracta "qüestions que cremen". Després d’entrar al món de la narrativa per la porta gran el 2019 amb les premiades històries de Cavalcarem tota la nit i de l’èxit de Sola el 2021, Gurt torna amb catorze contes, dels quals se sent molt satisfeta, travessats per un moment vital que inclou la tornada a Barcelona, un divorci, una nova relació de parella i la mare amb Alzheimer.

En una trobada amb periodistes, tampoc defuig que en tots ells hi ha ocells, que és com "la imatge de la fragilitat", i hi apareixen vehicles de tota mena, d’automòbils a tancs, grans torres elèctriques, túnel i uns quants desastres i catàstrofes. "Durant mesos vaig somiar amb formigoneres, helicòpters, telefèrics i taxis. Avui ho faig amb tramvies. A la vida em passa que no sé cap on vaig. Me la foto i busco i somio en això. La incertesa et posa en un estat de vulnerabilitat, de fragilitat", remata.

Publicats per Proa en català i Asteroide en castellà, com és habitual, els seus textos són fulgurants, amb una llengua viva, una ironia tràgica, una dimensió metafòrica i tocs confessionals, tot i que això, precisa, no vol dir que es tracti d’autoficció. Considera que el to és "bastant diferent al de Cavalcarem perquè ara hi ha més distància, alguns relats són més freds, però també hi ha la ironia, una combinació de tons que ajuda que el llibre no sigui tan aspre com podria haver estat".

Alhora, creu que amb els anys va tornant-se "més sòlida com a escriptora. Al primer llibre m’estava buscant i ara vaig depurant, sóc més contundent". Convençuda que tots els autors escriuen des del moment que viuen i que aborden qüestions que els mouen, no deixa passar que la idea de pèrdua de memòria travessa els relats, igual que apareix el divorci "com a pèrdua d’identitat, com una cosa traumàtica i que se sol trivialitzar molt". L’amor, la construcció de les parelles, així com el posterior esdevenir són altres qüestions que sobrevolen les pàgines.

Carlota Gurt, sempre directa, tampoc amaga que la situació de la seva mare, malalta d’Alzheimer, és molt present en la seva vida, cosa que es filtra en la seva obra. Ella viu però "és com si estigués morta, és una closca que té la forma de la meva mare. Només desitjo que mori", se sincera, sense obviar, que de vegades es pregunta, no sense sentir vertigen, si a ella també l’afectarà la malaltia. Gurt remarca que els relats s’han de llegir en ordre perquè n’hi ha alguns que estan connectats.

Subscriu-te per seguir llegint